Mostrando entradas con la etiqueta audició Barroc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta audició Barroc. Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de agosto de 2013

DIDO I ENEES, DE HENRY PURCELL

Dido i Enees, del compositor anglès Henry Purcell, està basada en una història d'amor de l'Eneida de Virgili i és una de les òperes més importants del Barroc.

EL BURGÈS GENTILHOME, DE JEAN-BAPTISTE LULLY I MOLIÈRE

És una comèdia-ballet en què van col·laborar Jean-Baptiste Lully, el compositor de cambra de la cort de lluís XIV, i  el dramaturg i actor Molière.

CONCERTO GROSSO FATTO PER LA NOTTE DI NATALE, D'ARCANGELO CORELLI

El violinista i compositor Arcangelo Corelli va ser un dels màxims exponents del concerto grosso. Un dels més populars és el que va compondre per a la nit de Nadal.

SON TUS BELLOS OJOS SOLES, DE JOAN CEREROLS

El monjo benedictí i compositor Joan Cererols va compondre misses en llatí i villancents en castellà.

SELVA ENCANTADA DE AMOR, DE SEBASTIÁN DURÓN

Sebantián Durón va ser un dels compositors més importants de sarsuela barroca. Selva encantada de amor, sobre un tema mitològic, va ser composta l'any 1695.


Explicació sobre la sarsuela Selva encantada de amor:

LES QUATRE ESTACIONS, D'ANTONIO VIVALDI

Les quatre estacions són quatre concerts per a violí que evoquen les estacions de l'any. És una de les obres més famoses de la història de la música.

ORFEO, DE CLAUDIO MONTEVERDI

L'òpera Orfeo, composta l'any 1607, és una de les primeres òperes de la història. Per la seva qualitat, encara es representa actualment.

L'Orfeo favola in musica:

TOCATA I FUGA EN RE MENOR, BWV 565, DE JOHANN SEBASTIAN BACH

Una de les peces per a orgue més populars de la història, va ser composta per J. S. Bach quan encara no tenia vint anys.

MÚSICA AQUATICA, DE GEORGE FRIEDRICH HÄNDEL

Música Aquàtica (en anglés Water Music) és una composició de George Friedrich Händel. Van ser estrenades en l'estiu de 1717 a requeriment del rei George I per a ser interpretada sobre una barcassa al riu Tàmesi. Al concert van participar 50 músics que acompanyaren al rei en la seva barcassa i es diu que aquest va quedar tan complagut que es va haver d'interpretar tres cops durant el viatge. Normalment es considera que està formada per tres suites:

- SUITE núm. 1 (HWV 348):
  • Overture (Largo - Allegro)
  • Adagio e staccato
  • Allegro - Andante - Allegro da capo
  • Menuet
  • Air
  • Menuet
  • Bourrée
  • Hornpipe
  • Allegro

- SUITE núm. 2 (HWV 349):
  • Overture (Allegro)
  • Alla Hornpipe
  • Menuet
  • Lento
  • Bourrée

- SUITE núm. 3 (HWV 350):
  • Allegro
  • Rigaudon
  • Allegro
  • Menuet
  • Allegro

martes, 21 de mayo de 2013

CONCERT DE BRANDENBURG NÚM. 2 EN FA MAJOR, BWV 1047, J.S. BACH

Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) és el màxim exponent de la música barroca, i la seva influencia ha arribat fins als nostres dies.
L’audició que proposem és un fragment del primer moviment del Concert de Brandenburg núm. 2. Es tracta d’un concerto grosso que consta de tres moviments: Allegro moderato, Andante i Allegro assai. El concertino l’integren un grup reduït (el violí, la flauta de bec, la trompeta i l’oboè). El tutti, en línies generals, està format per la secció de corda (2 violins, viola i violoncel). El clavicèmbal té un paper molt important ja que realitza el baix continu.
BWV (Bach – Werke – Verzeichnis) = Índex de les obres de Bach: són les inicials del catàleg on es recullen les composicions de Johann Sebastian Bach.

ÀRIA DE CLEOPATRA, "PIANGERÒ LA SORTE MIA", DE GIULIO CESARE, G.F. HÄNDEL

Aquest fragment pertany a l’òpera de Giulio Cesare, de George Friedrich Händel, músic alemany que va emigrar a Anglaterra, on va triomfar amb les seves òperes.
Giulio Cesare és una de les més famoses. El text s’inspira en la relació que mantenen Cèsar i Cleòpatra quan, després de les intrigues que els han separat, es manifesten el seu amor. Aquest text pertany a l’ària de Cleòpatra.

Piangerò la sorte mia,
Si crudele e tanto ria,
Finché vita in petto avrò.
Ma poi morta d’ogni intorno
Il tiranno e notte e giorno,
Fatta spettro agiterò.

EL MESSIES, GEORGE FRIEDRICH HÄNDEL

Händel va compondre l’oratori El Messies en tres setmanes. El seu llibretista va triar frases de la Bíblia per narrar en tres parts el Naixement, la Passió, la Resurrecció i l’Adveniment de Jesucrist. La part que més s’interpreta d’aquesta peça és el cèlebre “Al•leluia”. Escolta amb atenció els tres números que tanquen la segona part de l’oratori.


“He that dwelleth in heaven”
He that dwelleth in heaven
shall laugh them to scorn:
the Lord shall have them
in derision.

“Thou shalt break them”
Thou shalt break them with a rod of iron;
Thou shalt dash them in pieces
like a potter’s vessel.

“Hallelujah!”
Hallelujah, for the Lord God
Omnipotent reigneth, Hallelujah!
The Kingdom of this world is become the
Kingdom of our Lord, and of His Christ; and
He shall reign for ever and ever, Hallelujah!
King of Kings, and Lord of Lords, and
He shall reing for ever and ever, Hallelujah!

 

miércoles, 18 de febrero de 2009

CANON IN D, JOHANN PACHELBEL

El Cànon (que el seu nom complet és Cànon i Giga en Re Major per a tres violins i baix continu) és l'obra més coneguda en l'actualitat del composito de música barroca alemany Johann Pachelbel.
Pachelbel va escriure aquesta obra al voltant de 1680, sent originalment una obra de música de cambra per a tres violins i baix continu; posteriorment s'han realitzat arranjaments per a una gran varietat d'instruments i conjunts. Originalment, una giga en la mateixa tonalitat (Re Major) segueix al cànon, però aquesta última dansa s'executa o grava amb molta menys freqüència. El Cànon és molt conegut per la progressió harmònica dels instruments de corda, que l'han convertit en una de les peces més reutilitzades en la música popular contemporànea.

martes, 17 de febrero de 2009

LA PRIMAVERA, ANTONIO VIVALDI

La primavera és un dels concerts per a violí que formen part de l'Assaig de l'harmonia i la invenció. Aquesta obra, publicada en 1726, està dividida en dos llibres, cada un d'ells en sis concerts. Vivaldi, va introduir en la partitura explicacions escrites d'allò que descriu mitjançant la música: el cant dels ocells, els trons...


Aquesta obra està composada per a violí i orquestra barroca de cordes: violins, violes i el que anomenem baix continu (línia de baix que s'estén al llarg de tota la peça), format per violoncels, contrabaixos i clavicèmbal. Consta de tres moviments:
  1. Allegro.
  2. Largo.
  3. Allegro.
Un dels recursos compositius de Vivaldi és la repetició d'una tornada, anomenada ritornello.

Primer moviment: Allegro


Amb un tema alegre de tres compassos l'orquestra anuncia l'arribada de la primavera, la repetició d'aquest tema és l'aparició del solista acompanyat per un parell de violins imitant el cant dels ocells, després per mig d'ondulades figures de dobles corxeres tindrem la descripció del aigua brotant lliurement en una font, i de sobte l'aparició del solista suggerint una tronada, tornaran a aparèixer noves repeticions del tema fins el fi del moviment.

Segon moviment: Largo


Damunt del verd camp i a l'ombra d'un frondós arbre un pastor de cabres fa una migdiada, prop d'ell el seu gos lladra. En aquest moviment la fórmula rítmica està en les mans dels violins, el lladrit del gos es realitzat per la viola amb dues notes repetides -do-do.....sol-sol, absència de veus greus.

Tercer moviment: Allegro (Dansa pastoral)

En el camp i baix del cel blau pastors i nimfes dansen contents per l'arribada de la primavera. Musicalment l'escena es desenvolupa sobre un compàs de 12/8 amb figures rítmiques iguals per a totes les cordes a excepció de les prolongades notes llargues de les cordes greus.



LA PRIMAVERA, A. VIVALDI