Els dies 11 i 16 de març vam realitzar una activitat anomenada "POESIA I MÚSICA" en la que vam participar els alumnes de 1er de Batxillerat de les Arts Escèniques en la recitació dels poemes i la Coral IESGF. El tema d'aquest any era "El Mar".
La primera poesia el titula "OCEÀ" i el seu autor és Joan Margarit. Va ser interpretada per Cristina Fontanet i Patrícia López.
OCEÀ
La primera poesia el titula "OCEÀ" i el seu autor és Joan Margarit. Va ser interpretada per Cristina Fontanet i Patrícia López.
Ens vam trobar al passeig vora laa platja:
Vinc aquí a veure el mar, va dir-me.
Quan hi he tornat,
en el grallar de les gavines
sento una veu de dona.
Vinc aquí a veure el mar.
Davant de les onades torno a dir-ho.
Cap a dins, a ningú.
La següent poesia es titula "EVOCACIÓ" i el seu autor és Joan Margarit. Va ser interpretada per Sebas Di Maria, Xavi Plana i Agustí Gil.
EVOCACIÓEl mar sota la lluna, com un vestit de seda,
deixa lliscar la llarga cremallera
de l'escuma de la platja.
Era allí on buscava petxines amb ella.
La lluna mira dins la cambra buida.
Amb un calfred, la mare sent l'absència
en el trenc lent i fresc de les onades.
I pensa en la blancor de les petxines
sota la indiferent mirada de la lluna.
és tota en silenci de les ombre.
Filera inacabable de barques oloroses
roman allargassades.
Quieta és la nit; quiet el mar...
El so de les onades té cadències...
Que dolça que és la pau del mar aquí...
Però fora, tot el mar és una fúria.
Tot seguit, Helena Botella i Francesc Valdívia van interpretar la poesia "VISTES AL MAR" de Joan Maragall.
VISTES AL MAREl vent es desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça,
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta, l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
Després d'aquesta poesia va tornar a intervindre la Coral IESGF amb la cançó popular occitana "SE CANTO".
Ja per finalitzar, Laia Recasens i Irina Isern van recitar una poesia de David Jou titulada "MEDITERRANI".
MEDITERRANIAquest mar és el meu mar; des de petit
n'he viscut la sal i les onades; fou el meu primer infinit,
la meva primera llibertat,
el primer cop que vaig saber que en les paraules
hi pot haver tanta claror com el sol,
que el marbre pot ser foc,
que un temple és un espai tempestuós,
que un cos de noia pot durar per sempre
més en la memòria.
El meu Mediterrani té gust
de peix, de vi, d'oli d'oliva,
de sal en les besades,
d'estudi, de vacances, de viatges.
El meu Mediterrani és tot això,
ho serà sempre, i serà més:
jardins de la llunyada Babilònia
i un gran desert al sud,
i una selva més enllà.
A més de la claror tindrà el misteri;
a més de l'equilibri, la follia;
haurà participat en sonadíssimes derrotes,
anàbisis, diàspores, fugides,
haurà estat la meva llengua feta dret marítim,
himne d'almogàvers i art combinatòria,
haurà estat pólvora, misèria, passió,
tomba d'immigrants i porta a l'esperança.
Aquest mar és el meu mar -és un mar trist:
s'hi parla d'amor i de raó des de fa segles i mil·lenis.
Però s'hi segueix guerrejant, matant, odiant,
amb la més implacable ferotgia.
Però és el meu mar, el meu primer mar,
i estimo el seu so
d'ones i de mots, de teoremes i misteris.
Vinc aquí a veure el mar, va dir-me.
Quan hi he tornat,
en el grallar de les gavines
sento una veu de dona.
Vinc aquí a veure el mar.
Davant de les onades torno a dir-ho.
Cap a dins, a ningú.
La següent poesia es titula "EVOCACIÓ" i el seu autor és Joan Margarit. Va ser interpretada per Sebas Di Maria, Xavi Plana i Agustí Gil.
EVOCACIÓEl mar sota la lluna, com un vestit de seda,
deixa lliscar la llarga cremallera
de l'escuma de la platja.
Era allí on buscava petxines amb ella.
La lluna mira dins la cambra buida.
Amb un calfred, la mare sent l'absència
en el trenc lent i fresc de les onades.
I pensa en la blancor de les petxines
sota la indiferent mirada de la lluna.
A continuació va cantar la Coral IESGF una cançó popular del Marroc "SALAM ALEIKUM".
La següent poesia es de Joan Vinyoli i va ser interpretada per Sunna Caminals i Sílvia Roca.
... Sospira la nit al mar. La platja
La següent poesia es de Joan Vinyoli i va ser interpretada per Sunna Caminals i Sílvia Roca.és tota en silenci de les ombre.
Filera inacabable de barques oloroses
roman allargassades.
Quieta és la nit; quiet el mar...
El so de les onades té cadències...
Que dolça que és la pau del mar aquí...
Però fora, tot el mar és una fúria.
Tot seguit, Helena Botella i Francesc Valdívia van interpretar la poesia "VISTES AL MAR" de Joan Maragall.
VISTES AL MAREl vent es desferma
i tot el mar canta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
L'onada s'adreça,
venint s'ageganta,
avença i s'acosta
callada que espanta.
L'escuma enlluerna,
el sol l'abrillanta, l'onada s'esberla
i cau ressonanta.
Mar brava, mar verda, mar escumejanta!
Després d'aquesta poesia va tornar a intervindre la Coral IESGF amb la cançó popular occitana "SE CANTO".
Ja per finalitzar, Laia Recasens i Irina Isern van recitar una poesia de David Jou titulada "MEDITERRANI".MEDITERRANIAquest mar és el meu mar; des de petit
n'he viscut la sal i les onades; fou el meu primer infinit,
la meva primera llibertat,
el primer cop que vaig saber que en les paraules
hi pot haver tanta claror com el sol,
que el marbre pot ser foc,
que un temple és un espai tempestuós,
que un cos de noia pot durar per sempre
més en la memòria.
El meu Mediterrani té gust
de peix, de vi, d'oli d'oliva,
de sal en les besades,
d'estudi, de vacances, de viatges.
El meu Mediterrani és tot això,
ho serà sempre, i serà més:
jardins de la llunyada Babilònia
i un gran desert al sud,
i una selva més enllà.
A més de la claror tindrà el misteri;
a més de l'equilibri, la follia;
haurà participat en sonadíssimes derrotes,
anàbisis, diàspores, fugides,
haurà estat la meva llengua feta dret marítim,
himne d'almogàvers i art combinatòria,
haurà estat pólvora, misèria, passió,
tomba d'immigrants i porta a l'esperança.
Aquest mar és el meu mar -és un mar trist:
s'hi parla d'amor i de raó des de fa segles i mil·lenis.
Però s'hi segueix guerrejant, matant, odiant,
amb la més implacable ferotgia.
Però és el meu mar, el meu primer mar,
i estimo el seu so
d'ones i de mots, de teoremes i misteris.
