miércoles, 14 de agosto de 2013

UNITAT 4: LA MÚSICA MODERNA: EL ROCK

EL ROCK-AND-ROLL.

Fins a mitjan s. XX, als Estats Units hi havia dos corrents musicals diferents:
  • El propi de la raça negra: el blues, l’espiritual negre i el rhythm and blues.
  • El de la tradició blanca anglosaxona vinguda d’Europa: les balades country.
Durant els anys 50, apareix el rock-and-roll, fruit de la mescla de la música negra i la música blanca. El seu màxim exponent és Elvis Presley.


EL FOLK ROCK.

El folk rock va néixer durant la dècada dels 60. La música folk transmet un missatge reivindicatiu amb la cançó protesta i el moviment hippy. Alguns músics del corrent folk rock són: Bob Dylan, The Mamas and the Papas, Simon & Garfunkel…


EL POP ROCK.

El pop rock va néixer als anys 60. Els seus màxims representants van ser els grups anglesos The Beatles i The Rolling Stones.


LA MÚSICA MOD.

La música mod va néixer als anys 60 al Regne Unit. Els mods eren joves d’origen modest (obrers o aturats) que vivien als suburbis de les grans ciutats angleses. La música mod té una sonoritat estrepitosa i textos molt crítics. El grup anglès The Who n’és el més representatiu.


EL SOUL.

La música soul apareix als anys 60 als Estats Units com una protesta de la raça negra contra la seva situació social. Sam Cooke, Stevie Wonder, Otis Redding, Ray Charles, James Brown o Aretha Franklin destaquen com a solistes. Els grups més rellevants són: The Platters, The Drifters, The Temptations o The Supremes.


EL ROCK DUR.

El rock dur va néixer durant la dècada dels 70. Aquesta música es caracteritza per l’extravagància, l’estrèpit, la distorsió de les guitarres i la insistència dels riffs. Destaquem: Deep Purple, Led Zeppelin, Iron Maiden o AC/DC.


LA MÚSICA PUNK.

La música punk va néixer als anys 70 i va durar pocs anys, però la seva estètica s’ha mantingut fins ara. La melodia inexistent, els crits aguts, la critica social, el soroll i el tempo vertiginós caracteritzen aquesta música. Van tenir molta transcendència els grups Sex Pistols i The Clash.


EL ROCK PROGRESSIU.

El rock progressiu neix als anys 70. Les característiques del rock progressiu són:
  • Va modificar les estructures del rock i les va fer més complexes.
  • Va buscar la qualitat en les interpretacions.
  • Va utilitzar el so dels teclats.
Els anglesos Pink Floyd, Genesis i Yes representen aquest estil.


EL REGGAE.

El reggae és una música pacifista d’origen ètnic. Les característiques d’aquesta música són:
  • La guitarra toca a contratemps.
  • La línia melòdica del baix pren molta importància.
  • El tempo és lent.
  • Les polirítmies de la raça negra enriqueixen aquesta música.
L’intèrpret més rellevant va ser Bob Marley.


EL GLAM ROCK.

El glam rock va destacar per la seva teatralitat escènica. Parlem de David Bowie, Elton John, Queen o Roxy Music com a representants d’aquest estil.


LA NEW WAVE.

En la dècada dels 80 sorgeix un nou estil musical: la new wave. La new wave torna a la senzillesa melòdica de la música dels anys 60, però amb propostes sonores noves aprofitant les noves tecnologies. Entre molts d’altres destaquem The Cure, U2, Blondie, Police…


LA MÚSICA DISCO.

Els 80 van ser plens de música per ballar. La música disco és la música de discoteca que prové del soul. Destaquem Donna Summer, Diana Ross, ABBA…


EL FUNK, EL RAP I LA MÚSICA HOUSE.

El funky es caracteritza pel ritme constant del baix i les guitarres, com els riffs obstinats. Destaquem Michael Jackson i Prince.


El rap neix al Bronx i a Harlem. El DJ parla amb un ritme trepidant i una accentuació peculiar. Són moda els efectes sonors que es fan amb els discos de vinil, com el repeat (repetir) o l’scratch (rascar).

El house és una evolució del rap. Els ordinadors i els sintetitzadors prenen mostres de qualsevol tipus de so i l’incorporen a una base de ritme constant. És un tipus de música que es pot crear en un laboratori informàtic des de casa.


EL BAKALAO.


El bakalao és la música de discoteca dels 90. Prové de la música disco i la techno i també és música per ballar. Un DJ superposa i barreja discos.


LA DÈCADA DELS ANYS 2000.

Està marcada pel rock alternatiu, el rock independent, el rock progressiu i la música electrònica, en què destaquem els grups The Strokes, Radiohead, The Libertines… També apareixen grups i cantants amb estils que recorden èpoques anteriors. Durant aquesta primera dècada del s. XXI, han destacat cantants i grups mediàtics capaços d’omplir estadis i vendre milers de còpies de les seves cançons, com per exemple, Britney Spears, Beyoncé, Norah Jones, Robbie Williams, Eminem, Shakira, Coldplay, Amy Winehouse, Red Hot Chili Peppers o Lady Gaga.

No hay comentarios: