En el següent power point, us presento les notes LA', SI i DO''. Aquestes notes són molt agudes i normalment a l'aula no les solem utilitzar, però us passo les digitacions per si trobeu alguna partitura amb aquestes notes i la voleu tocar, pugau interpretar-la sense cap problema.
Mostrando entradas con la etiqueta métode de flauta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta métode de flauta. Mostrar todas las entradas
jueves, 3 de septiembre de 2009
LA FLAUTA DOLÇA: LES ALTERACIONS
Fins ara hem vist com es realitzen un munt de digitacions amb la flauta, però de vegades apareixen, en les partitures, unes alteracions accidentals i hem de realitzar una digitació diferent.
Aquestes alteracions poden ser:
Aquestes alteracions poden ser:
- Bemoll (b): abaixa un semitó el so de la nota.
- Sostingut (#): apuja un semitó el so de la nota.
Les digitacions que estudiarem a continuació pertanyen a les següents notes: SIb, FA#, FA'#, DO'#, MI'b i SOL#. Aquestes són les més utilitzades.
LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES MI', FA' I SOL'
En el següent power point us mostra les digitacions de les notes MI', FA' i SOL'. També teniu un exercici tècnic per a pràcticar l'enllaç d'aquestes notes amb les notes que ja haviem treballat. En aquest exercici es treballaran les notes DO', RE', MI', FA' i SOL'.
miércoles, 2 de septiembre de 2009
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA DO
En el següent power point, veurem com es realitza la nota DO (greu), és molt fàcil ja que hem de tapar tots els orificis de la flauta. Després realitzarem una activitat tècnica en la que treballarem totes les notes estudiades fins ara: DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI, DO' i RE'.
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA RE
En el següent power point, treballarem la nota RE (en aquest cas el RE greu). A continuació, realitzarem l'exercici tècnic en el que treballarem les notes RE, MI, FA, SOL, LA, DO' i RE'.
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA MI
En el següent power point treballarem la digitació de la nota MI, i després realitzarem un exercici tècnic en el que treballarem totes les notes estudiades fins ara, o sigui: MI, FA, SOL, LA, SI, DO' i RE'.
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA FA
En el següent power point, ens mostra la digitació de la nota FA i després realitzarem un exercici tècnic en el que treballarem l'enllaç de la ma dreta amb la ma esquerra. Les notes que treballarem en aquest exercici seràn FA, SOL i LA.
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA RE'
Us passo un power point amb la posició de la digitació de la nota RE' i un exercici tècnic per a pràcticar les notes estudiades fins ara: SOL, LA, SI, DO' i RE'.
martes, 1 de septiembre de 2009
LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES SI I DO'
Us passo un power point amb les possicions de les notes SI i DO' i un exercici tècnic treballant les notes SOL, LA, SI i DO'.
lunes, 31 de agosto de 2009
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA LA
Us passo un power point amb la digitació de la nota LA i dos exercicis tècnics: un sobre la nota LA i un altre sobre les dues notes ja treballades, SOL i LA.
LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA SOL
Us passo un power point amb la posició de la nota SOL i un exercici tècnic.
domingo, 30 de agosto de 2009
TÈCNICA DE LA FLAUTA DOLÇA I DIGITACIONS
Aquesta pàgina web que us passo a continuació és perfecta per a recordar-nos com hem de tocar la flauta. Ens expliquen la posició del cos i de les mans, la respiració i l'emissió del so.
Una vegada que ja hem recopilat una mica d'informació fonamental per a començar a tocar la flauta, continuarem amb una sèrie de consells sobre el manteniment i utilització de la nostra flauta dolça.Manteniment de la flauta i utilització de la flauta.
Bé, fins ara hem pogut veure una sèrie d'informació sobre la flauta, la seva utilització, el manteniment i la seva tècnica. A continuació us passo les digitacions de la flauta, espero que us sigui d'utilitat.
Digitacions
Podreu veure que hi ha dues octaves, per saber com se fa una digitació tan sols heu de clicar damunt de la nota i us apareixerà la digitació i el so d'eixa nota.
En aquest enllaç, heu pogut veure i escoltar les diferents notes de l'escala musical realitzades en la flauta dolça, però a continuació us passo també un power point on també podeu consultar les digitacions més utilitzades.
En aquest enllaç, heu pogut veure i escoltar les diferents notes de l'escala musical realitzades en la flauta dolça, però a continuació us passo també un power point on també podeu consultar les digitacions més utilitzades.
sábado, 29 de agosto de 2009
BREU PAS PER LA HISTÒRIA DE LA FLAUTA
LA PREHISTÒRIA:
Als jaciments arqueològics s´han trobat, dins de les tombes, gran quantitat de flautes, ja que aquestes per a l'home primitiu tenien un poder màgic i espiritual. Per exemple, una de les troballes més antigues i importants és la flauta d'Istúriz (als Pirineus) feta fa 22000 anys amb un os d'animal.
L'ANTIGUITAT:
EL BARROC:
EL CLASSICISME I EL ROMANTICISME:
A la Prehistòria, els primers homes van descobrir, ara per casualitat ara per curiositat, les possibilitats sonores d'un tub buit, així es van crear els primers xiulets i les primeres flautes, fabricades amb tots els materials que tenien al seu abast: fusta, pedra, canya, fang, os, banyes, cargols marins, ullals, carabasses...
ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS:
Als jaciments arqueològics s´han trobat, dins de les tombes, gran quantitat de flautes, ja que aquestes per a l'home primitiu tenien un poder màgic i espiritual. Per exemple, una de les troballes més antigues i importants és la flauta d'Istúriz (als Pirineus) feta fa 22000 anys amb un os d'animal.
L'ANTIGUITAT:
Shakuhachi
A l'Antiguitat, totes les civilitzacions tenien el seu propi disseny de flauta: a l'Àsia, les feien de bambú i allargassades (per exemple el Shakuhachi). Al centre i sud d'Amèrica, eren de terrissa en forma de vas (per exemple l'Ocarina). A l'Àfrica, els agradava fer-les amb corns de gasela, puntes de carabassa, ullals d'elefant...
L'EGIPTE:
A Egipte, en feien servir de moltes classes. Per a ells les flautes tenien un caràcter festiu i religiós. Els fenicis empraven l'anomenada Flauta corva. Els àrabs tocaven una flauta obliqua que s'anomenava Ney.
ELS INDÍGENS:
És molt curiosa la forma amb la qual els indígens de les illes de Tahití i Fiji (Pacífic sud) tocaven la flauta de nas. Com el seu nom indica bufaven per l'orifici nasal creient que així l'aire que expulsaven provenia del cervell, de l'ànima i per tant era més espiritual i pur, ja que l'aire provinent de la panxa, que eixia per la boca, era tan material i impur com aquella part del cos.
L'ANTIGA GRÈCIA:
A l'antiga Grècia (flautes: Athenas, Sirius, Aulos).
Conta la llegenda mitològica com es va crear la flauta de Pan o Siringa: Pan era un Déu meitat home i meitat cabra enamorat de la nimfa Siringa. Ella li tenia por i un dia, quan estava a punt de ser segrestada per Pan, demanà ajut als altres Déus que, per tal d'amagar-la, la convertiren en canya de riu. Però, de sobre, el vent bufà i Pan endevinà en aquell so la veu de Siringa. Va tallar les canyes i va construir una flauta a fi de tornar a escoltar la veu de la seva amada. Encara a les nits de lluna plena, Pan es consola inventant melodies per a la seva estimada.
ELS ROMANS:
Els romans tocaven a les comèdies una flauta anomenada Tíbia (fístula), nom que recorda l'os de la cama d'un animal amb el qual es feien les premeres flautes. Aquesta flauta solia ser de doble tub i les notes d'ambdós cilindres eren concordants.
EDAT MITJANA:
A l'Edat Mitjana, a l'Europa feudal (s. XII), prengué gran importància la flauta dolça que provenia d'Àsia i que construïen d'una sola peça de fusta amb set forats davant i un darrere. Es tocava juntament amb violes, llaüts, panderos... Els joglars i trobadors les utilitzaven per tal d'acompanyar les veus en les seves cançons als palaus i monestirs.
RENAIXEMENT:
Al Renaixement (s. XV - XVI), a Itàlia, es va desenvolupar la música instrumental i es van ampliar molt les famílies d'instruments, la missió dels quals ja no era tan sols acompanyar les veus sinó interpretar músiques alegres per a les danses que els nobles i la burgesia gaudien de ballar als palaus en banquets socials i altres festes. A aquesta època la família de la flauta dolça ja tenia cinc tamanys.
Al Barroc (s. XVII). s'escrivien gran quantitat d'obres per a flautes dolces (Teleman, Bach, Händel...) amb acompanyament de corda. Les flautes contralts i les sopranos (a vegades la sopranino) eren les més emprades, i van caure en desús la tenor i la baixa.
En aquest moment es desenvolupa finalment la construcció de la flauta dolça (tres peces), la qual cosa va fer que millorara l'afinació i l'extensió (dues escales més una nota).
EL CLASSICISME I EL ROMANTICISME:
Cap a la segona meitat del s. XVIII, amb el Classicisme de Haydn i Mozart, i posteriorment amb el Romanticisme de Beethoven, la flauta dolça deixà d'utilitzar-se fins als s. XIX - XX, i va tenir més relleu la flauta travessera.
EL SEGLE XX:
A partir del s. XX es torna a utilitzar la flauta dolça perquè és un instrument aprofitable per a l'ensenyament popular, col·lectiu i escolar per la seva facilitat d'aprenentatge.
Així doncs, tens a les teves mans una vella amiga amb molta història, tracta-la bé i et compensarà amb belles melodies.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)