ACTIVITAT SISTEMA RESPIRATORI I FONACIÓ

A continuació us passo un vídeo en el que ens explica quin és el procés que realitzem quan respirem i com és produeix la fonació (la veu).

Recordeu realitzar la fitxa d'activitats i donar-li-la al vostre professor.

ACTIVITAT LES VEUS, LES ÒPERES

Aquest capítol del programa "Atrapa-sons" està dedicat a la veu humana, l'instrument musical més expressiu de tots. L'espai també inclou una animació de "La flauta màgica" i la interpretació de la peça "Ah, vous dirai-je, maman", totes dues de W.A. Mozart.

Recordeu que heu d'emplenar la fitxa d'activitats i lliurar-li-la al vostre professor.

PROJECTE 3r ESO (1r TRIMESTRE)

El primer projecte que haureu de fer en aquest curs serà realitzar l'explicació d'una obra de música clàssica per mig de la tècnica d'Stop Motion. Per realitzar aquest projecte podreu ser vosaltres els protagonistes o podeu utilitzar joguines o fins i tot podeu realitzar vosaltres diversos dibuixos per aconseguir l'efecte desitjat.

Els gups per realitzar el projecte seran de 4/5 persones (ja que hi haurà molta feina a fer).

El primer que anem a fer és a veure un vídeo per saber en que consisteix aquesta tècnica d'Stop Motion:

Com heu pogut observar la tècnica d'Stop Motion consisteix en realitzar fotografies a cada un dels moviments que realitzem i després ho unim tot en un processador de vídeos.

A partir d'aquí, el que heu de fer és escollir una de les següents històries i explicar-la per mig d'aquesta tècnica. També us passo la música que acompanyarà a cada història.

• El llac dels cignes, de Tchaikovsky.

Jardins del castell del príncep Sígfrid:

El príncep Sígfrid celebra el seu 21è aniversari acompanyat pels seus amics. Les trompetes anuncien l'arribada dels seus convidats que són saludats cordialment per Sígfrid començant la festa i els balls. La reina, mare de Sígfrid, irromp en la festa amb les seves dames d'honor, aquesta el renya per la seva vida despreocupada i li informa que li ha preparat un ball que tindrà lloc la nit següent i en la qual haurà d'escollir esposa. Això provoca una gran malenconia en Sígfrid que rebutja obstinadament l'ordre de la seva mare. Al final, però, l'acaba acceptant, Quan la reina es retira es reprèn la diversió i el príncep i els seus amics beuen i ballen amb les jovenetes de la festa.

Aviat es fa fosc i se senten les ales d'uns cignes. Els amics de Sígfrid li proposen anar a caçar. Agafen les ballestes i les torxes i s'en van al bosc.

El llac dels cignes:

En el bosc, prop d'un llac il·luminat per la lluna, comencen a sortir de les aigües unes precioses donzelles-cigne. Els amics del príncep arriben al llac; els joves busquen als cignes entre els arbres però queden extasiats quan veuen que aquests es troben nedant plàcidament sobre les tranquil·les aigües del llac. Quan Sígfrid s'hi uneix, es disposa a ordenar la batuda de caça. però un estrany fenomen el deté.

Mentre ell s'amaga darrera d'uns arbustos apareix al llac una extraordinària i màgica criatura, més dona que cigne;la seva cara està emmarcada per blanques plomes i una delicada tiara de brillants. Al adonar-se de la presència de Sígfrid la noia intenta fugir. El príncep, completament enamorat de la dona-cigne, li demana que es quedi i ella li suplica que no dispari la seva ballesta. Al preguntar-li el príncep qui és, ella li respon que és Odette, la reina dels cignes, que va ser encantada amb les seves companyes pel mag Rothbart i seguiran sent cignes, excepte entre la mitjanit i l'albada, fins que algú li juri amor etern. Els dos joves s'enamoren ràpidament i la seva alegria s'expressa amb la dansa dels cignes. Quan Sígfrid està a punt de jurar-li amor etern a Odette però, apareix Rothbart que fa que les donzelles es tornin a transformar en cignes per tal que el príncep no pugui trencar l'encanteri.

Tanmateix, abans que marxi odette, el princep la convida al ball de la nit següent. Odette s'allunya convertida en cigne.

El castell del príncep Sígfrid:

Tot està preparat al castell pel començament del gran ball en honor del príncep. En el saló principal, ricament decorat, els convidats esperen l'arribada de la reina i el seu fill. Quan aquests entren, comença la festa. Es presenten les noies que la reina ha escollit com a candidates a princesa. Sígfrid balla amb elles però es mostra absent i indiferent amb elles. El príncep cau sota l'encanteri d'Odile que es mostra seductora i calculadora. Ell en cap moment es planteja que Odile no sigui Odette. Així, la festa continua i els convidats, contents amb la celebració, ofereixen una sèrie de danses tradicionals.

Rothbart, satisfet amb el resultat del seu engany proposa al príncep que balli amb Odile. Durant el pas de deux entre Sígfrit i Odile, aquesta reafirma el seu poder sobre el príncep. Al final, el jove demana a Rothbart la mà de la seva filla i li jura amor etern. Al fer Sígfrid el jurament, se sent un terrabastall de trons, la sala s'enfosqueix i els cortesans fugen atemorits. De lluny es veu la vertadera Odette. Sígfrid s'adona del seu error i corre desesperat al llac.

El llac dels cignes:

És de nit i a la ribera del llac les donzelles-cigne ballen entristides pel destí de la seva reina. Odette arriba plorant desconsolada i les seves amigues intenten calmar-la. Sígfrid no tarda en aparèixer descomposat per implorar-li el seu perdó; la busca entre els cignes i quan l'entreveu envoltada per les seves donzelles la pren tendrament de la mà i li jura amor infinit. Malauradament, Odette li anuncia a Sígfrid que ni tan sols el seu jurament de fidelitat la podrà salvar ja que Rothbart l'ha condemnat a morir si era traïda. Apareix llavors el mag, enfurismat, reclamant el retorn dels cignes. Sígfrid i Odette lluiten amb ell vencent-lo. Però és en va. L'encanteri no s'ha trencat i Odette està sentenciada a viure eternament com un cigne. Només la seva mort el podrà desfer. Així, Odette es tira al llac i Sígfrid, bojament enamorat d'ella, també s'hi enfonsa darrera. El sacrifici d'amor d'Odette i Sígfrid trenca el malefici i amb la sortida del sol els cignes recuperen la seva forma de donzella per sempre més. Sobre el llac apareixen els esperits d'Odette i Sígfrid que s'encaminen cap a una eterna felicitat.

Aquí us passo la història en dibuixos animats:

• El trencanous, de Tchaikovsky.

La història comença a casa dels Stahlbaum, en la qual es prepara la festa de la vigília de Nadal. Clara, el seu germanet Fritz i els seus pares estan celebrant la nit amb amics i família, quan entra el padrí misteriós, Herr Drosselmeyer. Es treu de pressa un sac de regals per a tots els nens. Tots estan feliços, excepte Clara, qui no ha rebut un regal encara. Herr Drosselmeyer presenta llavors tres nines de grandària natural, cadascuna ballant entorn de si. Quan estan completes les danses, Clara s'apropa a Herr Drosselmeyer demanant un regal. Sembla que a ell li falten més regals, i Clara corre a la seva mare tenint una arrencada de llàgrimes. Drosselmeyer presenta després una joguina de trencanous, en la forma tradicional d'un soldat amb uniforme de formació. Clara està encantada, però el seu germà sent enveja i fallida el trencanous. La festa acaba i la família Stahlbaum se'n va a dormir. Mentre tots estan dormint Herr Drosselmeyer arregla el Trencanous. Després Clara es desperta i veu que la seva finestra és oberta. Quan el rellotge toca la mitjanit, Clara sent el so de ratolins. Es desperta i tracta d'escapolir-se, però els ratolins la detenen. Potser Clara estigui somiant encara: L'arbre de Nadal de sobte es torna enorme, omplint la sala. El trencanous pren vida, ell i els seus soldats s'aixequen per defensar a Clara, i el Rei dels ratolins encapçala als seus ratolins en batalla. Succeeix un conflicte, i quan Clara ajuda al Trencanous sostenint la cua del rei dels ratolins i tirant-li una sabata, aquest aprofita l'oportunitat i apunyala al rei, que mor. Els ratolins es retiren portant-se al seu líder. Després, el trencanous es transforma en un príncep. Clara i el príncep viatgen a un món on flocs de neu ballarins els saluden i on fades i reines ballen per donar-los la benvinguda a Clara i al príncep al seu món. La música expressa les imatges meravelloses presentant un cor de nens sense paraules.

Després de les celebracions, Clara es desperta sota l'arbre nadalenc amb el seu Trencanous de fusta, alegre per la seva meravellosa aventura.

Aquí us passo la història en dibuixos animats:

Recordeu de lliurar la gravació al vostre professor.

PROJECTE 2n ESO (1r TRIMESTRE)

El primer projecte que haureu de fer en aquest curs serà realitzar un anunci publicitari en grups de 3/4 persones.

Per realitzar correctament l'anunci heu de seguir les següents indicacions:

• Aparèixer tots els membres del grup.
• Inventar un producte.
• Escollir una música que s'adapte al públic que va destinat.
• L'anunci ha de tenir una durada entre 1 i 2 minuts.
• Gravar l'anunci i lliurar-lo al vostre professor.

A continuació us passo un anunci publicitari:

PROJECTE 1r ESO (1r TRIMESTRE)

El primer projecte que haureu de fer en aquest curs serà realitzar un ball en grups de 4/5 persones. Les cançons proposades són arranjaments de música clàssica adaptades a un estil de música heavy. Llavors, l'escenificació haurà de ser moderna.

Podreu escollir la música entre els següents vídeos proposats:

• L'hivern "Les quatre estacions", de Vivaldi (fins el minut 3'41").

• El llac dels cignes, de Tchaikovsky (fins el minut 4'25").

• 5ena Simfonia, de Beethoven.

• Dansa Hogaresa, de Brahms.

Un cop escollit el vídeo, haureu de realitzar la coreografia (en la qual haureu de participar tots els membres del grup).

Tots els grups us haureu de gravar i presentar aquesta gravació per a que se us pugui avaluar.

ACTIVITAT ELS SONS QUE SENTIM

En aquest capítol de l'"Atrapa-sons" podreu veure la diferència entre sons greus i aguts, com funciona l'oïda humana, una breu història del saxo i escoltar dues obres, una de Paul Dukas i l'altra de W.A. Mozart.

Escolteu amb atenció i responeu a les preguntes que us formularan. No oblideu de lliurar les activitats al vostre professor.

PIRATES DEL CARIB

Pirates del Carib és el títol de la tetralogia cinematogràfica de Walt Disney Pictures integrada per Pirates of the Caribbean: The Cure of the Black Pearl (2003), Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest (2006), Pirates of the Caribbean: At World's End (2007) i Pirates of the Caribbean: On Stranger Tides (2011).

Els arguments de cada una de les pel·lícules, inspirades directament per el llibre En costas extrañas de Tim Powers i l'atracció mecànica Pirates of the Caribbean del parc temàtic Disneyland, descriuen les aventures del fictici pirata Jack Sparrow, el ferrer Will Turner i l'aristòcrata Elizabeth Swann, així com els seus enfrentaments amb els principals personatges antagònics de la tetralogia, tals com el capità Héctor Barbossa, el Kraken, Davy Jones i Barbanegra, així com els britànics Lord Cutler Beckett i James Norrington.

DIDO I ENEES, DE HENRY PURCELL

Dido i Enees, del compositor anglès Henry Purcell, està basada en una història d'amor de l'Eneida de Virgili i és una de les òperes més importants del Barroc.

EL BURGÈS GENTILHOME, DE JEAN-BAPTISTE LULLY I MOLIÈRE

És una comèdia-ballet en què van col·laborar Jean-Baptiste Lully, el compositor de cambra de la cort de lluís XIV, i  el dramaturg i actor Molière.

CONCERTO GROSSO FATTO PER LA NOTTE DI NATALE, D'ARCANGELO CORELLI

El violinista i compositor Arcangelo Corelli va ser un dels màxims exponents del concerto grosso. Un dels més populars és el que va compondre per a la nit de Nadal.

SON TUS BELLOS OJOS SOLES, DE JOAN CEREROLS

El monjo benedictí i compositor Joan Cererols va compondre misses en llatí i villancents en castellà.

SELVA ENCANTADA DE AMOR, DE SEBASTIÁN DURÓN

Sebantián Durón va ser un dels compositors més importants de sarsuela barroca. Selva encantada de amor, sobre un tema mitològic, va ser composta l'any 1695.

Explicació sobre la sarsuela Selva encantada de amor:

LES QUATRE ESTACIONS, D'ANTONIO VIVALDI

Les quatre estacions són quatre concerts per a violí que evoquen les estacions de l'any. És una de les obres més famoses de la història de la música.

ORFEO, DE CLAUDIO MONTEVERDI

L'òpera Orfeo, composta l'any 1607, és una de les primeres òperes de la història. Per la seva qualitat, encara es representa actualment.

L'Orfeo favola in musica:

TOCATA I FUGA EN RE MENOR, BWV 565, DE JOHANN SEBASTIAN BACH

Una de les peces per a orgue més populars de la història, va ser composta per J. S. Bach quan encara no tenia vint anys.

MÚSICA AQUATICA, DE GEORGE FRIEDRICH HÄNDEL

Música Aquàtica (en anglés Water Music) és una composició de George Friedrich Händel. Van ser estrenades en l'estiu de 1717 a requeriment del rei George I per a ser interpretada sobre una barcassa al riu Tàmesi. Al concert van participar 50 músics que acompanyaren al rei en la seva barcassa i es diu que aquest va quedar tan complagut que es va haver d'interpretar tres cops durant el viatge. Normalment es considera que està formada per tres suites:

- SUITE núm. 1 (HWV 348):

• Overture (Largo - Allegro)
• Adagio e staccato
• Allegro - Andante - Allegro da capo
• Menuet
• Air
• Menuet
• Bourrée
• Hornpipe
• Allegro

- SUITE núm. 2 (HWV 349):

• Overture (Allegro)
• Alla Hornpipe
• Menuet
• Lento
• Bourrée

- SUITE núm. 3 (HWV 350):

• Allegro
• Rigaudon
• Allegro
• Menuet
• Allegro

UNITAT 4: LA MÚSICA MODERNA: EL ROCK

EL ROCK-AND-ROLL.

Fins a mitjan s. XX, als Estats Units hi havia dos corrents musicals diferents:

• El propi de la raça negra: el blues, l’espiritual negre i el rhythm and blues.
• El de la tradició blanca anglosaxona vinguda d’Europa: les balades country.

Durant els anys 50, apareix el rock-and-roll, fruit de la mescla de la música negra i la música blanca. El seu màxim exponent és Elvis Presley.

EL FOLK ROCK.

El folk rock va néixer durant la dècada dels 60. La música folk transmet un missatge reivindicatiu amb la cançó protesta i el moviment hippy. Alguns músics del corrent folk rock són: Bob Dylan, The Mamas and the Papas, Simon & Garfunkel…

EL POP ROCK.

El pop rock va néixer als anys 60. Els seus màxims representants van ser els grups anglesos The Beatles i The Rolling Stones.

LA MÚSICA MOD.

La música mod va néixer als anys 60 al Regne Unit. Els mods eren joves d’origen modest (obrers o aturats) que vivien als suburbis de les grans ciutats angleses. La música mod té una sonoritat estrepitosa i textos molt crítics. El grup anglès The Who n’és el més representatiu.

EL SOUL.

La música soul apareix als anys 60 als Estats Units com una protesta de la raça negra contra la seva situació social. Sam Cooke, Stevie Wonder, Otis Redding, Ray Charles, James Brown o Aretha Franklin destaquen com a solistes. Els grups més rellevants són: The Platters, The Drifters, The Temptations o The Supremes.

EL ROCK DUR.

El rock dur va néixer durant la dècada dels 70. Aquesta música es caracteritza per l’extravagància, l’estrèpit, la distorsió de les guitarres i la insistència dels riffs. Destaquem: Deep Purple, Led Zeppelin, Iron Maiden o AC/DC.

LA MÚSICA PUNK.

La música punk va néixer als anys 70 i va durar pocs anys, però la seva estètica s’ha mantingut fins ara. La melodia inexistent, els crits aguts, la critica social, el soroll i el tempo vertiginós caracteritzen aquesta música. Van tenir molta transcendència els grups Sex Pistols i The Clash.

EL ROCK PROGRESSIU.

El rock progressiu neix als anys 70. Les característiques del rock progressiu són:

• Va modificar les estructures del rock i les va fer més complexes.
• Va buscar la qualitat en les interpretacions.
• Va utilitzar el so dels teclats.

Els anglesos Pink Floyd, Genesis i Yes representen aquest estil.

EL REGGAE.

El reggae és una música pacifista d’origen ètnic. Les característiques d’aquesta música són:

• La guitarra toca a contratemps.
• La línia melòdica del baix pren molta importància.
• El tempo és lent.
• Les polirítmies de la raça negra enriqueixen aquesta música.

L’intèrpret més rellevant va ser Bob Marley.

EL GLAM ROCK.

El glam rock va destacar per la seva teatralitat escènica. Parlem de David Bowie, Elton John, Queen o Roxy Music com a representants d’aquest estil.

LA NEW WAVE.

En la dècada dels 80 sorgeix un nou estil musical: la new wave. La new wave torna a la senzillesa melòdica de la música dels anys 60, però amb propostes sonores noves aprofitant les noves tecnologies. Entre molts d’altres destaquem The Cure, U2, Blondie, Police…

LA MÚSICA DISCO.

Els 80 van ser plens de música per ballar. La música disco és la música de discoteca que prové del soul. Destaquem Donna Summer, Diana Ross, ABBA…

EL FUNK, EL RAP I LA MÚSICA HOUSE.

El funky es caracteritza pel ritme constant del baix i les guitarres, com els riffs obstinats. Destaquem Michael Jackson i Prince.

El rap neix al Bronx i a Harlem. El DJ parla amb un ritme trepidant i una accentuació peculiar. Són moda els efectes sonors que es fan amb els discos de vinil, com el repeat (repetir) o l’scratch (rascar).

El house és una evolució del rap. Els ordinadors i els sintetitzadors prenen mostres de qualsevol tipus de so i l’incorporen a una base de ritme constant. És un tipus de música que es pot crear en un laboratori informàtic des de casa.

EL BAKALAO.

El bakalao és la música de discoteca dels 90. Prové de la música disco i la techno i també és música per ballar. Un DJ superposa i barreja discos.

LA DÈCADA DELS ANYS 2000.

Està marcada pel rock alternatiu, el rock independent, el rock progressiu i la música electrònica, en què destaquem els grups The Strokes, Radiohead, The Libertines… També apareixen grups i cantants amb estils que recorden èpoques anteriors. Durant aquesta primera dècada del s. XXI, han destacat cantants i grups mediàtics capaços d’omplir estadis i vendre milers de còpies de les seves cançons, com per exemple, Britney Spears, Beyoncé, Norah Jones, Robbie Williams, Eminem, Shakira, Coldplay, Amy Winehouse, Red Hot Chili Peppers o Lady Gaga.

UNITAT 3: L'ORIGEN DE LA MÚSICA MODERNA: EL JAZZ

L’ESPIRITUAL NEGRE.

L’origen de la música moderna occidental el trobem en les manifestacions musicals de la comunitat afroamericana descendent dels esclaus.

L’espiritual negre és el cant religiós dels esclaus africans de les plantacions nord-americanes.

Les cançons que els esclaus entonaven al llarg de la seva jornada a les plantacions de cotó s’anomenava worksongs.

EL RAGTIME.

El ragtime és una obra per a piano. Les seves melodies tenen:

• Ritme irregular (la melodia no coincideix amb la pulsació del baix).
• Acompanyament d’un baix marcant la pulsació.

Scott Joplin és un dels seus màxims representants.

EL BLUES.

El blues va sorgir a finals del s. XIX. El blues és un tipus de cançó de caràcter malenconiós. La comunitat negra en cantava per expressar els seus problemes. Fa servir l’escala major i abaixa un semitò els graus III, V i VII. Les notes modificades són les blues notes.

L’ESTIL DE NEW ORLEANS.

L’estil de New Orleans sorgeix a principis dels s. XX. Prové de les primeres bandes de jazz: formacions amb pocs músics que improvisen a partir d’un patró rítmic i harmònic. La formació musical és força estable: tres instruments que hi destaquen (trompeta, clarinet i trombó). El contrabaix, la bateria, el banjo i el piano sostenen el ritme i la base harmònica.

LA BIG BAND: EL SWING.

La Big Band és una agrupació instrumental que va néixer cap als anys 20. La formen un gran nombre de músics (15 o més) i necessiten un arranjador que escrigui la partitura per a tot el grup. Les orquestres estaven formades per instrumentistes com Glenn Miller, Duke Ellington, Benny Goodman, Tommy Dorsey o Count Basie.

El swing és l’estil propi de les grans bandes de jazz dels anys 30 i 40. Es caracteritza per:

• Ritme binari continu i molt ballable que crea un efecte de balanceig, anomenat swing.
• Ús del riff que són petites frases melòdiques que van sorgir amb el blues i que un instrumentista repeteix insistentment mentre un altre fa una improvisació.
• Complexitat en l’harmonia (utilització d’acords nous molt oberts).
• Riquesa tímbrica de la formació orquestral (secció rítmica, secció de metall i secció de fusta).

UNITAT 6: LA VEU I ELS CONJUNTS VOCALS

LA VEU

Per produir el so només necessitem:

• Els pulmons.
• El nostre cos com a caixa de ressonància.
• Les cordes vocals.

La veu es diferencia de la resta d’instruments pel fet que forma part del nostre cos.

L’INSTRUMENT VOCAL HUMÀ

Com funciona l’emissió del so?

• L’aire puja des dels pulmons.
• Passa entre les cordes vocals i es converteix en so.
• Aquest so, s’amplifica en els òrgans ressonadors (faringe, cavitat bucal i fosses nasals).
• El so s’articula mitjançant l’obertura de la mandíbula, la posició del vel del paladar i el moviment de la llengua.

LA CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS

Les veus es divideixen en dos grans grups:

• Les femenines.
• Les masculines.

El registre és el ventall de notes que pot entonar un/a cantant.

TIPUS DE VEUS

El tipus de veu, fa que un/a cantant sigui més o menys adient per interpretar determinats tipus de música. Diferents tipus de veus:

• Nasal.
• Gutural.
• Impostada…

LA MÚSICA ESCÈNICA

La música escènica potencia les escenes i n’accentua l’acció i les emocions.

Els tipus de música escènica més comuns són:

• Òpera.

• Sarsuela.

• Teatre musical.

• Ballet.

Si només escoltem la part musical, fora del context escènic, aleshores parlem d’una versió de concert.

Quan la música pot ser interpretada sense la representació escènica, diem que és música incidental.

LES ÒPERES, LES SARSUELES I ELS MUSICALS

Les òperes, les sarsueles i els musicals són obres independents en què el compositor pren com a referent el llibret que relata la història. Aquestes composicions no se solen escoltar fora del seu context escènic, excepte la part instrumental del principi: l’obertura.

ELS BALLETS

Els ballets poden ser obres independents o bé integrants d’altres obres (òperes, sarsueles…). Segueixen una història en què s’inspira el compositor. A partir de la música i la trama es crea la coreografia. Aquestes composicions esdevenen una obra incidental qual les escoltem sense veure’n la representació escènica.

LES AGRUPACIONS VOCALS:

Es classifiquen en:

• Les masses corals: estan formades per un gran nombre de cantants que interpreten les obres de forma coral.
• Cor de veus blanques, cor de veus femenines, cor de veus masculines i cor de veus mixtes.
• Els grups de cambra estan formats per un grup reduït de cantants que generalment fan una interpretació solista.
• Duet, trio, quartet, cors de cambra…

ACTIVITAT ELS INSTRUMENTS DE L'ORQUESTRA DE BENJAMIN BRITTEN

Amb una obra del compositor anglès Benjamin Britten, la "Guia d'orquestra per a gent jove", opus 34, s'estudia per separat les diferents famílies d'instruments que componen l'orquestra simfònica: els de corda, els de vent de fusta, els de vent de metall i els de percussió.