jueves, 19 de febrero de 2009

TALLER MÒBIL

Us passo la direcció del taller, a on podreu descargar-vos el programa ACID express, escoltar les vostres composicions i continuar creant de noves.
Recordeu que teniu a la vostra dispossició el correu electrònic del professor del taller, per si us surt qualsevol dubte.

Taller mòbils

miércoles, 18 de febrero de 2009

ACTIVITATS ARMADURES

A continuació us passo dos enllaços. En el primer enllaç, haurem de construir nosaltres les armadures de les diferents tonalitats que ens proposen. Sols realitzarem tonalitats fins a 4 bemolls o 4 sostinguts i en el mode Major.

Construïm armadures

En el segon enllaç, ens apareixeran unes armadures i nosaltres haurem de dir a quina tonalitat corresponen. Sols ens apareixeran tonalitats fins a 4 bemolls o 4 sostinguts i en el mode Major.

Identifiquem armadures

CANON IN D, JOHANN PACHELBEL

El Cànon (que el seu nom complet és Cànon i Giga en Re Major per a tres violins i baix continu) és l'obra més coneguda en l'actualitat del composito de música barroca alemany Johann Pachelbel.
Pachelbel va escriure aquesta obra al voltant de 1680, sent originalment una obra de música de cambra per a tres violins i baix continu; posteriorment s'han realitzat arranjaments per a una gran varietat d'instruments i conjunts. Originalment, una giga en la mateixa tonalitat (Re Major) segueix al cànon, però aquesta última dansa s'executa o grava amb molta menys freqüència. El Cànon és molt conegut per la progressió harmònica dels instruments de corda, que l'han convertit en una de les peces més reutilitzades en la música popular contemporànea.

martes, 17 de febrero de 2009

MINUETO, JOHANN SEBASTIAN BACH

Johann Sebastian Bach (1685- 1750) escrigué un àlbum de peces curtes i senzilles dedicades a la seva dona Anna Magdalena, per tal que aprenguera la tècnica del teclat.
Encara hui en dia és un dels mètodes més utilitzats per a l'estudi del piano.



MINUET, J. S. BACH

MÚSICA PER ALS REIALS FOCS D'ARTIFICI, GEORGE FRIDERIC HÄNDEL

Música per als reials focs d'artifici és una composició orquestral de George Frideric Händel de 1749. Fou composada per encàrrec de Jorge II de Gran Bretanya per a acompanyar als focs artificials que tingueren lloc en Green Park (Londres) el 27 d'abril de 1749. El motiu fou la celebració del final de la Guerra de Successió Austriaca i la signatura del tractat d'Aquisgran.
Els músics foren situats en un edifici especialment construït per a l'ocasió i disenyat per el decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandoni. Els focs artificials no resultaren al final tan satisfactoris com la música en si mateix degut a que la gran construcció de fusta va començar a cremar-se, provocant, entre altres coses, la caiguda d'un quadre del rei. Almenys, la composició havia sigut interpretada públicament sis dies abans, el 21 d'abril, en un assaig general públic en els jardins Vauxhall amb gran èxit: assistiren més de dotze mil persones, provocant un atasc de carruatges en el pont de Londres.




LA PRIMAVERA, ANTONIO VIVALDI

La primavera és un dels concerts per a violí que formen part de l'Assaig de l'harmonia i la invenció. Aquesta obra, publicada en 1726, està dividida en dos llibres, cada un d'ells en sis concerts. Vivaldi, va introduir en la partitura explicacions escrites d'allò que descriu mitjançant la música: el cant dels ocells, els trons...


Aquesta obra està composada per a violí i orquestra barroca de cordes: violins, violes i el que anomenem baix continu (línia de baix que s'estén al llarg de tota la peça), format per violoncels, contrabaixos i clavicèmbal. Consta de tres moviments:
  1. Allegro.
  2. Largo.
  3. Allegro.
Un dels recursos compositius de Vivaldi és la repetició d'una tornada, anomenada ritornello.

Primer moviment: Allegro


Amb un tema alegre de tres compassos l'orquestra anuncia l'arribada de la primavera, la repetició d'aquest tema és l'aparició del solista acompanyat per un parell de violins imitant el cant dels ocells, després per mig d'ondulades figures de dobles corxeres tindrem la descripció del aigua brotant lliurement en una font, i de sobte l'aparició del solista suggerint una tronada, tornaran a aparèixer noves repeticions del tema fins el fi del moviment.

Segon moviment: Largo


Damunt del verd camp i a l'ombra d'un frondós arbre un pastor de cabres fa una migdiada, prop d'ell el seu gos lladra. En aquest moviment la fórmula rítmica està en les mans dels violins, el lladrit del gos es realitzat per la viola amb dues notes repetides -do-do.....sol-sol, absència de veus greus.

Tercer moviment: Allegro (Dansa pastoral)

En el camp i baix del cel blau pastors i nimfes dansen contents per l'arribada de la primavera. Musicalment l'escena es desenvolupa sobre un compàs de 12/8 amb figures rítmiques iguals per a totes les cordes a excepció de les prolongades notes llargues de les cordes greus.



LA PRIMAVERA, A. VIVALDI

lunes, 16 de febrero de 2009

MEDITERRANI

MEDITERRANI

2ª part

Els mariners van acabar de desembarcar el material que portaven als vaixells. Tothom hi va ajudar i la feina quedà enllestida ben aviat. Llavors es dedicaren a xerrar, a tombar per l'illa, a jugar a jocs de taula... i a preparar el dinar, que amb tantes panxes per omplir els cuiners s'hi havien de posar ben aviat. Del rebost dels vaixells en sortiren menjars de cada racó de mar i el menú començava a ser d'allò més variat: cus-cus, salses de gustos variats, pasta diversa, arrossos, coques de blat, bons vins, fruites diverses, dolços de mel, tès i tissanes. Un menú que deixà els mariners ben tips i contents i no tardaren en quedar-se mig endormiscats sobre la sorra de la platja. El lleuger ventijol que venia del mar semblava que els portés una fina veu que els acaronava el son.


Nani- Túnez




Quina melodia més bonica que ens han portat aquests mariners de terres pròximes a Melita, de terres tunissianes. Una bonica cançó de bressol.
Molts dels mariners de la platja es quedaren dormits del tot en acabar la cançó, i els nous arribats atracaren el seu vaixell al costat dels altres i començaren a baixar a la sorra sense fer gaire xivarri.
Però la tranquil·litat va durar ben poc. Des de dins del bosc es sentí una remor de passos i veus d'home que s'apropaven. Alguns mariners es van despertar alertats pel soroll. Cada vegada les veus s'escoltaven de més aprop; era clar que es dirigien cap a la platja.

Bubamara (Balcans)

Qui devia ser aquella gent que venia pel bosc? Tots els que érem allí havíem arribat per mar.
Dels primers pins que llinden amb la platja en va començar a sortir homes que, per la roba que portaven, semblaven també mariners. Caminaven xerrant i rient entre ells, i en veure tota la gent que hi havia a la platja alleugeriren el pas amb crits d'alegria per saludar-se i donar-se la bevinguda.

- Bona tarda a tothom. - Va dir un mariner que semblava ser el capità. - Venim de les terres dels Balcans. Vam arribar ahir a la tarda i hem deixat el vaixell a la primera platja que vam trobar, a la part nord d l'illa. perquè de la tempesta que ens va caure a sobre se'ns va foradar la vela del pal major i sense ella no podíem seguir el camí. Així doncs, hem fet nit al vaixell i aquest matí ens hem llevat ben aviat i ens hem posat a caminar... fins ara, que ja us hem trobat.

Els mariners de la platja els oferiren menjar i beure, ja que després de tantes hores caminant devien d'estar ben cansats i assedegats. Van endrapar fins que no pogueren més. Mentrestant, els altres mariners començaren a adequar el lloc per poder fer l'assemblea on es parlaria i es debatria sobre el nostre mar. Alguns van anar a buscar llenya, altres preparaven ja el sopar, uns estaven pescant musclos a les roques, d'altres feinejaven tragalets amunt i avall... entre ells parlaven i opinaven sobre l'important tema que els havia citat allí.


Salam Aleikum- Marroc


Tothom es girà sorprès per aquell crit i mirà lluny del mar. El crit provenia d'un vaixell que s'apropava amb rapidesa a la platja.

Aquella embarcació havia salpat feia pocs dies de les costes marroquines, tocant a l'Estret de Gibraltar. Havia anat vorejant tota la costa mediterrània fins al Cap Bon, des d'on s'endinsà mar enllà fins arribar a l'illa. Es tractava d'un "vaixell escombraire" que anava recollint amb les seves xarxes tota mena de deixalles que trobava al seu pas: plàstics de tota mena, llaunes d'oli, fustes trencades, matalassos, pneumàtics... i ho portava tot a una deixalleria que hi ha al costat del seu port per poder-ho reciclar. Els mariners de terra, al veure de quina mena de vaixell es tractava, arrencaren a aplaudir quan aquest ancorà a la platja. Els mariners marroquins baixaren del vaixell amb el cap ben alt i agraïts per aquella calurosa benvinguda.

La platja estava ocupada per desenes de mariners de tot arreu, allò semblava l'ONU. No hi cabia ningú més, i molts creien que ja no vindria cap més vaixell, però decidiren esperar fins que el sol marxés del tot. I van fer bé, perquè just quan les ombres començaren a aparèixer, arribà l'última embarcació solcant les ones, ajudada pel vent que l'impulsava cap a la costa. Era un vaixell petit i molt ràpid, que venia de les costes gregues, i en un tres i no res els seus homes ja havien ancorat i baixat a la platja per afegir-se als altres mariners.



Ara sí que hi eren tots!!! Van sopar amb alegria i xerrameca tots plegats. Cantant, menjant, rient, i explicant-se històries i llegendes del mar... Va ser un sopar molt divertit.
Ben entrada la nit, començà la gran assemblea. Tots els mariners dels diferents pobles seien al voltant d'un cercle format per petites fogueres que havien fet a la platja per poder calentar-se de la fresca i poder veure's les cares per parlar. Un dels mariners s'aixecà i encetà el debat dient en veu alta:

- El mar diu que ja no aguanta més, que l'hem d'ajudar; que per això a tots ens ha citat en aquesta illa, a Melita, per trobar una solució. I l'hem de trobar sigui com sigui.

Tots estigueren d'acord amb aquelles paraules. Un altre mariner demanà la paraula:

- Si ha sigut el mar qui ens ha avisat, la cosa és més seriosa del que ens pensem.
- Ja fa temps que ens està avisant. - Saltà un altre. - Però nosaltres no ho hem sabut veure.
- A la nostra terra tenim un mar que ja fa temps que està negre!!!
- I nosaltres un que fins i tot està mort!!! Ja em diràs.
- Doncs si no volem que passi el mateix amb el Mediterrani, alguna cosa haurem de fer, no? - Tots assentiren i digueren que sí que sí que sí...

Van començar a discutir i a parlar de què haurien de fer i de canviar per poder conviure amb el mar sensee perjudicar-lo com ho estaven fent fins ara.
Cadascú hi va dir la seva... prou llençar residus al mar... controlar més la pesca... hem de cuidar més les platges... i vigilar els petrolers i els seus forats... compartir els recursos entre tots serà difícil... no hem de fer tants apartaments a la costa... no al transvassament... i així van estar hores i hores fins que van decidir resumir totes les propostes exposades en un extens manifest que tots els pobles es comprometeren a posar en pràctica tan bon punt arribessin a la seva terra.
Així doncs, i resumint aquesta història, la solució més important al problema que tenim és ben senzilla: hem de saber conviure amb el mar i saber conviure amb tots els pobles del nostre mar.
Dit així sembla tan fàcil...
Tan de bo fos així de fàcil...


Rumba Del Mar- Catalunya




Oh, Mediterrani!!!, petit - gran mar tan nostrat, tan viu i tan ple de vida;
ets l'espina dorsal de nostra cultura i lligam entre pobles,
creences i vides. Ones fugisseres que van i vénen
com petites gotes missatgeres mullades de poesia, de tonades,
de vivències, de cançons i tradicions, que arriben a les costes
de tots els pobles que vorejes. Moltes d'elles perduren i
segueixen encara mullant els sentits dels teus hereus terrestres.
Som aigua, som mar, som fruit de tu, som part de tu.

FI

miércoles, 11 de febrero de 2009

MEDITERRANI

MEDITERRANI

1ª part

El nostre mar, el Mare Nostrum, niu de saviesa i d'experiència que ha anat adquirint al llarg de tants mil·lenis de grans i petites civilitzacions, a través de tants segles de prestar les seves aigües com a vincle d'unió entre llengües i creences, de tants anys aportant tots els rics recursos que posseeix als sus inquilins... està ja cansat de tantes disputes i baralles entre els pobles que viuen a les seves costes i que el tractin tan malament, explotant al límit els seus recursos, rebent les escorrialles i les sobres dels humans com si fos un gran abocador.
Per tant, vist que no hi ha cap resposta per part dels seus pobles, ha decidit donar ell el primer pas. Ha enviat ampolles ben tancades a tots els territoris on arriben les seves aigües amb un missatge a dins que hi diu:

"Jo, el vostre mar, que us acullo des de fa milers d'anys, us cito a la platja més gran que hi ha al sud de Melita, una illa situada al bell mig de les meves aigües, el vint-i-setè jorn després de la desena lluna plena. És urgent. Us espero, fins aviat."

Van passar dies fins que les ampolles arribaren a les platges. I com que als humans ens costa molt posar-nos d'acord, no va ser fins passat uns tres bons mesos que no aparegué la primera vela al lluny de l'horitzó.

- Capità, capità!!! Terra a la vista!!! - va cridar el grumet.
- Ja hi hem arribat, ja hi som capità!!! - Tota la tripulació va guaitar per proa per veure l'illa on el mar els havia citat.

Però, d'on venia aquella embarcació? I aquells mariners?



Doncs sí, els egipcis han sigut els primers en arribar. Van atracar a la platja més gran del sud de l'illa i començaren a plantar les seves tendes en una clariana envoltada de pins des d'on es podia veure la platja i divisar l'horitzó del mar.
Però poc va tardar la segona embarcació en arribar a les platges de Melita. Un dels mariners egipcis va veure una vela des de la platja i a corre- cuita va avisar els seus companys. Tots els mariners van deixar les seves tasques i es posaren arran d'aigua per donar la benvinguda al vaixell donant salts i movent els braços.


Dodi Li- Israel



Tots els mariners es saludaren i es donaren la benvinguda. S'explicaven com havia anat el viatge, els dies que portaven a bord des de que salparen d'un port d'Israel, el temps que els hi ha fet durant la travessia, com havien vist el mar... Vaja, coses de mariners.
Després de les presentacions i les benvingudes, començaren a muntar el campament al costat dels egipcis. Les tendes ocuparen gairebé tota la clariana. Aviat allò semblaria un càmping de Miami en ple agost.
El sol no tardà gaire més en marxar i les estrelles van aparèixer a poc a poc al cel. Una brisa fresca va començar a bufar des del mar, les fogueres il·luminaren la platja i els mariners les rodejaren per escalfar-se i menjar alguna cosa. Veient que avui ja no vindria cap més embarcació, van fer petar la xerrada una estoneta i se n'anaren a dormir a les seves tendes.
Ben entrada la matinada, amb el mar pla i calmat, amb poca claror de lluna, i el sol que començava ja a perfilar les ombres, una petita llum parpadejant va sorgir de la foscor. Era una altra embarcació que s'estava acostant lentament a l'illa. En arribar, el sol ja il·luminava bona part de la platja i van veure els dos vaixells ancorats. Varen atracar al seu costat i començaren a desembarcar els tragalets sobre la fina sorra. Els cants d'aquells mariners no van tardar en arribar mentre feinejaven.



Els mariners que dormien a l'illa van sortir de les seves tendes despertats pels cants que venien de la platja. Tots s'hi van acostar per saludar i ajudar els mariners arribats.

- Hem arribat fa no res- va dir el seu capità. - Ahir per la tarda ens va agafar una forta tempesta que ens ha fet perdre unes quantes hores i hem hagut de navegar de nit. Sort que és una lluna nova i les estrelles es veien molt clares. Elles ens han guiat fins aquí.

Aquells mariners venien de les costes de la Provença, terra de trobadors i de bons joglars. Ells també seguiren les instruccions de la carta que el mar els envià. Ja hi començava a haver-hi força gent a l'illa. Aviat podrien començar a parlar i discutir.

- No anàvem pas sols. - Digué el capità. - Els italians estaran a punt d'arribar. Ahir, abans de la tempesta, navegàvem plegats, a uns dos-cents nusos de distància. No crec que tardem en veure la seva vela a l'horitzó.

I efectivament, una vela blanca s'apropava aprofitant el vent que bufava de mestral. Els italians van treure els rems i van començar a remar i ràpidament van arribar a la platja. Al veure tanta gent que els esperava, van treure els instruments a corre-cuita i es posaren a tocar una bonica tarantel·la. Els altres mariners no tardaren en moure els peus i ballar al so de la melodia.

Tarantel·la Pugliese (Itàlia)

lunes, 9 de febrero de 2009

ACTIVITATS FORMA TERNÀRIA

A continuació podreu veure una animació sobre la forma ternària on podreu visualitzar i escoltar les diferents parts de que consta aquesta forma simple. Per visualitzar-la haureu de tenir el programa Adobe Flash Player instalat.

Forma Ternària

Una vegada heu vist aquesta animació analitzareu la següent partitura:

La nyinyola

Pintarem de color verd oscur el tema A, de color blau el tema B i el tema A' de color verd clar. Podeu escoltar aquest fragment musical si cliqueu la icona MIDI. Per escoltar-lo haureu de tenir el programa Quicktime instalat.

Imprimiu aquesta partitura i lliureu-la al professor.

ACTIVITATS FORMA BINÀRIA

A continuació us passo un link amb una animació on podreu observar i escoltar les part d'una forma binària. Per visualitzar-ho heu d'instalar el següent programa: Adobe Flash Player.
Forma Binària

Una vegada heu vist aquesta animació analitzeu la següent partitura:
El Mariner

Heu de pintar de color verd el tema A i de color blau el tema B. Podeu escoltar-la si cliqueu la icona de MIDI, però haureu de tenir el programa Quicktime instalat.

Imprimireu aquesta partitura i l'entregareu al professor.