LA MÚSICA I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ:
Els mitjans de comunicació han contribuït a la difusió de la música. Els mitjans més importants de la primera meitat del s. XX són:
- La ràdio.
- La televisió.
- El cinema.
LA MÚSICA I LA RÀDIO:
La ràdio va néixer durant els anys 20. Les emissores de ràdio van començar a emetre programes en què la música era la protagonista.
La música té diferents funcions a la ràdio:
- Funció programàtica: es produeix quan la música és el principal objectiu del programa. Són programes especialitzats en diferents tipus de música (moderna, rap, clàssica...) L'objectiu principal del programa és escoltar música.
- Funció descriptiva i ornamental: Utilització de certs convencionalismes com músiques populars per situar-nos en un país o una regió o un estil de música per a cada estat d'ànim.
- Funció publicitària: hi ha melodies associades a productes comercials.
- Funció sintactico-gramatical: la música s'utilitza per ordenar i distribuir els continguts d'un programa. La música que se sent es pot presentar de diferents maneres:
- Sintonia: ens permet identificar el programa o la cadena que escoltem.
- Cortines o ràfegues: la seva funció és separar els continguts o apartats del programa.
- Cops musicals: solen ser molt breus i separen notícies o continguts d'una mateixa temàtica (com diferents notícies d'esports).
LA MÚSICA I LA TELEVISIÓ:
La televisió va néixer durant la dècada dels anys 30. Va conduir cap a una nova era de la informació i la comunicació de masses, va transformar el món de l'espectacle i va influir en l'evolució del mercat musical.
LA MÚSICA I EL CINEMA:
La música és un element molt important en la història del cinema. Hi ha dos tipus de música de cinema:
- Música de fons: ambienta escenes cinematogràfiques en què l'escena que visionem, no hi ha cap orquestra, músic ni cantant.
- Música de pantalla: està integrada en l'escena, hi apareix representada visualment.
La banda sonora ens ajuda a entendre més el significat d'una pel·lícula.
LA MÚSICA I LA PUBLICITAT:
La publicitat dels mitjans de comunicació fa servir la música per potenciar-ne el missatge. La música a la publicitat es presenta de diferents maneres. Aquests són alguns exemples:
- Jingle: és cantat i l'anunciant posa música al text.
- Logo musical: és molt més curt i pot ser cantat o instrumental.
- Música incidental: música que surt a l'anunci i que té relació amb el que s'anuncia (una samba al Brasil per anunciar una agència de viatges).
La publicitat té una sèrie de recursos que fan destacar l'aspecte musical dels anuncis:
- La invenció d'un motiu melòdic associats al producte.
- Ús de la música composta anys enrere.
- La invenció de sons que exagerin l'efecte visual de les escenes.
- La intervenció de cantants famosos que augmentin l'atractiu del missatge
- Associació del tipus de música amb el públic a qui va dirigit l'anunci.
MÚSICA I TECNOLOGIA:
Edison va inventar el fonògraf el 1877. Va ser el naixement del so enregistrat.
fonògraf
Més endavant, va sorgir el gramòfon, s´hi va incorporar l'electricitat i van aparèixer els tocadics, el magnetòfon, el casset, el CD, el DAT, el minidisc, el DVD i els aparells de reproducció d'arxius de música comprimida, com els MP3 i MP4.
gramòfon
tocadiscs
magnetòfon
casset
CD
DAT
Minidisc
DVD
MP3 i MP4
L'ENREGISTRAMENT I LA REPRODUCCIÓ DEL SO:
El so es pot enregistrar i reproduir de dues maneres:
- So analògic: l'origina un senyal enregistrat en un suport físic que gairebé no es pot modificar i que es malmet amb el temps.
- So digital: l'origina la codificació numèrica d'un senyal que es pot modificar fàcilment per millorar la qualitat de l'enregistrament.
Als CD s'hi llegeixen unes lletres que ens indiquen si el procés d'enregistrament (mescla i realització de l'original del qual es fan les còpies) ha estat analògic (A) o digital (D).
LA MÚSICA ELECTRÒNICA:
Des de 1960 la música electrònica té un paper molt important en el desenvolupament tant de la música clàssica contemporània com de la música pop, el cinema o la publicitat.
Entenem que la música electrònica és aquella que generen instruments electrònics com els sintetitzadors o més recentment, l'ordinador.
El sintetitzador es va inventar a la dècada dels 50, però es va popularitzar amb l'ús d'aquest a la música pop i el cinema. Amb un sintetitzador es poden fer dues coses:
- Imitar el so d'altres instruments tradicionals.
- Dissenyar nous sons canviant els paràmetres que es vulguin del so.
sintetitzador
El descobriment dels samplers (mostra) va ajudar a imitar a altres instruments tradicionals. La seva concepció és senzilla:
- D'una mostra d'àudio d'un instrument, el sampler et reprodueix d'una forma quasi perfecta aquell so. També pot modificar a voluntat el timbre i produir-ne un de nou.
- Podem trobar els sintetitzadors en forma de teclat o de targeta de so per a l'ordinador.
sampler
L'EVOLUCIÓ DE LA INFORMÀTICA MUSICAL:
L'ordinador és un element excepcional per manipular i editar material sonor. Amb els mitjans idonis podem fer:
- Introduir notes i manipular-les canviant-los les qualitats del so.
- Variar la instrumentació i combinar-la segons els canals o pistes de què disposem.
- Desar la informació en un suport petit com el CD.
- Afegir-hi efectes sonors.
EL MIDI:
El 1983 es va inventar el MIDI (musical instrument digital interface). El MIDI és un protocol mitjançant el qual, tots els instruments electrònics es podien comunicar entre si. Totes les marques es van posar d'acord a posar els instruments en els mateixos canals. D'aquesta manera un fitxer MIDI es pot compartir, manipular, enviar... com un altre tipus de document informàtic.
Què podem fer amb un ordinador? La veritat és que gairebé de tot.
