miércoles, 14 de agosto de 2013

UNITAT 3: L'ORIGEN DE LA MÚSICA MODERNA: EL JAZZ

L’ESPIRITUAL NEGRE.

L’origen de la música moderna occidental el trobem en les manifestacions musicals de la comunitat afroamericana descendent dels esclaus.
L’espiritual negre és el cant religiós dels esclaus africans de les plantacions nord-americanes.


Les cançons que els esclaus entonaven al llarg de la seva jornada a les plantacions de cotó s’anomenava worksongs.


EL RAGTIME.

El ragtime és una obra per a piano. Les seves melodies tenen:
  • Ritme irregular (la melodia no coincideix amb la pulsació del baix).
  • Acompanyament d’un baix marcant la pulsació.
Scott Joplin és un dels seus màxims representants.


EL BLUES.

El blues va sorgir a finals del s. XIX. El blues és un tipus de cançó de caràcter malenconiós. La comunitat negra en cantava per expressar els seus problemes. Fa servir l’escala major i abaixa un semitò els graus III, V i VII. Les notes modificades són les blues notes.

L’ESTIL DE NEW ORLEANS.

L’estil de New Orleans sorgeix a principis dels s. XX. Prové de les primeres bandes de jazz: formacions amb pocs músics que improvisen a partir d’un patró rítmic i harmònic. La formació musical és força estable: tres instruments que hi destaquen (trompeta, clarinet i trombó). El contrabaix, la bateria, el banjo i el piano sostenen el ritme i la base harmònica.


LA BIG BAND: EL SWING.

La Big Band és una agrupació instrumental que va néixer cap als anys 20. La formen un gran nombre de músics (15 o més) i necessiten un arranjador que escrigui la partitura per a tot el grup. Les orquestres estaven formades per instrumentistes com Glenn Miller, Duke Ellington, Benny Goodman, Tommy Dorsey o Count Basie.
El swing és l’estil propi de les grans bandes de jazz dels anys 30 i 40. Es caracteritza per:
  • Ritme binari continu i molt ballable que crea un efecte de balanceig, anomenat swing.
  • Ús del riff que són petites frases melòdiques que van sorgir amb el blues i que un instrumentista repeteix insistentment mentre un altre fa una improvisació.
  • Complexitat en l’harmonia (utilització d’acords nous molt oberts).
  • Riquesa tímbrica de la formació orquestral (secció rítmica, secció de metall i secció de fusta).

No hay comentarios: