Curs de Música

UNITAT 2

2012-02-07T10:12:00.001+01:00

Aquí us passo el power point corresponent a la Unitat 2.

&amp;amp;amp;lt;iframe src="https://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_647hbxmhbcq" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;gt;

EL TRINEU

2011-12-09T20:40:00.003+01:00

Com ja sabeu, s'acosta el tradicional Concert de Nadal, per tant, us penjo la partitura per a que la pugau estudiar des de casa.

El trineu

Com bé sabeu, la cançó del trineu és popular Nordamericana, llavors la lletra original és en anglés, per tant, us passo un altre vídeo, per a que la pugau cantar en anglés. Per cert, és un Karaoke!!!

L'ARBRE DE NADAL

2011-12-09T19:26:00.004+01:00

Com ja sabeu, el proper 22 de desembre de 2011 fem el nostre tradicional Concert de Nadal, per tant, us passo la nadala que haurem d'interpretar per a que la pugau treballar també des de casa.

Espero que us agradi.

L'Arbre de Nadal

Com bé sabeu, aquesta cançó nadalenca és popular d'alemanya, llavors us fico un altre vídeo per a que pugau cantar-la amb alemany. Si us fixeu, es un Karaoke, espero que us agradi:

UNITAT 2

2011-11-07T21:07:00.001+01:00

Aquí us passo el power point de la següent unitat, espero que us sigui de gran utilitat:

WHEN THE SAINTS GO MARCHING IN

2011-11-07T18:38:00.003+01:00

When the Saints Go Marching In

BOIG PER TU

2011-10-10T18:59:00.003+02:00

Boig per tu és una cançó de rock català composta per Pep Sala i lletrada pel mateix Sala, Carles Sabater i Joan Capdevila, que va ésser popularitzada pel grup SAU amb Carles Sabater com a cantant. Va ésser publicada per primer cop l'any 1990 en la vuitena cançó del tercer disc del grup vigatà SAU, Quina Nit. El Boig per tu s'ha convertit en la cançó més coneguda del grup i en una de les més reeixides de la música en català en general.

La temàtica de la lletra estricta és la declaració d'amor a la Lluna, encara que aquesta també es pot entendre que fos dedicada a una persona.

Pep Sala, en una entrevista a TV3, No me la puc treure del cap, va revelar que la seva estrofa:

Quan no hi siguis al matí,

les llàgrimes es perdran

entre la pluja

que caurà avui.

Està inspirada en un fragment de la pel·lícula Blade Runner on Batty diu a Deckard: "Tots aquests moments en perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir."

Boig per tu

LLETRA

En la terra humida escric:

nena estic boig per tu.

Em passo els dies

esperant la nit.

Com et puc estimar

si de mi estàs tan lluny.

Servil i acabat,

boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar

jo no puc arribar on ets tu,

prô dins la meva copa veig

reflexada la teva llum.

Me la beuré.

Servil i acabat,

boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,

les llàgrimes es perdran

entre la pluja

que caurà avui.

Em quedaré atrapat

ebri d'aquesta llum.

Servil i acabat,

boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar

jo no puc arribar on ets tu,

prô dins la meva copa veig

reflexada la teva llum.

Me la beuré.

Servil i acabat,

boig per tu.

Servil i acabat,

boig per tu.

DINS EL MAR

2011-10-10T17:56:00.002+02:00

Dins el mar, és una cançó lenta i tranquil·la, que parla de la pau. Tenim l'esperança que entre tots podem trobar una mica més de pau.

Dins el mar - cànon

LLETRA

Dins el mar la vela blanca

i en la terra un bri de pau:

dins el cor l'aura més llisa

i en els ulls el nostre cant.

Dins el mar la vela blanca

i en la terra un bri de pau:

dins el cor l'aura més llisa

i en els ulls el nostre cant.

Dins el mar.

MY HEART WILL GO ON "TITÀNIC"

2011-10-10T16:52:00.004+02:00

Titànic és una pel·lícula nord-americana produïda i dirigida per James Cameron el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titanic.

Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater respectivament, membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està coprotagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de Caledon Hockley, promès de Rose, Bill Paxton que interpreta a Brock Lovett, cap d'una expedició de recerques submarines de l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any 1995.

My heart will go on TITÀNIC

UNITAT 1

2011-09-19T16:33:00.002+02:00

Aquí us passo el power point de la Unitat 1, espero que us sigui de molta utilitat:

&amp;amp;amp;lt;iframe src="https://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_466f2w83dg8" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;gt;

UNITAT 1

2011-09-19T16:24:00.004+02:00

A continuació us passo el power point de la Unitat 1, espere que us sigui d'utilitat:

SÀHARA OCCIDENTAL

2011-09-13T12:21:00.002+02:00

"Músiques del món" se centra en el folklore del Sàhara Occidental i, a més, repassa algunes característiques del seu territori i dels seus habitants.

El Sàhara Occidental és una regió situada entre el Marroc i Mauritània, a prop de les illes Canàries. Tot i ser nòmada, el poble saharaui sempre ha reclamat com a propi aquest territori.

Aquesta regió va ser una antiga colònia espanyola. El Sàhara Occidental té uns recursos minerals molt importants, com ara el fosfat i el ferro, però l'economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells.

El folklore d'aquest poble està molt lligat a la dansa i la poesia, dues disciplines que són inseparables. El cant de les dones quan dansen són la principal peculiaritat de la seva música tradicional.

Un dels artistes destacats d'aquesta regió és el cantant Nayim Alal, un músic que amb les seves cançons recupera l'autoestima del seu poble.

Després de veure el següent visionament, respon a les següents preguntes:

El folklore del Sàhara Occidental està molt lligat a _______________ i a la _______________.
Quina és la principal peculiaritat de la seva música tradicional?

ARMÈNIA

2011-09-13T12:10:00.001+02:00

Armènia té una cultura musical rica i mil·lenària. "Músiques del món" dedica el capítol a aquest país i al músic i compositor Haig Yazdjian.

La República d'Armènia està situada a l'Orient Mitjà, entre Turquia, l'Iran, Georgia i l'Azerbaidjan. Forma part de la Confederació d'Estats Independents, que agrupa la majoria de les antigues repúbliques de la Unió Soviètica.

És un país muntanyós, on l'altitud sempre supera els 1.000 metres. En algunes d'aquestes zones, el sòl és d'origen volcànic i no hi és rara la presència de moviments sísmics.

Armènia té una cultura musical rica i mil·lenària. La música tradicional d'aquest país té lligams amb altres cultures, com ara la turca, la persa, la kurda o la gitana. També conserven un repertori de cants i poesia molt antics. Un dels seus instruments, el duduk, una combinació de flauta i oboè, és un dels més antics de la Terra.

Haig Yazdjian és un músic i compositor que sap eixamplar les fronteres geogràfiques i estètiques del so que ve d'Orient.

Visiona el següent vídeo i respon a la següent pregunta:

La música tradicional d'Armènia està lligada a altres cultures, quines són?

VENEÇUELA

2011-09-13T12:01:00.002+02:00

La música tradicional veneçolana és una barreja d'estils, com el caribeny o l'africà. "Músiques del món" posa com a exemple els ritmes del grup "Huracán de Fuego".

La República de Veneçuela és l'estat situat més al nord de l'Amèrica del Sud. A la selva verge d'aquest país, es poden trobar pobles indígenes que encara mantenen l'estil de vida ancestral. Aquests pobles indígenes estan protegits per lleis governamentals

A la regió de la Guaiana, en el riu Churun, hi ha la cascada més alta del món: "el Salto del Ángel", de 810 metres, descoberta l'any 1927 per dos catalans.

La música tradicional d'aquest país té la marca de la influència espanyola i dels avantpassats de l'oest de l'Àfrica. El conjunt Huracán de Fuego barreja estils veneçolans i caribenys amb els ritmes dels tambors anomenats "cumacos".

Després de visionar el següent vídeo, respon a les següents preguntes:

D'on prové la influència musical de Veneçuela?
Quins estils musicals hi destaquen?

SUD-ÀFRICA

2011-09-13T11:49:00.002+02:00

Les reivindicacions socials han estat molt presents a la història més recent de Sud-àfrica i també a la seva música, com la de Lucky Dube, el protagonista d'aquesta edició de "Músiques del món".

La República de Sud-àfrica ocupa gairebé tota la punta sud del continent africà. Indis i descendents dels colonitzadors europeus s'afegeixen a la diversitat de pobles africans que conviuen en aquesta terra, convivència que no sempre ha estat justa ni pacífica

Sud-àfrica va ser el primer estat africà que va desenvolupar una indústria musical, amb editores discogràfiques i estudis de gravació. El ventall de convivència de diferents cultures, tribus i ètnies ha derivat en una gran varietat d'estils musicals, des dels més ancestrals fins als més moderns. Les veus femenines d'estil gospel són les que tenen més reconeixement internacional i les seves arrels cal buscar-les en els cants mixtos del poble zulu.

Lucky Dube és un conegut intèrpret de música reggae. Les seves cançons parlen de reivindicacions socials amb una dosi de fina ironia.

Després de visionar el següent vídeo, respon a les següents preguntes:

Quin va ser el primer estat africà en desenvolupar una indústria musical amb editores, discogràfiques i estudis de gravació?
Per què trobem a Sud-Àfrica una gran varietat d'estils musicals?
D'on provenen les veus femenines d'estil gospel?

PORTUGAL

2011-09-13T11:38:00.002+02:00

La cantant Mariza aporta un toc de fado en aquest capítol de "Músiques del món", dedicat a la música de Portugal.

Portugal és un país mariner, obert a les cultures de més enllà de l'oceà. La música més emblemàtica de Portugal és el fado, una combinació de música i poesia molt lligades a històries del mar i d'un caràcter melangiós conegut com a "saudade". Una d'aquestes intèrprets de fados és la jove cantant Mariza, d'origen moçambiquès, que aporta una veu fresca i amb molt de caràcter.

Després de visionar el següent vídeo, respon a les següents preguntes:

Quina és la música més emblemàtica de Portugal?
Què són el Fados?

ESCÒCIA

2011-09-13T11:27:00.002+02:00

"Músiques del món" viatja a Escòcia i copsa els ritmes del grup "Capercaille", un bon exponent de la música celta actual.

A Escòcia també se l'anomena "Alba", el nom que els celtes van posar a aquesta terra. Un dels seus símbols més característics són els quadres escocesos, o tartà. Tot el paisatge escocès ha estat modelat per l'acció glacial, que ha perfilat valls amples i intenses, ha retallat costes, cims, illes i conques allargades i profundes, com la del famós llac Ness.

Gràcies a la gran popularitat internacional que la música celta ha tingut darrerament a Escòcia, ha revifat la seva tradició musical i artística. La gaita escocesa encara és l'instrument més conegut i carismàtic.

"Capercaille" és un dels representants del folk contemporani escocès sorgit d'aquesta onada de música celta dels últims anys. En aquest conjunt, destaca la veu femenina de la cantant.

Després de visionar el següent vídeo, respon a la següent pregunta:

Quin és l'instrument més conegut i carismàtic a Escòcia?

JAPÓ

2011-09-13T11:11:00.002+02:00

Al Japó, tradició i tecnologia punta sovint van alhora. Aquest és el cas del duet musical "Himekami", el protagonista d'aquesta edició de "Músiques del món".

El Japó està format per diverses illes petites i quatre de grans. El bosc cobreix gairebé la tercera part del país, amb una flora molt rica en espècies. El Japó també es coneix com "el país del Sol naixent".

El Japó és la tercera potència mundial en fabricació de material tecnològic. Gràcies al ràpid creixement industrial, la majoria de la població es concentra en les àrees urbanes.

Tot i ser una societat moderna, té un gran respecte per la seva tradició. La música autòctona japonesa beu de les fonts del budisme i de la música tradicional de la Xina. La peculiaritat d'alguns dels instruments tradicionals és que són fets amb canya de bambú.

El duet musical "Himekami" acosta la tecnologia de la música electrònica a la música tradicional i religiosa del Japó.

Visiona el següent vídeo i respon a les següents preguntes:

D'on prové la música autòctona japonesa?
Quin és el material que s'utilitza en la gran majoria dels instruments tradicionals?

ACTIVITATS EL ROCK

2011-05-23T16:11:00.002+02:00

Aquest JClic té la intenció de mostrar una panoràmica general de la música rock, especialment dels orígens i de les primeres dècades. Són quasi 100 actividades repartides entre quatre projectes diferents:

La història
Audicions
Exercicis
Repàs auditiu

Per realitzar les següents activitats heu de tenir instal·lat el programa JClic.

El rock

ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA DE BENJAMIN BRITTEN

2011-05-23T12:36:00.002+02:00

Amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la "Guia d'orquestra per a gent jove", opus 34, s'estudia per separat les diferents famílies d'instruments que componen l'orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió.
Visiona el següent vídeo i respon les preguntes que et lliurarà el teu professor:

ACTIVITATS L'ELECTRICITAT I LA MÚSICA

2011-05-23T09:55:00.003+02:00

Amb l'electricitat es pot crear un so, modificar-lo, amplificar-lo i enregistrar-lo. Visiona el següent vídeo i escolta amb atenció a "Energi K" que ens parla de l'aplicació de l'energia elèctrica al món de la música.

Una vegada has visionat el vídeo, respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor:
1. En l’àmbit musical, què podem fer amb l’electricitat?
2. Què és l’electricitat?
3. Com és pot generar l’electricitat?
4. Què ha aportat l’electricitat a la música?
5. Quan va aparèixer el fonògraf?
6. Es podem utilitzar els auriculars quan anem en bicicleta? Per què?
7. Quan va aparèixer el Theremin?
8. Com fem sonar el Theremin?
9. Quan aparèixer els sintetitzadors?
10. Com els fem sonar?

ACTIVITATS LA FAMÍLIA DE METALL

2011-05-22T19:30:00.003+02:00

Visiona el següent vídeo, en el que està dedicat als instruments de vent metall.

Una vegada has visionat el vídeo, respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor:
1. Què significa la paraula “horn”?
2. A quina família d’instruments se’ls anomenen “horn” en anglès?
3. Com produeixen el so els instruments de la família de vent metall?
4. Com s’anomena la part per on entra l’aire en els instruments de vent metall? I per on surt?
5. Escriu 6 instruments que siguin de vent metall.
6. Què és una sordina?
7. D’on prové la paraula trompa? Què significa?
8. En quin segle li se va afegir a la trompa un joc de tres pistons? Què li permeten fer els pistons?
9. Explica la història de Peer Gynt d’Edvard Grieg.

ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS DE CANYA

2011-05-22T18:57:00.002+02:00

En el següent visionament podrem veure com funcionen els instruments de canya simple, de canya doble i de llengüeta lliure.

Una vegada has visionat el vídeo, respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor:
1. Explica com produeixen el so els instruments de canya simple.
2. Fica exemples d’instruments de canya simple, de canya doble i de llengüeta lliure.
3. Per què s’anomenen instruments de llengüeta lliure?
4. Quan va néixer el fagot?
5. Què significa la paraula “fagotto”?
6. Quin instrument de la família dels fagots és més greu?
7. Com es construeix una canya de fagot?
8. Quin és el registre del fagot?
9. Explica la història del Trencanous de Txaikovski.

ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ

2011-05-22T13:17:00.002+02:00

En el següent visionament podem veure com el professor Càndid Rodríguez, de l'Escola Municipal de Música Blai Net, de Sant Boi de Llobregat, mostra alguns instruments de percussió i parla d'alguns conceptes musicals.

Una vegada has vist el vídeo respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor:
1. Quins instruments de percussió ens presenta Candit Rodríguez?
2. Descriu les baquetes que s’utilitzen per a cada instrument de percussió que ens han presentat:
3. D’on deriva la paraula xilòfon?
4. Què és un bordó?
5. Què significa la paraula “tambor”?

ACTIVITATS EL VIATGE DELS TAMBORS

2011-05-22T12:30:00.003+02:00

Visiona el següent vídeo en el qual els instruments de percussió són els protagonistes:

Una vegada has visionat el vídeo respon a les següents preguntes i li les lliures al teu professor:

1. De què depèn el so dels instruments musicals?

2. Enumera 3 instruments que hagis vist al vídeo fet amb materials reciclats. Explica

quins materials necessites per fer aquests instruments i com es fan sonar.

3. Completa els buits següents:

a) Els tubs més llargs fan un so més ________________.

b) Els tubs més curts fan un so més ________________.

4. Quins tipus d’instruments de percussió podem trobar? Explica’ls. Fica tres exemples de cada grup (dels que apareixen al visionament):

5. Què significa la paraula “percussió”?

6. Explica la història d’aquesta obra musical: The typewritter de Leroy Anderson.

7. Quin és l’instrument protagonista d’aquesta obra musical?

8. Elegeix dos companys de classe i crea un instrument de percussió amb materials reciclats. Realitza també una fitxa d’identificació seguint aquests punts:

- Materials necessaris:

- Realització de l’instrument:

- Com podem fer sonar l’instrument:

ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS MUSICALS

2011-05-20T18:13:00.002+02:00

Conjunt d'activitats per a aprofundir en el coneixement de les famílies d'instruments simfònics d'una manera lúdica i entretinguda. Al fer-les, s'aprenen les principals característiques de cadascuna de les famílies, així com els instruments més representatius de cadascuna d'elles.

Per realitzar les següents activitats heu de tenir instal·lat el programa JClic:

Els instruments musicals

ACTIVITATS LA INTENSITAT

2011-05-14T12:53:00.002+02:00

Acabem d'estudiar la intensitat, per tant en el següent link següent podreu practicar una mica els conceptes estudiats:

La intensitat

Responeu a les següents preguntes sobre el que heu realitzat a l'animació i lliurer-li-les al vostre professor:

Realitza un quadre i classifica els següents matisos en intensitat progressiva o intensitat fixa (ff, <, crescendo, f, p, diminuendo)
Què signifiquen els següents matisos: (p, f, pp, mf, mp, ff)
Ordena els matisos de intensitat de l'activitat anterior de més fort a més fluix.

UNITAT 2

2010-10-24T20:06:00.003+02:00

A continuació us passo el power point de la segona unitat i algunes de les audicions més destacades:

- ROCK AND ROLL (dècada dels 50):

Elvis Presley:

- FOLK (dècada dels 60):

Bob Dylan:

Joan Baez:

Joan Manuel Serrat:

- POP ROCK (dècada dels 60):

The Beatles:

The Rolling Stones:

- FOLK ROCK (dècada dels 60):

The Mama's and the Papa's:

Simon & Garfunkel:

- SOUL (dècada dels 60):

The Supremes:

Steve Wonder:

Otis Redding:

Aretha Franklin:

UNITAT 1

2010-09-08T16:06:00.011+02:00

El Jazz _unitat 1

Precedents del Jazz:

1. Gospel (espiritual negre):

2. Blues (worksongs):

3. Ragtime (Scott Joplin):

L'evolució del Jazz:

1. Estil Nova Orleans (Jerry Roll Morton):

2. Els anys 20:

- Duke Ellington:

- Glenn Miller:

- Count Basie:

- Louis Armstrong:

3. Els anys 30 i 40:

- Coleman Hawkins:

- Sydney Bechet:

- Django Reinhardt:

-Stéphane Grappelli:

4. Els anys 50:

- Dizzy Giullespie (Bebop):

- Charlie Parker (Bebop):

- Miles Davis (Cool jazz):

5. Els anys 60:

- Ornette Coleman (free jazz):

- Cecil Taylor (free jazz):

6. Els anys 70:

-Paco Pastorius (jazz-rock): Foregin Fun.

7. Els anys 80 i 90:

- Weather Report (avantguardista):

- Lester Bowie (avantguardista):

- Wynton Marsalis (retorna als orígens):

ACTIVITATS DÈCADA DELS 80

2010-05-12T11:23:00.002+02:00

A continuació podràs visualitzar un vídeo de les 30 millors cançons de la dècada dels 80. Fes una graella que contingui el nom del cantant o del grup i el nom de la cançó de totes les cançons que apareixen al vídeo. Ho has de lliurar al teu professor:

ACTIVITATS DÈCADA DELS 70

2010-04-27T18:08:00.002+02:00

A continuació podràs visualitzar un vídeo de les 30 millors cançons de la dècada dels 70. Fes una graella que contingui el nom del cantant o del grup i el nom de la cançó de totes les cançons que apareixen al vídeo. Ho has de lliurar al teu professor:

ACTIVITATS DÈCADA DELS 60

2010-04-25T19:58:00.001+02:00

A continuació podràs visualitzar un vídeo de les 30 millors cançons de la dècada dels 60. Fes una graella que contingui el nom del cantant o del grup i el nom de la cançó de totes les cançons que apareixen al vídeo. Ho has de lliurar al teu professor:

ACTIVITATS DÈCADA DELS 50

2010-04-25T19:50:00.004+02:00

A continuació podràs visualitzar un vídeo de les 30 millors cançons de la dècada dels 50. Fes una graella que contingui el nom del cantant o del grup i el nom de la cançó de totes les cançons que apareixen al vídeo. Ho has de lliurar al teu professor:

TALLER QUAN ELS NÚMEROS CANTEN 1er ESO B/C

2010-03-07T11:49:00.008+01:00

El passat dijous dia 25 de febrer vam anar a Tarragona a la Fundació "la Caixa" per realitzar el taller "Quan els números canten". Vam assistir les classes de 1er ESO B i C de l'institut Gabriel i Ferrater de Reus.

En aquest taller vam descobrir unes qualitats que no coneixiem del nostre company Cristian, ja que va interpretar al piano un fragment musical d'estil xinés.

El professor del taller explicava moltíssimes coses interessants...

I finalment, va arribar l'hora de cantar un organum del s. IX...

Però... si parlem de números i parlem de matemàtiques no podiem passar per alt parlar de Pitàgores, un filòsof i matemàtic grec del s.I a.C. que va descobrir com treure els intervals musicals en les cordes.

També vam treballar els compassos... vam començar portant la pulsació d'un 2/4, després un 3/4, a continuació un 4/4 fins a un 7/4 cada pulsació en una part del cos. Finalment vam comprovar que si un grup porta una mètrica de 3/4 i l'altre grup una mètrica de 4/4, cada 12 pulsacions tornaran a començar el cicle...

Una vegada acabada la teòrica vam passar a realitzar la pràctica amb els ordinadors:

Jeroni, Alejandro M. i Alejandro L.

Carla, Marina i Júlia

Astrid, Bernat i Samia

Laia, Enric i Laura

Antonella, Giacomo i Naiara

Lluc, Cristian i Daniel

Mireia, Claudia i Alina

Judit, Mar i Anna

Pol, Irene i Ariadna

Iris, Denisa i Nadia

Andrea i Vanesa

Si us voleu descarregar totes les fotos clica en el següent enllaç:

Fotos

TALLER QUAN ELS NÚMEROS CANTEN

2010-03-07T10:58:00.002+01:00

En aquest taller que vam realitzar en "La Fundació la Caixa" el passat dijous dia 25 de febrer vam aprendre a relacionar la creació musical amb les matemàtiques. Això, ens permet fer un exercici estimulant i creatiu unint dos llenguatges aparentment llunyans i relacionant dues matèries curriculars de vegades dissociades. Permet també establir combinacions i explorar a partir de la probabilitat, l'atzar o les formes dels fractals... Així ens endinsarem en el món dels nombres i dels sons.

En el següent enllaç, podeu consultar tot el que vam aprendre en aquest taller:

Quan els números canten

En aquest altre enllaç, us podeu descarregar el programa en el que vam treballar al taller i així poder crear les vostres composicions (per descarregar clica DOWNLOAD NOW):

ACIDXPRESS

Per descarregar-vos la música per a aquest programa heu d'anar al següent enllaç i registrar-vos:

Descarrega la música

EL ROMANTICISME MUSICAL

2009-12-11T18:31:00.003+01:00

A continuació us passo un enllaç sobre una activitat JClic. Per poder-la visualitzar correctament heu de tenir intal·la't el programa JClic.

El Romanticisme musical

Una vegada has realitzat aquestes activitats, respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor.

1. Cerca en la "Sopa de lletres" el nom de 6 formes pianístiques.
2. Escriu una obra de cada compositor:

J. Brahms:
F. Chopin:
P. Tchaikovsky:
F. Liszt:
R. Wagner:
G. Verdi:
E. Berlioz:

3. De quin país és cada compositor?

Liszt:
Bizet:
Tchaikovsky:
Chopin:
Verdi:
Schubert:
Wagner:
Berlioz:

4. Completa el següent text:

El poema _______________ és la nova forma orquestral nascuda en el Romanticisme i sorgeix de la necessitat que tenen certs músics de descriure sensacions o sentiments ______________ que la Simfonia no els permeteix.

Aquesta nova forma orquestral, compren un sol ______________, i es sol inspirar en elements literaris com poemes, llegendes, fets històrics, o qualsevol altre argument.

També es coneix amb el nom de música _________________, ja que l'estructura musical d'aquestes obres es desenvolupa en funció del programa (tema, història, text...) que l'autor vol expresar mitjançant sons.

UNITAT 5

2009-12-11T17:58:00.001+01:00

Aquí us passo el power point de la unitat 5 "El Romanticisme musical".

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_315cskxrkgc" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

XVI TROBADA DE CORALS DE CATALUNYA (LLEIDA)

2009-11-20T19:50:00.013+01:00

A continuació us passo les partitures que cantarem en la XVI Trobada de Corals de Catalunya que aquest any es celebrarà a Lleida. També us passo les audicions i un nou format que han creat aquest any que és en versió de Karaoke.

Brindis

Brindis (veu i piano)

Karaoke Brindis "La Traviata" ( G. Verdi)

Llença't

Llençat (veu i piano)

Lleida

Lleida (veu i piano)

Karaoke Lleida (Lluís Payà)

ACTIVITATS EL CLASSICISME MUSICAL

2009-11-19T20:06:00.005+01:00

A continuació us passo una webquest sobre el Classicisme. Aquesta webquest consta de les següents parts:

Introducció: ens explica una mica que és el que treballarem.
Preguntes: són les activitats que hem de realitzar en la nostra llibreta i lliurar-li-les al professor el més aviat possible.
Recursos: són alguns enllaços en els quals podrem extraure informació per a respondre correctament les activitats proposades en l'apartat de preguntes.
La Gran Pregunta: és l'últim apartat d'aquesta webquest i ens formulen una pregunta que també hem de respondre en la nostra llibreta i lliurar-li-la al professor.

L'enllaç a l'activitat és el següent: El Classicisme musical.

UNITAT 4

2009-11-19T19:57:00.003+01:00

Us passo el power point de la unitat 4: El Classicisme.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_306gkfhgnc5" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

ACTIVITATS EL BARROC MUSICAL

2009-11-08T18:28:00.003+01:00

Per realitzar les següents activitats heu de tenir instal·lat el programa JClic. Heu de reatlitzar les activitats proposades i després respondre a aquestes preguntes. Recordeu que heu de lliurar les activitats al professor.

El Barroc musical

Quines són les principals característiques del Barroc? (activitats dels espais en blanc).
Clica damunt dels següents quadres i en sabràs la resposta:

Parts de l'òpera barroca.
Música per a solistes i petits conjunts instrumentals.
Música vocal religiosa.
Música per a orquestra.

ACTIVITATS FITXES I APUNTS SOBRE EL BARROC

2009-11-08T18:15:00.002+01:00

En el següent enllaç podreu trobar una sèrie de fitxes i apunts sobre l'època del Barroc i els seus compositors més importants. Llegiu atentament i després realitzeu les següents activitats:

Pràctica.
Pràctica audició.
Avalua't.

El Barroc

Has de realitzar les següents activitats en la teva llibreta i lliurar-les al teu professor.

UNITAT 3

2009-11-08T18:03:00.002+01:00

Us passo el power point que correspon a l'època del Barroc.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_302qgbk6zm7" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

FANTASIA, John Dowland

2009-10-23T17:59:00.004+02:00

GUÁRDAME LAS VACAS, Luis de Narváez

2009-10-23T17:56:00.003+02:00

GREEN SLEEVES, anònim

2009-10-23T17:50:00.005+02:00

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa. Segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII (1491- 1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l'esmentada dama en la ment pública.

Va circular probablement en forma de manuscrit, com la majoria de les músiques populars. La primera versió impresa va ser dipositada en 1580, sota el nom de A New Northern Ditty of the Lady Greene Sleeves. Cap còpia d'aquesta impressió no ha sobreviscut.

ACTIVITAT EL RENAIXEMENT MUSICAL

2009-10-02T19:47:00.003+02:00

A continuació us passo uns apunts sobre el Renaixement musical, llegiu-los amb atenció i contesteu a les següents preguntes:

La musica del Renaixement

View more presentations from poquetino2006.

Respon a les següents preguntes:

Quins canvis trobem al Renaixement respecte l'Edat Mitjana?
Quines són les característiques del Renaixement?
Quines són les conseqüències?
Quina funció té la impremta amb la música?
Quins dos tipus de polifonia podem trobar? Explica-les:
Quines innovacions trobem en la música instrumental?
Quines formes musicals podem trobar al Renaixement?
Quins modes podem trobar al Renaixement?
Què és un madrigal?
Quines altres formes vocals podem trobar? Explica-les:
Què és el cancionero de Palacio?
Quines són les principals formes instrumentals?
Quines són les característiques de la música vocal religiosa?
Quines són les principals formes musicals de la música vocal religiosa?
Quines són les característiques de la reforma de Luter?

UNITAT 2

2009-10-02T19:37:00.008+02:00

Us passo el power point de la segona unitat: el Renaixement.

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_290smnvc6fh" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

MISTERI D'ELX, Anònim

2009-10-02T16:58:00.003+02:00

El Misteri d'Elx és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que es celebre a Elx des de l'Edat Mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del s. XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part del Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.

Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri d'Elx, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'Edat Mitjana, del Barroc i del Renaixement.

ACTE PRIMER

També anomenat "Vesprà", té lloc el 14 d'agost. Comença amb Maria i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'esglèsia. L'arxipreste i els Cavallers recorren el cadafal cap a l'escenari i la Maria entona un cant d'ajuda, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu fill. Després ascendeix, acompanyada del seu sèquit, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una espècie de Viacrucis, la Passió de Crist.

Una volta dalt, s'agenolla de nou mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen dempeus al seu costat. La mare de Déu torna a expressar el desig de reunir-se amb el seu fill. Més tard, les portes del cel s'obren i, dins d'una esfera granada i daurada, anomenada com la "magrana", un àngel descendeix per a entonar un cant en què saluda a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la un palmell. Ella el pren i el fa saber el seu desig de veure's acompanyada pels apòstols en el moment de la seva mort. L'àngel asecendeix de nou al cel garantint l'anhel de la Mare.

Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan el palmell que li va concedir l'àngel. Ell el rep i entona, més tard, un cant de tristesa.

Pujant cap el cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant-hi les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al jaç de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aquest moment, tres apòstols (que entren a l'esglèsia per tres portes diferents9 se saluden entre ells i canten sorpresos per aquesta coincidència. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.

Finalment el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri que tanca tota aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren en la Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant en què esperen la suea resurrecció.

Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) descendeixen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que ascendeixen de nou entonant els mateixos càntics del començament. L'arxipreste de Santa Maria i els Cavallers pugen al cadafal i besen els peus del cos difunt de la Mare. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el palmell daurat. D'aquesta manera es clou el primer acte.

ACTE SEGON

També anomenat "Festa", té lloc a l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'arxipreste i els Cavallers pujant per la rampa i besant els peus de la Mare. Després d'ells, els apòstols, es van situant al seu voltant. Maria Salomé, Maria Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols ascendeixen junts fins al cadafal.

Sant Pere recull el palmell que descansa sobre el cos de la Mare i, dirigint-se a Sant Joan, li'l fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, un moment després, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.

Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipte, propi de la litúrgia de exèquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap el cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.

El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueux, llavors, comencen a pujar cap el cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacril·legi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un dells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.

Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser batejats, cantant així als apòstols, que reconeixen a Maria com la Mare del fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.

L'orgue de l'església sona en aquest moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant-hi l'ànima de la Mare i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers tornen a l'església acompanyant Sant Tomàs. Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant a la Mare el seu perdó.

El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Aquest, portant en les seues mans una corona daurada, la deixa caure posant-se suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salv de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació clamant Visca la Mare de Déu!.

La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.

UT QUEANT LAXIS, Guido d'Arezzo

2009-09-17T20:14:00.005+02:00

Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus. És notable de remarcar que la primera síl·laba de cada vers dóna nom a cada nota de l'escala diatònica, fet realitzat per Guido d'Arezzo (s. XI). El text és el següent:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes.

Avui en dia Ut ha estat freqüentment substituit per do degut a qüestions sonores, probablement inspirat per la paraula Dominus (Senyor).

ACTIVITATS LES ONES SONORES

2009-09-16T20:37:00.004+02:00

Tot seguit, us passo un vídeo, en el qual ens expliquen conceptes com ara freqüència, vibracions, intensitat i propagació de les ones i veurem com es produeix l'audició, contextualitzada en l'ésser humà.
Per visionar correctament aquest visionament heu de tenir intal·lat el programa RealPlayer.

Una vegada heu vist aquest vídeo, heu de respondre les següents preguntes en un full i lliurar-les al vostre professor:

Què és l'ona sonora?
Com és transmet l'ona sonora?
Qué és l'infrasò?
Què és l'ultrasò?
Quina és la velocitat de propagació de l'ona sonora per l'aire, per la terra i per l'aigua?
Quin aparell serveix per medir els decibels?

ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS MUSICALS DURANT L'EDAT MITJANA

2009-09-15T20:43:00.003+02:00

En la següent activitat, anem a descobrir quins eren els instruments de l'Edat Mitjana. Per realitzar la següent activitat, heu d'instal·lar el programa JClic.

Els instruments de l'Edat Mitjana

Una vegada heu realitzat aquestes activitats, de segur que us és molt fàcil respondre a les següents qüestions:

Quins són els instruments medievals de corda pinçada?
Quins són els instruments medievals de corda fregada?
Quins són els instruments medievals de corda percudida?
Quins són els instruments medievals aeròfons de bisell?
Quins són els instruments medievals de doble canya (inxa doble)?
Quins tipus d'orgues podem trobar en l'Edat Mitjana?
Quins són els instruments aeròfons de broquet?
Quins són els instruments idiòfons de l'Edat Mitjana?
Quins són els instruments membranòfons de l'Edat Mitjana?
Què són les Cantigues de Santa Maria?

Aquestes activitats les heu de realitzar en un full i lliurar-les al vostre professor.

ACTIVITATS LA MÚSICA EN L'EDAT MITJANA

2009-09-15T20:18:00.003+02:00

A continuació us passo la direcció d'una webquest. La webquest és un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet.

El tema principal d'aquesta webquest és la música en l'Edat Mitjana, per tant heu de fer una recerca sobre les qüestions que ens formulen.

La direcció és la següent: La música en l'Edat Mitjana.

De totes aquestes activitats sols heu de fer les següents:

2. Primera etapa de la música en l'Edat Mitjana: La Monodia.
2.2 Monodia religiosa (activitats 5 i 6).
2.3 Monodia profana (activitat 8).

3. Segona etapa de la música en l'Edat Mitjana: La Polifonia.
3.1 Aparició i desenvolupament de la polifonia (activitats 10, 11 i 12).

Aquestes activitats les heu de realitzar en un full i lliurar-les al vostre professor.

UNITAT 1

2009-09-15T19:41:00.003+02:00

A continuació, podeu descargar-vos una presentació en power point de la primera unitat que treballarem a classe.
Per a imprimir aquesta presentació, heu de clicar el botó de pantalla completa.
Espero, que aquesta presentació us faciliti el seguiment de la unitat.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_274g5tc25g5" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES LA', SI' I DO''

2009-09-03T19:46:00.002+02:00

En el següent power point, us presento les notes LA', SI i DO''. Aquestes notes són molt agudes i normalment a l'aula no les solem utilitzar, però us passo les digitacions per si trobeu alguna partitura amb aquestes notes i la voleu tocar, pugau interpretar-la sense cap problema.

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_261dc8wfcdp" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LES ALTERACIONS

2009-09-03T19:36:00.002+02:00

Fins ara hem vist com es realitzen un munt de digitacions amb la flauta, però de vegades apareixen, en les partitures, unes alteracions accidentals i hem de realitzar una digitació diferent.
Aquestes alteracions poden ser:

Bemoll (b): abaixa un semitó el so de la nota.
Sostingut (#): apuja un semitó el so de la nota.

Les digitacions que estudiarem a continuació pertanyen a les següents notes: SIb, FA#, FA'#, DO'#, MI'b i SOL#. Aquestes són les més utilitzades.

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_251cmfdbsdn" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES MI', FA' I SOL'

2009-09-03T19:24:00.002+02:00

En el següent power point us mostra les digitacions de les notes MI', FA' i SOL'. També teniu un exercici tècnic per a pràcticar l'enllaç d'aquestes notes amb les notes que ja haviem treballat. En aquest exercici es treballaran les notes DO', RE', MI', FA' i SOL'.

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_243fdx29xhh" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA DO

2009-09-02T19:37:00.002+02:00

En el següent power point, veurem com es realitza la nota DO (greu), és molt fàcil ja que hem de tapar tots els orificis de la flauta. Després realitzarem una activitat tècnica en la que treballarem totes les notes estudiades fins ara: DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI, DO' i RE'.

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_2378qxjfbcg" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA RE

2009-09-02T19:19:00.003+02:00

En el següent power point, treballarem la nota RE (en aquest cas el RE greu). A continuació, realitzarem l'exercici tècnic en el que treballarem les notes RE, MI, FA, SOL, LA, DO' i RE'.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_231fnvdjkdj" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA MI

2009-09-02T19:09:00.004+02:00

En el següent power point treballarem la digitació de la nota MI, i després realitzarem un exercici tècnic en el que treballarem totes les notes estudiades fins ara, o sigui: MI, FA, SOL, LA, SI, DO' i RE'.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_225wx5wjtcd" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA FA

2009-09-02T19:01:00.004+02:00

En el següent power point, ens mostra la digitació de la nota FA i després realitzarem un exercici tècnic en el que treballarem l'enllaç de la ma dreta amb la ma esquerra. Les notes que treballarem en aquest exercici seràn FA, SOL i LA.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_219c7q3bvk2" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA RE'

2009-09-02T18:55:00.004+02:00

Us passo un power point amb la posició de la digitació de la nota RE' i un exercici tècnic per a pràcticar les notes estudiades fins ara: SOL, LA, SI, DO' i RE'.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_213v8dsspdk" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES SI I DO'

2009-09-01T19:56:00.006+02:00

Us passo un power point amb les possicions de les notes SI i DO' i un exercici tècnic treballant les notes SOL, LA, SI i DO'.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_206hhxr75hk" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA LA

2009-08-31T18:57:00.004+02:00

Us passo un power point amb la digitació de la nota LA i dos exercicis tècnics: un sobre la nota LA i un altre sobre les dues notes ja treballades, SOL i LA.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_139g5vg4dd4" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA SOL

2009-08-31T18:49:00.006+02:00

Us passo un power point amb la posició de la nota SOL i un exercici tècnic.

&amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_268gsgk7tg9" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;gt;

TÈCNICA DE LA FLAUTA DOLÇA I DIGITACIONS

2009-08-30T19:02:00.005+02:00

Aquesta pàgina web que us passo a continuació és perfecta per a recordar-nos com hem de tocar la flauta. Ens expliquen la posició del cos i de les mans, la respiració i l'emissió del so.

Tècnica de la flauta

Una vegada que ja hem recopilat una mica d'informació fonamental per a començar a tocar la flauta, continuarem amb una sèrie de consells sobre el manteniment i utilització de la nostra flauta dolça.

Manteniment de la flauta i utilització de la flauta.

Bé, fins ara hem pogut veure una sèrie d'informació sobre la flauta, la seva utilització, el manteniment i la seva tècnica. A continuació us passo les digitacions de la flauta, espero que us sigui d'utilitat.

Digitacions

Podreu veure que hi ha dues octaves, per saber com se fa una digitació tan sols heu de clicar damunt de la nota i us apareixerà la digitació i el so d'eixa nota.

En aquest enllaç, heu pogut veure i escoltar les diferents notes de l'escala musical realitzades en la flauta dolça, però a continuació us passo també un power point on també podeu consultar les digitacions més utilitzades.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_126d7z6n4mt" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

BREU PAS PER LA HISTÒRIA DE LA FLAUTA

2009-08-29T20:44:00.008+02:00

A continuació, us passo un power point amb l'evolució de la flauta dolça, des de la prehistòria fins al segle XX.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dfpg5m9d_184c5jjfxft" frameborder="0" width="410" height="342"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

SHINE

2009-07-21T16:53:00.004+02:00


Títol		Shine
Nacionalitat		Austràlia
Any		1996
Duració		105 minuts
Director		Scott Hicks
Guió		Scott Hicks Jan Sardi
Música		- Polonesa heroica en La bemol Op. 53, F. Chopin. - Concierto para piano nº 3, S. Rajmáninov. - La Campanella, F. Liszt. - Fast zu ernst- Scenes from childhood Op. 15, R. Schumann. - Rapsodia húngara nº 2, F. Liszt. - El vuelo del moscardón, N. Rimsky-korsakov. - Gloria rv 589, A. Vivaldi. - Sospiro, F. Liszt. - Nulla in mundo pax sincera, A. Vivaldi. - Funiculí, funiculá, L. Denza. - Preludio nº 2 Op. 3 en do sostenido menor, S. Rajmáninov. - Sinfonía nº9 Op. 125 en re menor, L. van Beethoven. - Sonata “Appassionata” Op. 57 nº 23 en fa menor, L. van Beethoven.
Intèrprets		Geoffrey Rush (David Helfgott- adult) Noah Taylor (David Helfgott- adolescent) Armin Mueller- Stahl (Peter)
Sinopsis		Basada en la vida de David Helfgott, un noi prodigi, Shine examina la seva tortuosa vida, des de la seva infància dominada per el seu estricte pare, fins arribar a les seves crisis nervioses quan és adult. Quan es acceptat en una prestigiosa escola de música en Londres, la Royal College of Music, David es sent capaç de fugir del seu pare i arriscar tot per la seva única passió, la música. Però el rebuig del seu pare i les pressions del seu treball, acaben sumint-li en una malaltia mental. Sols l’amor d’una dona que el compren de veritat, pot salvar-lo i retornar-lo a la societat per a que aquesta gaudi amb la seva música. La pel•lícula critica les injustícies familiars i professionals.

EL PIANO

2009-07-17T12:00:00.009+02:00


Títol		El piano
Nacionalitat		Nova Zelanda, Austràlia i França
Any		1993
Duració		121 minuts
Director		Jane Campion
Guió		Jane Campion
Producció		Jan Chapman
Música		Michael Nyman
Intèrprets		Holly Hurter (Ada McGrath) Anna Paquin (Flora) Sam Neill (Alistair Stewart) Harvey Keitel (George Baines)
Sinopsis		El piano narra la història d’una dona escocesa, Ada McGrath (Holly Hurter). El seu pare la va vendre en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Sam Neill), i va ser enviada junt amb la seva jove filla Flora (Anna Paquin) i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit cap paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, i la seva filla fa de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge dels signes. Ada i Flora arriben a Nova Zelanda, i són abandonades junt amb les seves pertinències per la tripulació del vaixell en el que han arribat des d’Escòcia. El seu nou marit obliga a Ada a abandonar el piano en la platja. Més endavant, el ven a George Baines (Harvey Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, qui li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d’aquí, comença una relació entre Ada i George, que marcarà l’esdevenir de la història.

UNITAT 16

2009-06-14T09:50:00.013+02:00

Aquí us passo l'última unitat del llibre, espero que us siga d'utilitat.

Història del Pop-Rock 2 - Frederic Sesé

View more presentations from fredericsese.

A continuació us fico una sèrie de vídeos de la segona meitat del s. XX.

Dècada dels 50:

1. Elvis Presley (Rock-and-Roll):

Dècada dels 60:

1. Bob Dylan (Folk rock):

2. The Mamas and the Papas (Folk rock):

3. Simon & Garfunkel (Folk rock):

4. Beatles (Pop rock):

5. The Rolling Stones (Pop rock):

6. The Who (música mod): My Generation

7. Sam Cooke (soul): A change is gonna come

8. Stevie Wonder (soul):

9. Otis Redding (soul):

10. Ray Charles (soul):

11. James Brown (soul):

12. Aretha Franklin (soul):

13. The Platters (soul):

14. The Drifters (soul):

15. The Temptations (soul):

16. The Supremes (soul):

Dècada dels 70:

1. Deep purple (rock dur):

2. Led Zeppelin (rock dur):

3. Iron Maiden (rock dur):

4. AC/DC (rock dur):

5. Sex Pistols (música Punk):

6. The Clash (música Punk):

7. Pink Floyd (rock progressiu):

8. Genesis (rock progressiu):

9. Yes (rock progressiu):

10. Bob Marley (reggae):

11. David Bowie (glam rock):

12. Elton John (glam rock):

13. Queen (glam rock): Bohemian Rhapsody

14. Roxy Music (glam rock):

Dècada dels 80:

1. The Cure (New Wave):

2. U2 (New Wave):

3. Blondi (New Wave):

4. The Police (New Wave):

5. Donna Summer (Música Disco):

6. ABBA (Música Disco):

7. Diana Ross (Música Disco):

8. Michael Jackson (Funky): Mega Mix

9. Prince (Funky):

CONCERT DE PRIMAVERA

2009-05-28T21:09:00.008+02:00

El passat 19 de maig la coral del centre va realitzar el seu concert de cloenda del curs escolar. Aquest ha sigut un any molt especial, per una banda la celebració del 25è aniversari del centre i per altra banda, el 5è any de la creació de la coral IESGF. Des de la direcció de la coral voliem que fora un concert especial, per aquest motiu, vam rebre en la nostra casa a la coral de l'IES Pallaresos.

En la biblioteca vam realitzar la presentació de les dues corals i vam assatjar Alegria d'Antonia Font que era la cançó del cant comú.

Després, la nostra coral va sortir al vestibul del centre per assatjar la resta del programa que anavem a interpretar en el concert.

El primer concert, va ser al gimnàs del centre, el públic, els nostres companys i companyes de 1er d'ESO i les veus, els cantaires de les corals IES Pallaresos i IESGF.

Una vegada vam finalitzar el primer concert davant dels nostres companys de 1er d'ESO, vam agafar forces menjant una mica.

El segon concert, era per als pares i el vam fer a la biblioteca del centre. Mentre acabaven d'arribar els pares, vam descansar una mica.

Es va fer l'hora de començar i la Laura va presentar el concert. Aquest any la Coral IESGF celebrava el seu 5è any i aquest era el 4t Concert de Primavera que se celebrava.

Primer va actuar la Coral IESGF acompanyades per dos guitarristes: la Laura i la Sandra. Vam interpretar: Se canto (popular occitana) i La rumba del Mar (Albert Galzerà).

Després van actuar els cantaires de la Coral IES Els Pallaresos. Van interpretar Cançó de bressol per una princesa negra i Siyahamba.

A continuació, va tornar a actuar la Coral IESGF però aquesta vegada amb un acompanyament instrumental format per un grup de noies de 1er d'ESO C i E. Aquesta vegada vam interpretar La família Addams (BSO de la pel·lícula) i Boig per tu (Sau).

Ja per finalitzar, les dues corals, en senyal de germanor vam fer un cant comú. Vam cantar Alegria (Antònia Font). Però abans de començar, vam obsequiar als nostres convidats unes samarretes, que ells se ficaren de seguida.

Va ser una tarde meravellosa, on la música va ser particip d'una nova amistad amb els nostres nous amics de la Coral IES Els Pallaresos.

Si us voleu descargar totes les fotos cliqueu aquí: Concert de Primavera

REBELDES DEL SWING

2009-05-24T21:07:00.019+02:00


Títol		Rebeldes del swing
Nacionalitat		Estats Units
Any		1993
Duració		112 minuts
Director		Thomas Carter
Guió		Jonathan Marc Feldman
Producció		Mark Gordon / John Bard Manulis
Música		James Horner
Intèrprets		Robert Sean Leonard (Peter Müller) Christian Bale (Thomas Berger) Frank Whaley (Arvid) Barbara Hershey (Frau Müller) Tushka Bergen (Evey)
Sinopsis		Aquesta pel•lícula està situada en l’Alemanya nazi de 1939, abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, narra els enfrontaments entre el règim totalitari de Hitler i els anomenats “Chicos Swing”, un moviment cultural i estètic de joves alemanys amants de la música swing americana sorgida durant els anys 30. Peter Müller (Robert Sean Leonard), viu junt amb la seva mare (Barbara Hershey), el seu germà Willi (David Tom) i la seva àvia. Peter és fill d’un professor universitari que va morir desprès d’haver estat durant 4 mesos en un camp de concentració per defendre als seus companys jueus, és un d’aquests “Chicos swing”, junt amb els seus amics Thomas (Christian Bale), Arvid (Frank Whaley) i Otto (Jayce Bartok). El seu odi al sistema fa que acabi tenint problemes amb les autoritats, quan Thomas i ell decideixen robar una ràdio que un nazi havia agafat a una persona que havien detingut, per a regalar-li-la a Arvid. Estant obligats a entrar, Thomas decideix allistar-se per a que no estigi sol, en les Joventuts Hitlerianes. Un dia, mentre Arvid tornava de comprar un disc, membres de les Joventuts Hitlerianes li peguen una palissa, un d’ells és un antic amic d’ell, Peter, Thomas i Otto, anomenat Emil (Noah Wyle). Quan es varen assabentar, Thomas decideix donar-li a Emil una palissa, però sense molt d’èxit. Thomas, finalment, acaba contagiant-se de l’esperit nazi d’Emil, convertint-se finalment en un nazi, i una nit, acaba discutint amb Arvid i amb Peter. Aquesta nit, Arvid es suïcida, preferint morir a convertir-se en un nazi. Una tarda, quan arriba a casa, Peter troba a Thomas en sa casa, i acaba tenint altra disputa. Altra nit, Peter torna a un cafè a on es balla música swing, i els nazis irrompen en el local. Thomas troba a Peter i comença la baralla. En aquesta baralla acaben sortint al carrer i Thomas li diu que marxi ja que si el troben l’enviaran a un camp de concentració. Finalment, acaben agafant a Peter i el pugen a un camió. Abans de que el camió arranqui, Thomas fa el salut dels “Chicos swing” a Peter, fent veure que en realitat ell no era un nazi, però finalment Peter es portat al camp de concentració, mentre el seu germà Willi corre darrere del camió. Willi troba un paraigua i fa també el salut dels “Chicos swing”, convertint-se també en un de la nova generació.

ACTIVITATS EL JAZZ

2009-05-24T17:52:00.003+02:00

La següent activitat ens ajudarà a aproximar-se de forma general a la música jazz, podrem trobar els següents punts:

Inicis.
Estils.
Autors.
Instruments.

Per realitzar la següent activitat haureu de tenir el programa JClic instal·lat en el vostre ordinador.

El jazz

Una vegada heu realitzar les activitats interactives de l'animació del jazz, responeu a les següents preguntes. Recordeu que aquestes activitats les heu de lliurar al vostre professor.

- Defineix els següents estils:

Work songs:
Gospel songs:
Ragtime:
Blues:

- Digues quins són els 8 instruments bàsics en que s'ha interpretat música de jazz.
- Defineix les següents agrupacions instrumentals:

Dixieland:
Big band:

- Defineix els següents elements del llenguatge jazzístic:

Sordina:
Chorus:
Riff:

UNITAT 15

2009-05-24T17:47:00.007+02:00

Us passo el power point de la unitat 15.

En el següent enllaç podeu trobar informació complementària sobre la història del jazz.

XV TROBADA DE CORALS DE CATALUNYA

2009-05-21T20:57:00.018+02:00

El passat 29 d'abril, la coral IESGF va participar en la XV TROBADA DE CORALS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE CATALUNYA. Aquest any es va celebrar a Barcelona.

XV Trobada de Corals

Publish at Scribd or explore others: Sheet Music & Lyrics Fiction art coral

La trobada consistia en dues parts:

La primera part, eren concerts individuals, on les diferents corals estavem repartides per diversos llocs de la ciutat de Barcelona, com per exemple: al Palau Sant Jordi, a INEFC, a la CAIXAFORUM, a l'Institut Cartogràfic, al CREDAC, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, al Museu Etnològic, a l'ONCE, a l'Institut del Teatre i a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona.

La nostra coral va actuar a l'Institut del Teatre, en la sala 3, junt amb dues corals més: la de l'IES Torredembarra i la de l'IES Gaudí.

Coral IES Gaudí (Reus)

Coral IES Torredembarra (Torredembarra)

Nosaltres vàrem interpretar el Se canto (popular occitana) i La família Addams (Marc Shaiman), aquesta última amb l'acompanyament d'un grup instrumental.

Coral IESGF (Reus)

Una vegada vàrem finalitzar el concert individual, ens varen donar unes samarretes i vàrem fer camí cap al Palau Sant Jordi, on anavem a realitzar el cant comú.

La segona part, vam realitzar una actuació conjunta de totes les corals amb l'acompanyament de les orquestres i grups de cambra de l'IES Fort Pius de Barcelona, l'IES Antoni Martí i Franquès de Tarragona, l'IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat, l'IES Joaquim Bau de Tortosa i del Conservatori de Música de Barcelona.

El repertori que vàrem cantar en el cant comú és el següent:

Canticorum jubilo (G.F. Haendel)
Alegria (Antònia Font)
La rumba de Barcelona (Gato Pérez)
Els segadors - Himne Nacional de Catalunya (E. Guanyavents)
El cant de la trobada (J. Prats i C. Sotelo)
L'hora dels adéus - Popular escocesa (C. Sotelo)

A continuació, us adjunto la carta d'agraïment des de l'organització de la trobada:

"Des de la comissió organitzadora de
la XV Trobada de corals d’Educació Secundària
volem agrair la vostra participació i col·laboració,
així com la gran tasca que heu realitzat amb els vostre alumnes
en els vostres centres per fer-la possible."

Per altra banda, us facilito un enllaç per poder visualitzar el que va sortir a l’info k de TV3.

Si voleu veure més fotos o descargar-vos-les sols heu de clicar el següent enllaç: fotos

ACTIVITATS L'ÒPERA

2009-05-21T20:55:00.002+02:00

La següent activitat ens parla sobre l'òpera. El projecte consta de dues parts una dedicada a la història de l'òpera i l'altra a la realització d'activitats.
Al llarg de les activitats es troben audicions d'una durada de 20 segons aproximadament i es destaquen bàsicament cinc autors: Monteverdi, Mozart, Verdi, Wagner i Puccini.
Per poder realitzar aquestes activitats necessiteu tenir instal·lat el programa JClic, espero que us agradi.

L'òpera

Una vegada que heu arribat al final d'aquesta animació, de segur que podeu relacionar els següents compositors amb les seves òperes corresponents.

Monteverdi, Purcell, Haendel, Gluck, Mozart, Rossini, Bellini, Verdi, Wagner i Puccini.

- Dido and Aeneas (1689)
- Don Carlos (1886)
- Le Nozze di Figaro (1786)
- L'Orfeo (1607)
- Tristany i Isolda (1865)
- L'Anell del Nibelung (1869- 1876)
- Die Zauberflöte (1791)
- Turandot (1924)
- Tosca (1900)
- Don Giovanni (1787)
- Il Barbieri di Siviglia (1816)
- Madama Butterfly (1904)
- Orfeo ed Euridice (1762)
- Tannhäuser (1845)
- Aida (1871)
- La Traviata (1853)
- La Bohème (1856)
- Norma (1831)
- Rigoletto (1851)
- Giulio Cesar (1724)

ACTIVITATS MÚSICA DIGITAL

2009-05-21T20:53:00.005+02:00

Aquí us passo un visionament que parla sobre la música digital. Podrem veure com "Dígits" explica, en aquest capítol, com l'electrònica ha revolucionat el món de la música, amb l'aparició de nous sons, noves maneres de manipular-los i nous estils musicals.

Per veure aquest vídeo haureu de tenir instal·lat el programa RealPlayer.

Una vegada heu visionat aquest vídeo, respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor:

Cerca informació sobre el Theremin (màxim 5 línies).
Per a què serveixen les antenes del Theremin?
Escriu el nom de tres pel·lícules on es puga escoltar el Theremin.
Cerca informació sobre el magnetòfon (màxim 5 línies).
Qui va crear el primer programa d'ordinador per crear sons?
Quina va ser la primera cançó compassada per ordinador?
Cerca informació sobre el sintetitzador (màxim 5 línies).
Quina diferència hi ha entre un sintetitzador analògic i un altre digital?

UNITAT 14

2009-05-21T20:48:00.009+02:00

Us passo el power point de la unitat 14.

TALLER SANT JORDI

2009-05-21T20:35:00.012+02:00

El passat 23 d'abril, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, vam realitzar una sèrie de tallers. I com no, el departament de música també hi va participar. El taller va ser guiat per les professores Raquel Caballero i Anabel Garrido.

El taller principalment estava basat en la percussió corporal, en el qual, creavem diferents ritmes amb les diferents parts del nostre cos.

Aquí a continuació podeu observar algunes de les activitats que vam realitzar.

Una vegada vam finalitzar el taller, ens vàrem fer unes fotos per al record.

ACTIVITATS FORMA SONATA

2009-05-12T21:08:00.004+02:00

En el següent enllaç podeu veure una explicació i un esquema de la forma sonata. Després podeu seguir una partitura amb aquesta estructura.

Forma sonata

ACTIVITATS ANUNCIS PUBLICITARIS

2009-05-12T20:37:00.007+02:00

A continuació, podeu veure tres anuncis publicitaris.

ANUNCI 1:

ANUNCI 2:

ANUNCI 3:

Una vegada heu vist els tres anuncis publicitaris heu de respondre la següent pregunta de cada un dels anuncis:
1. Segons el tipus de música, a quin públic va destinat cada anunci publicitari? Per què? (mínim 3 línies per anunci)

UNITAT 13

2009-05-12T20:28:00.002+02:00

Aquí us passo el power point de la unitat 13.

DO, RE, MI "SONRISAS Y LÁGRIMAS" (RODGERS)

2009-05-05T19:58:00.004+02:00

The Sound of Music de Rodgers y Hammerstein es una pel·lícula de 1965 dirigida per Robert Wise. La pel·lícula està basada en el musical de Broadway The Sound of Music, amb cançons escrites per Richard Rodgers y Oscar Hammerstein II, i amb el llibre de música escrit per el grup d'escriptors de Howard Lindsay i Russel Crouse. Ernest Lehman escrigué el guió.

El musical s'originà a partir del llibre La Història dels cantants de la Família Trapp per Maria von Trapp.

Do, Re, Mi (Sonrisas y lágrimas)- Rodgers

Publish at Scribd or explore others: Short Stories Uncategorizable-Unca

COM RÀDIO

2009-04-26T19:28:00.010+02:00

El passat 19 de març vam anar a Barcelona a "Com Ràdio", a gravar dos programes en els quals vam parlar de la nostra Coral IESGF (activitats realitzades, nous projectes, entrevistes a les nostres cantaires i també, com no, a les profes). Aquesta vegada ens van acompanyar uns quants alumnes de 1er de Batxillerat de les Arts Escèniques, on també hi van participar explicant a tots els oients en que consisteix aquest nou Batxillerat i quins pensaments de futur tenen en ment.

Aquí podem veure a les nostres cantaires a punt de pujar al tren i començar la nostra surtida cap a Barcelona...

Finalment, vam arribar a Barcelona i vam anar als estudis "Com Ràdio" per enregistrar dos programes.

Però abans de començar, com no, ens vam fer les respectives fotos de família, per una banda els representants dels alumnes del Batxillerat de les Arts Escèniques i per altra banda les nostres cantaires de la Coral IESGF.

Una vegada a l'estudi de gravació, vam agafar possessions i vam començar a familiaritzar-nos amb els micròfons.

Una vegada gravats els dos programes de ràdio ens vam fer una foto de grup amb el Miquel Giménez, el presentador del programa.

Els programes es van emetre els dies 27 de març i l'1 d'abril de 2009. Per poder escoltar aquests programes podeu entrar en la següent direcció: Com Ràdio

Cliqueu on fica "Tots els programes".
Després seleccioneu "Digues com".
A la panxa de Miquel Giménez heu de clicar "A la carta".
Una vegada hem arribat a aquest punt, hem de buscar els dies en que es van emetre els programes.

Us podeu descargar totes les fotos en la següent direcció: Fotos Com Ràdio

YESTERDAY (THE BEATLES)

2009-04-24T17:52:00.005+02:00

Yesterday és una famosa cançó composta per Paul McCartney i apareguda en l'àlbum Help! de The Beatles al 1965. Segons el Llibre Ginness dels rècords, Yesterday és la cançó més emesa per ràdio en tot el món. A més a més és la cançó més enregistrada de la història de la música popular amb més de 3000 versions. McCartney ha comentat en diverses ocasions que considera aquesta cançó la millor de les seves composicions. És una de les cançons més famoses de tota la història.

Yesterday fou la primera gravació del grup en què un sol membre de la banda cantava. És una balada sobre l'amor perdut, i es diferència notablement dels treballs anteriors de la banda, pel què la resta dels membres no van acceptar llançar-la en un senzill al Regne Unit.

La cançó fou composta exclusivament per McCartney, però degut a l'acord sobre les composicions del grup, als crèdits s'atribuïa a la parella "Lenon/ McCartney". Anys després McCartney va intentar invertir l'ordre dels noms però no ho va fer davant les protestes de Yoko Ono, la vídua de John Lennon.

Yesterday- The Beatles

Publish at Scribd or explore others: Sheet Music & Lyrics music guitar

POESIA I MÚSICA

2009-04-22T20:29:00.012+02:00

Poesia i música

Publish at Scribd or explore others: Brochures & Catalogs Poetry literatura portugal

Els dies 11 i 16 de març vam realitzar una activitat anomenada "POESIA I MÚSICA" en la que vam participar els alumnes de 1er de Batxillerat de les Arts Escèniques en la recitació dels poemes i la Coral IESGF. El tema d'aquest any era "El Mar".

La primera poesia el titula "OCEÀ" i el seu autor és Joan Margarit. Va ser interpretada per Cristina Fontanet i Patrícia López.

OCEÀ

Ens vam trobar al passeig vora laa platja:
Vinc aquí a veure el mar, va dir-me.

Quan hi he tornat,
en el grallar de les gavines
sento una veu de dona.

Vinc aquí a veure el mar.
Davant de les onades torno a dir-ho.
Cap a dins, a ningú.

La següent poesia es titula "EVOCACIÓ" i el seu autor és Joan Margarit. Va ser interpretada per Sebas Di Maria, Xavi Plana i Agustí Gil.

EVOCACIÓ
El mar sota la lluna, com un vestit de seda,
deixa lliscar la llarga cremallera
de l'escuma de la platja.
Era allí on buscava petxines amb ella.
La lluna mira dins la cambra buida.
Amb un calfred, la mare sent l'absència
en el trenc lent i fresc de les onades.
I pensa en la blancor de les petxines
sota la indiferent mirada de la lluna.

A continuació va cantar la Coral IESGF una cançó popular del Marroc "SALAM ALEIKUM".

La següent poesia es de Joan Vinyoli i va ser interpretada per Sunna Caminals i Sílvia Roca.

... Sospira la nit al mar. La platja
és tota en silenci de les ombre.
Filera inacabable de barques oloroses
roman allargassades.

Quieta és la nit; quiet el mar...
El so de les onades té cadències...
Que dolça que és la pau del mar aquí...

Però fora, tot el mar és una fúria.

Tot seguit, Helena Botella i Francesc Valdívia van interpretar la poesia "VISTES AL MAR" de Joan Maragall.

VISTES AL MAR
El vent es desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça,
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta, l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!

Després d'aquesta poesia va tornar a intervindre la Coral IESGF amb la cançó popular occitana "SE CANTO".

Ja per finalitzar, Laia Recasens i Irina Isern van recitar una poesia de David Jou titulada "MEDITERRANI".

MEDITERRANI
Aquest mar és el meu mar; des de petit
n'he viscut la sal i les onades; fou el meu primer infinit,
la meva primera llibertat,
el primer cop que vaig saber que en les paraules
hi pot haver tanta claror com el sol,
que el marbre pot ser foc,
que un temple és un espai tempestuós,
que un cos de noia pot durar per sempre
més en la memòria.

El meu Mediterrani té gust
de peix, de vi, d'oli d'oliva,
de sal en les besades,
d'estudi, de vacances, de viatges.

El meu Mediterrani és tot això,
ho serà sempre, i serà més:
jardins de la llunyada Babilònia
i un gran desert al sud,
i una selva més enllà.
A més de la claror tindrà el misteri;
a més de l'equilibri, la follia;
haurà participat en sonadíssimes derrotes,
anàbisis, diàspores, fugides,
haurà estat la meva llengua feta dret marítim,
himne d'almogàvers i art combinatòria,
haurà estat pólvora, misèria, passió,
tomba d'immigrants i porta a l'esperança.

Aquest mar és el meu mar -és un mar trist:
s'hi parla d'amor i de raó des de fa segles i mil·lenis.
Però s'hi segueix guerrejant, matant, odiant,
amb la més implacable ferotgia.
Però és el meu mar, el meu primer mar,
i estimo el seu so
d'ones i de mots, de teoremes i misteris.

ACTIVITATS FORMA RONDÓ

2009-04-16T20:29:00.005+02:00

A continuació podeu veure un breu esquema sobre la Forma Rondó. Després podreu observar i escoltar l'anàlis formal del Rondó La Joyeuse de Jean-Philippe Rameau.

La Forma Rondó

ACTIVITATS EL MUNTATGE MUSICAL

2009-04-16T20:05:00.007+02:00

Aquí us passo un visionament que parla sobre el muntatge musical. Podrem veure com els muntadors musicals treballen a partir de música preexistent o sorolls emmagatzemats en un arxiu digital per crear una banda sonora adequada a les imatges.

Una vegada heu vist aquest visionament heu de copiar les següents preguntes en la vostra llibreta i respondre-les:

1. Completa les frases següents:
- La ___________ és un dels trucs més efectius de la _________ per crear en l'________ la sensació desitjada.
- La música desperta __________, _________, i encara que no se sàpiga res de música ni es tinguin els gustos musicals gaire refinats, hi ha músiques que fan posar ______, _________, __________ o __________.
2. Com li diuen al cap de muntatge musical de TV3?
3. En què consisteix la feina del muntador musical?
4. La música s'ha d'adequar a la imatge? Per què?
5. Al conservatori, quin instrument apareix? A quina família pertany aquest instrument?
6. Als programes de televisió, es pot utilitzar la música en directe?
7. Quines 4 conclusions ha après Vador Lladó del muntatge musical?

UNITAT 12

2009-04-15T20:34:00.005+02:00

Us passo el power point de la unitat 12.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;iframe src='http://docs.google.com/EmbedSlideshow?docid=dfpg5m9d_89cph7kqfh' frameborder='0' width='410' height='342'&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

EL LLAC DELS CIGNES (TXAIKOVSKI)

2009-04-14T21:06:00.007+02:00

El llac dels cignes és el primer dels tres ballets que va escriure el compositor rus Piotr Ilich Txaikovski (1840- 1893).

Originalment encarregat a Txaikovski per l'Òpera de Moscou, sens dubte aquest ballet és dels més coneguts i populars del món per la seva concepció, la seva admirable coreografia i la meravellosa música de Txaikovski.

Es narra la història de Sígfrid, un príncep que, a l'arribar a la majoria d'edat és convidat pels seus amics a una cacera amb el propòsit de distreure'l de la seva indecisió per a triar esposa. Els joves caçadors troben un llac dominat pel bruixot Von Rothbart, qui en veure's desfavorit per la mirada d'Odette la transforma en un preciós cigne juntament amb la seva cort. Durant el dia ella es converteix en cigne i per breus moments en la mit és una dona que espera ansiosa el seu primer petó d'amor per a alliberar-se de l'encís.

Sígfrid coneix a Odette al caient de la mitjanit, en presenciar el desencantament dels cignes. Von Rothbart observa aquesta trobada i, buscant la venjança, interposa a Odile, el cigne negre, perquè el príncep enganyat trenqui, al besar-la, els vots del primer amor, confós per la màgia i la bellesa. Sígfrid, no obstant això, desperta i trenca l'encís per a lluitar pel veritable amor, per la veritable reina dels cignes. Sígfrid i Odette s'enfronten als poders de Von Rothbart i, d'aquesta manera, triomfa l'amor.

El Llac Dels Cignes

Publish at Scribd or explore others: Uncategorizable-Unca Quran

TALLER MÒBIL IESGF 1er ESO C

2009-03-28T22:00:00.008+01:00

El dia 24 de febrer vam anar a Tarragona amb els alumnes de 1er d'ESO B i C de l'IES Gabriel i Ferrater de Reus, per a realitzar un taller anomenat "Taller mòbil", ens ho vam passar molt bé i vam aprendre el funcionament d'un programa musical l'ACID.

Blanca, Yana i Núria

Joan, Àlvaro i Bernat

Jordi, Sandra i Thaïs

Helena, Aina i Josep

Adrià, Nico i Raül

Joan, Pere i Alba

Ana, Belen i Andrea

Carolina, Zoe i Mireia

Sarai, Rafa i Carles

Roser, Júlia i Amanda

Aquí us passo una direcció on us podeu descargar totes les fotos: Taller mòbil IESGF 1er ESO B i C

TALLER MÒBIL IESGF 1er ESO E

2009-03-28T21:31:00.008+01:00

El dia 19 de febrer vam anar a Tarragona amb els alumnes de 1er d'ESO E de l'IES Gabriel i Ferrater de Reus, per a realitzar un taller anomenat "Taller mòbil", ens ho vam passar molt bé i vam aprendre el funcionament d'un programa musical l'ACID.

Marta i Xana

Irene i Andrea

Laura i Merixell

Natàlia i Carla

Brenda i Arnau

Anabel i Judith

Nahuel i Merixell

Andrés i Ricard

Laia i Sara

Marly i Judith

Aquí us passo una direcció on us podeu descargar totes les fotos: Taller mòbil IESGF 1er ESO E

LA GRALLA I EL TABAL

2009-03-28T13:04:00.004+01:00

A continuació veurem una animació en la qual podrem saber quins són els instruments propis de la cultura catalana i quines són les cançons que acompanyen a cada dansa de tot el territori català.

La gralla i el tabal

Una vegada has vist aquesta animació respon a les següents preguntes i lliura-li-les al teu professor.

1. Escriu les parts d'un castell de quatre de set.
2. Quins són els instruments que acabem de treballar? Escriu-ne els noms.
3. En quines festes tradicionals s'utilitzen aquests dos instruments?
4. Què és la gralla?
5. De quantes parts està formada la gralla?
6. A quina família d'instruments forma part el tabal?

LA FAMÍLIA ADDAMS (MARC SHAIMAN)

2009-03-27T19:37:00.005+01:00

Els macabres i entretinguts còmics sobre la Família Addams, de Charles Addams, per a la revista The New Yorker es van portar a la televisió el 1964 amb un gran èxit. Posteriorment es van crear una sèrie de dibuixos animats i famoses pel·lícules, amb música de Marc Shaiman, que va inspirar-se en el tema musical de l'antiga sèrie de televisió de Viz Mizzy.

Família Addams (instruments)

Publish at Scribd or explore others: Fiction & Literature Other music procedures

A continuació us passo un arxiu midi amb la melodia i l'acompanyament de la Família Addams, per poder escoltar-ho necessiteu tenir el QuickTime Player instal·lat a l'ordinador.

Audició Família Addams

Família Addams (veus)

Publish at Scribd or explore others: Uncategorizable-Unca Politics-Humor

ACTIVITATS TEXTURA MUSICAL

2009-03-25T20:00:00.004+01:00

A continuació us passo un qüestionari per a treballar el tema de la Textura Musical. Copia les preguntes i la seva resposta correcta i lliura-ho al teu professor.

La textura musical

ACTIVITATS LA SARDANA

2009-03-25T19:37:00.004+01:00

Per realitzar les següents activitats has de tenir intal·lat el programa JClic. En aquesta animació podreu trobar activitats de tot tipus: relacionar cada instrument amb el seu nom, ajudar a seure cada instrument al seu lloc, realitzar trencaclosques, escoltar diferents audicions de sardanes i relacionar-les amb el seu autor... entre moltes altres activitats.

La sardana a l'escola

Una vegada finalitzades totes les activitats respon a les següents preguntes en la teva llibreta i lliura-li-les al teu professor.

1. Quants instrumentistes formen la cobla de sardanes?
2. Quins instruments formen la cobla de sardanes?
3. En quin lloc ha de seure cada un d'aquests instruments?