ORIGEN DEL ROCK
Durant els anys 1950's, el rock es converteix en la música popular dels països anglosaxons. En aquests inicis, el moviment produeix un fort impacte cultural i social. Després de la Segona Guerra Mundial una nova generació jove s'identifica amb la música i la nova moda.
Per altre costat, la indústria discogràfica, recuperada per la parada de la guerra, donarà als nous músics una popularitat mai aconseguida amb anterioritat: els discos i concerts de les grans estrelles tindran una gran difusió mediàtica. La tecnologia permet als músics l'ús de nous instruments elèctrics: la guitarra elèctrica, l'orgue i el piano elèctric o el saxo i la veu amplificades.
Musicalment, el Rock està influït per la música negra, el Blues, el Jazz i el Country.
AUDICIÓ: Rock around the Clock, Bill Haley
La gran estrella d'aquests anys seria Elvis Presley, molt més proper a la música negra que Haley. El seu estil es nodreix de la tradició del blues, la seva veu esquinçada, so de guitarra brut, lletres agressives amb freqüents temes sexuals i el seu moviment corporal en l'escenari, són una versió blanca de l'estil desenvolupat per músics de color. D'aquesta forma, el Rock es una síntesi de l'estil Gospel, Blues, Country, Swing amb unes lletres orientades a la nova generació jove.
Chuck Berry i Elvis Presley, dos dels mites del Rock & Roll dels anys 1950's.
Chuck Berry
Elvis Presley
AUDICIÓ: Blue sueder shoes, Elvis Presley
El primer músic de color acceptat socialment seria Chuck Berry. Berry utilitza la guitarra d'una nova forma: no solament es part de la secció rítmica sino que fa solos amb freqüència. L'escala de blues, notes fora de to i "glisandos" són part del nou llenguatge. Les lletres parlen de temes propers a la generació jove: cotxes, amor, pel·lícules, moda o passar-ho bé.
La influència de Chuck Berry i Elvis Presley està present en altres músics del moment. Entre els músics d'aquest primer Rock es troben: Johnny Cash, Little Richard, Fats Domino i Jerry Lee Lewis. El Rock arriba a la seva fi en els anys 1955-57. El final d'aquesta dècada veuria la caiguda successiva d'aquestes llegendes del Rock per diverses raons, el que faria que les companyies de discos s'inclinaren per imposar tendències menys radicals. Bandes Californianes com els Beach Boys, componen cançons sobre temes relacionats com els joves i la diversió en el llarg estiu de la costa oest.
AUDICIÓ: Don't worry baby, The Beach Boys
GENERACIÓ BEAT
Els anys 1960's porten una nova generació de bandes mítiques: els Beatles, els Rolling Stones i The Who.
1. ELS BEATLES:
L'any 1963 serà l'any dels Beatles. En aquest any el quartet de Liverpool, després de gravar el seu primer disc, apareixen en televisió amb una imatge i forma de vestir que marcarien una generació. El grup suposa una revolució musical i l'inici del que s'anomenarà ara música Pop.
L'estil és en essència una síntesi d'influències de la música negra i el Rock, amb la nova música Pop americana. Els seus primers temes, com Can't buy me love i Lady Madonna són, en realitat, un blues de 12 compassos; la cançó Eight Days a week és similar a les cançons de grups americans de vocalistes de color.
La banda es compon de guitarres (acústica i elèctrica), baix elèctric, veu i bateria, una formació que serà des d'aquest moment l'standard del Pop.
John Lennon
Paul McCartney
George Harrison
Ringo Starr
AUDICIÓ: Let it be, The Beatles
Aquesta cançó és una mostra de la diversitat d'influències del grup de Liverpool. Es tracta d'una melodia acompanyada al piano, amb una progressió harmònica i un enllaç de veus típics del Coral Anglicà (música de tradició eclesiàstica).
AUDICIÓ: Can't buy me love, The Beatles
Després d'una petita introducció origen de la tornada, l'estrofa d'aquesta cançó té una estructura de 12 compassos de blues clàssic. L'escala de blues també apareix amb l'alteració descendent típica dels graus de l'escala 3 i 7.
AUDICIÓ: Hey, Jude, The Beatles
Hey, Jude és junt a Yesterday, la peça més interpretada dels nostres temps. La quantitat melòdica d'ambdues cançons, construïdes sobre una sòlida harmonia, converteix a ambdues peces en cançons clàssiques del segle XX.
2. ELS ROLLING STONES:
Els Stones suposen una versió una mica més dura que els Beatles: els cabells més llargs, estil de vestir casual, i lletres més provocatives, quasi sempre esgarrifadores. Keith Richards toca la guitarra amb distorsió en l'estil de Chuck Berry; Mick Jagger canta en l'estil "tosco" del blues o del soul.
L'any 1965 és l'any dels Stones: amb Satisfaction, la banda havia agafat el seu nom d'una cançó de Muddy Waters, identificant-se amb el blues més radical, com la majoria de les bandes Londinenses de l'època.
Mick Jagger, Brian Jones, Keith Richards, Bill Wyman, Charlie Watts
En la seva formació inicial, amb Brian Jones, el nou Rock que proposen els Stones buscarà la alliberació sexual, i serà proper a les drogues tot i que també a la protesta social.
Un element fonamental en la música del grup en els seus primers anys és la seva original harmonia i la recerca de nous ritmes; posteriorment, en el seu estil està molt més elaborat i cuida tots els detalls, en especial les introduccions que en ocasions utilitzen instruments clàssics com cordes o fustes.
Les estrofes també són més elaborades i cada una de les parts instrumentals participa en una complexa polifonia.
AUDICIÓ: Ruby Tuesday, The Rolling Stones
AUDICIÓ: Sympathy for the devil, The Rolling Stones
3. THE WHO:
Després dels Stones sorgeix una nova tendència: la Mod Music amb grups com The Who.
Aquesta banda, liderada per Pete Towwnshed utilitza la guitarra amb gran volum i densitat en els seus acords.
La cançó My generation és el prototip de cançó Rock: temàtica juvenil, frustració, agressió, solos instrumentals sense control i percussió virtuosística.
Keith Moon, Roger Daltrey
John Entwistle, Pete Townshend
AUDICIÓ: My Generation, The Who
LA CANÇÓ FOLK I LES LLETRES POP
Al llarg dels anys 1960´s apareixen diversos conflictes en la societat americana: la crisi dels míssils en Cuba, la guerra del Vietnam, els assassinats de Kennedy i Luther King, o la lluita per la igualtat racial i els drets civils. En Europa, també el final d'aquesta dècada veurà una revolució cultural, la del 1968 en Paris.
El Rock de l'època serveix com a denúncia social davant d'aquests problemes i com a vehicle de noves ideologies, com la cultura pacifista o "hippy" en consonància amb la cultura hindú. La cançó protesta s'estén d'Amèrica a Europa: després de les creacions de Bob Dylan i Joan Baez, els Beatles s'identificaran amb aquests problemes en el seu disc Revòlver, de l'any 1966. Aquestes noves cançons tindran una duració molt major i es caracteritzaran per tenir una finalitat ideològica. Les lletres s'imposen a la part musical, que sols recolza el contingut d'aquestes.
1. BOB DYLAN:
La figura de Bob Dylan emergeix en els Estats Units com a nou poeta social. En les seves primeres cançons la música es secundària al missatge i es sevei de cançons del folklore americà per a introduir les seves lletres, com la cançó Maters of War. Acompanyat de la guitarra, la seva veu canta i recita poemes llargs amb un gran desenvolupament.
Bob Dylan
AUDICIÓ: The times are a-changing, Bob Dylan
Aquesta cançó de Bob Dylan es converteix en el crit revolucionari d'una nova generació que espera a canviar el present. La cançó és un gran recitat on la frase final "For the times they are a-changin" es seguida per un solo d'harmònica que serveix per a articular la llarga estrofa.
La cançó és una crida als diversos extractes de la societat cap a l'activisme davant dels problemes del mon modern. L'estrofa inicial exposa les dificultats del moment i comença la crida social cap a l'activisme "Vingueu gent, reunim-nos, admetem que les aigües han crescut, si creeu que el vostre temps es digne de salvar-se, serà millor que comenceu a nadar". El temps de la narració és el present i Dylan està cantant als problemes de la societat Americana del moment, tot i que el text es ambigu en la seva definició temporal i exposició de problemes concrets, següent un himne revolucionari a temporal. Dylan utilitza les metàfores i imatges (les aigües han crescut, la roda encara està girant) que donen a la lletra la seva qualitat poètica.
2. ALTRES CANTAUTORS ANGLOSAXONS: SIMON AND GARFUNKEL:
A més a més de Dylan en el final dels anys 1960's sorgeixen altres veus que s'acompanyen únicament de la guitarra. Simon and Garfunkel creen un duet que tindria molt d'èxit amb cançons com The Sound of Silence, The Boxer o Bridge Over Troubled Water.
AUDICIÓ: The Sound of Silence, Simon and Garfunkel
3. ROCK PSICODÈLIC:
Al final dels anys 1960's l'experiència de les drogues serà comú entre els músics del Rock. Dylan defèn el seu ús per a arribar a l'auto-coneixement (amb consonància amb l'hinduisme) i altres bandes com The Beatles (en el disc Sargent Pepper) o Rolling Stones segueixen el seu exemple.
El Rock Psicodèlic neix així de l'experiència amb el LSD de músics de l'època i la seva experimentació amb el so. Les bandes incorporen nous instruments electrònics a la vegada que utilitzen nous efectes de guitarra com el wah-wah, distorsió, flanger o eco, que donaran a la música un so més gros. Entre aquests grups es troben: The Doors, Chicago, Neil Diamond, The Uardbirds, John Mayall o Cream; i guitarristes com Eric Clapton, Jimmy Page o Mick Taylor que són capaços d'improvisar llargs solos.
El químic Albert Hoffman, descobridor del LSD (droga psicodèlica)
Jimi Hendrix en una il·lustració molt pròpia de la psicodèlia
L'americà Jimi Hendrix serà el cim d'aquest estil virtuosístic i influenciarà a les noves bandes de Rock dur. Junt a Hendrix altres dos músics influiran notablement els anys 1970's: Frank Zappa i Lou Reed.
AUDICIÓ: Purple haze, de Jimi Hendrix
Aquesta cançó gira al voltant de la guitarra virtuosa, els efectes tímbrics, la distorsió de la guitarra, la rítmica irregular pròpia de la improvisació, l'harmonia amb acords densos de 7ª i 9ª i la lletra de contingut provocat per les al·lucinacions LSD (Purple haze in my brain {boira morada en el meu cervell}).
Altre músic d'aquest corrent serà el grup anglès Led Zeppelin. Destacat en la dècada dels 1970's, el grup ha venut fins a la data més de 300 milions d'àlbums en el món, i és la banda amb més discos de diamant (atorgats cada 10 milions de ventes) de la història de la música, junt amb The Beatles.
Led Zeppelin
AUDICIÓ: Black dog, de Led Zeppelin
L'experimentació porta als músics a tancar-se en l'estudi de gravació i improvisar i buscar noves formes musicals. Aquesta cançó utilitza la irregularitat de l'accentuació, creant una mètrica inestable en el solo de guitarra que alterna amb la veu en una forma clàssica de responsori africà.
ELS ANYS 1970's
1. ROXY MUSIC:
Roxy Music és un bon exemple de la creació Pop Anglesa en els anys 1970's. Aquest grup representa el moviment Glam Rock en tot el seu caòtic i ambigu poder. El seu cantant, Brian Ferry, estava interessat en l'experimentació a través de la música electrònica, experimentació que va aconseguir gràcies al teclista Brian Eno.
La cançó Love is the Drug va ser composada en 1975 i està organitzada a través d'una polirítmia o superposició d'extractes rítmics. A més a més d'efectes percussius afegits amb un ritme propi, el baix es fonamenta en un obstinat amb motius característics; la guitarra sosté l'harmonia en notes llargues; la veu, en lloc d'una melodia, realitza un recitat sobre el text on el ritme té major rellevància que la melodia.
AUDICIÓ: Love is the drug, Roxy Music
2. L'SKA I EL REGGAE:
Durant la dècada dels 1960's, una gran població de les illes del Carib emigren a Anglaterra i EEUU. Aquesta població porta una nova cultura que s'integra en els principals festivals de les ciutats, com encara està present en el carnaval de Notting Hill en Londres.
Al principi dels anys 1970's el Reggae suposa una alternativa a la música Rock del moment. El Reggae introdueix una nova tradició, la de la música popular dels esclaus de Jamaica que s'uneix a les tradicions europees i Negra.
Les danses nacionals de Jamaica i Trinitat i Tobago, el Mento (temps moderat) i el Calypso (temps més viu), estan en la base rítmica de l'estil inicial, amb agrupacions de corxeres en seqüències de 3+3+2.
- L'Ska té un temps més ràpid que el posterior Reggae, tot i que els dos es basen en un patró rítmic similar que enfatitzen els contratemps i els temps dèbils del compàs quaternari. Els primers cantants Ska, Jimmy Cliff i Desmond Dekker, són més propers a la tradició Jamaicana. Al final dels 1970's, es produeix en Anglaterra una revival de l'Ska, amb grups pròxims al Punk com: Madness, The Specials, Bad Manners o The Beat.
- Les temàtiques del Reggae giren al voltant dels problemes socials, la desigualtat, la pobresa i els problemes amb la policia dels Rastafaris, que viuen en els guettos de Kingston (capital de Jamaica) i s'oposen a la societat occidental, a la que consideren corrupta. La marihuana serveix d'element de fugida d'aquests guettos i es considerada com una "herba sagrada". El primer cantant de projecció internacional, Bob Marley, segueix la temàtica dels Rastafaris tot i que afegeix temàtiques més properes al Pop i tindrà una gran influència en la música Pop Anglesa (el ritme Reggae es perseguit per bandes com The Police o el moviment Punk). El patró rítmic típic de l'acompanyament Reggae és:
AUDICIÓ: Is this love?, Bob Marley
3. EL ROCK DUR I EL HEAVY METAL:
Musicalment es difícil distingir el Rock dur del Heavy Metal; per exemple, grups com ACDC solen entrar en ambdues categories.
- El Heavy neix a partir del so més dens de bandes com Black Sabbath i Judas Priest i, sobre tot, a partir de l'ús d'una estètica i vestimenta pròpies: pantalons jeans ajustats, cabells llargs i vestimenta de color negre; de vegades, cares maquillades o pintades, i logotips i dissenys amb el nom de la banda. Scorpions, Kiss, i més tard Iron Maiden i Metallica són clàssics de l'estil.
- El Rock Dur, segueix diferents camins. El grup Deep Purple pertany a un tipus de Rock Dur que rep influència del Rock Progressiu dels 60's, la Psicodèlia i el gust per sons densos dels acords o els llargs solos de guitarra (en imitació en aquest cas de motius de Música clàssica).
AUDICIÓ: Highway star, Deep Purple
En aquest tema, el Break instrumental (solo central del guitarrista Ritchie Blackmore) es considerat un dels millors solos del Rock. La cançó té posteriorment altre solo menys virtuosístic tot i que també de gran duració (3'45" - 5'05"), abans de la tornada a la repetició final de l'estrofa i tornada.
4. GLAM ROCK:
Dos dels grups més destacats del Rock Progressiu i del Glam Rock van ser: Queen i David Bowie.
Queen:
Aquest grup dels anys 1970's es reconegut com la banda britànica més exitosa del món en els últims 30 anys, a més a més de ser considerada, a partir d'una enquesta radiofònica de la BBC londinenca, com la millor banda britànica de la història, superant a The Beatles per poc més de 400 vots.
La banda es coneguda per la seva gran diversitat musical, tant en el terreny vocal com en el instrumental, així com els seus multitudinaris concerts de gran qualitat.
El seu cantant, Freddy Mercury, està considerat com un dels millors vocalistes de la història del rock.
La seva mort en 1991, a causa de la SIDA, va causar un fort impacte en la societat europea.
AUDICIÓ: Bohemian Rapsody, Queen
Aquesta cançó és un dels singles més destacats de la història del Pop i segons la revista Rolling Stones, la "millor" cançó Pop escrita fins ara.
L'estructura és més que irregular, no posseeix tornada, i alterna 6 materials diversos:
- Introducció inicial (lenta) que utilitza una polifonia a capella a 4 veus.
- La balada que canta Freddie Mercury acompanyat al piano (secció principal).
- Un solo de guitarra central en l'estil de Rock dur, que parteix d'elements temàtics de la balada per a créixer en intensitat i convertir-se en una transició cap a la següent secció.
- Una llarga secció d'Òpera-Rock.
- Una secció en estil Rock Dur amb la guitarra acompanyant a Mercury.
- Una curta tornada a la balada inicial per a concloure la cançó.
La durada, prop als 6 minuts, sobrepassa a la de qualsevol altra cançó Pop de l'època.
El tema de la lletra es complex i prou obert, per a alguns la lletra no té cap significat i sols són frases enllaçades rimades que segueixen la música. La secció operística és en el fons una mofa de clixés operístics, segons Freddie Mercury, amb frases de gran humor i poc sentit com "Scaramouche, Scaramouche will you do the fandango".
David Bowie:
Al llarg de la seva trajectòria, la música de Bowie s'ha vinculat amb múltiples gèneres, com el Folk Rock, el Glam Rock, el Soul o la música electrònica, demostrant una gran facilitat per a reinventar-se i adaptar-se a les noves tendències musicals, inclús en algunes ocasions inspirant-les o anticipant-se a elles, per això es popularment conegut com el Camaleó del Rock.
A més a més de demostrar el seu talent en la seva faceta musical, com cantant, compositor, multi-instrumentista i productor, també ha treballat com actor, director de vídeos musicals i artista plàstic.
David Bowie
AUDICIÓ: Lief on Mars, David Bowie
5. LA MÚSICA PUNK:
La música Punk sorgeix a finals dels anys 1970's i tindrà gran popularitat en les següents dècades. El moviment Punk sorgeix com a reacció a la "sofisticació" i el caràcter comercial que hi havien pres la cultura i la música Pop en els anys 1970's. Les noves bandes introdueixen noves temàtiques de lluita política dins d'una ideologia propera a l'anarquisme que fuig de les modes: les lletres són provocatives i en general anti-sistema, tot i que també promouen la igualtat d'oportunitat i la justícia social.
La música fuig de la complexitat i dona més valor a la originalitat i el caràcter amateur dels intèrprets. A diferència del Rock o el Heavy, el virtuosisme es considerat innecessari, i es busca una música més senzilla i directe per a difondre el missatge. Les cançons són de molt curta durada. El missatge social o polític és el vertader interès de les cançons. Així, el terme "Punk" es pot traduir tant com "gamberro" o "jodido", i la música tracta principalment els problemes que els joves de barri troben en grans ciutat com Nova York i Londres (atur, falta d'habitatge, drogues...) Aquests temes són part de les temàtiques Punk i d'una joventut marginal sense accés a moltes oportunitats.
Les bandes més importants del nou estil són The Ramones (en EEUU) i Sex Pistols i The Clash (en Anglaterra). Cançons com God Save the Queen o Anarchy in the UK, de The Sex Pistols, provocaran un gran impacte social dins d'una societat Britànica molt conservadora.
A pesar del seu rebuig a les modes, el moviment Punk s'apropià d'una vestimenta pròpia, amb una estètica irreverent per a l'època que buscava la provocació: samarretes ratllades, amb eslògans escrits, colors cridaners o cabells en crestes...
AUDICIÓ: God save the Queen, The Sex Pistols
AUDICIÓ: London calling, The Clash
6. LA MÚSICA DISCO:
La música Disco està associada al ball i al ritme. L'estil suposa la separació de la música negra de les seves arrels de Gospel o Soul i es desenvolupa en les discoteques de Nova York a meitat dels 1970's. Musicalment es basa en la repetició de petites estructures rítmiques, de vegades d'un sol compàs, sobre les que es superposen altres extractes musicals. Els motius rítmics poden ser complexos i demandar varis instruments de percussió, però el seu desenvolupament sols fa ús de la repetició.
Els primers creadors de música disco són: Donna Summer, Els Ritchie, The Commodores, Bonney M i els Jackson 5. L'estil arriba a Europa i es fa permeable a moltes altres corrents, que agafen el ritme base Disco en les seves composicions: Abba, Rod Stewart, Elton John, i fins i tot The Rolling Stones s'uneixen a l'estil.
Dues pel·lícules de finals de l'època, "Fiebre del Sábado Noche" (1977) i "Grease" (1978), junt amb els Bee Gees (i la seva característica veu en falset) i John Travolta farien l'estil encara més popular.
AUDICIÓ: She woks hard for the money, Donna Summer
7. LA MÚSICA FUNK:
El Funk està associat a la creació de James Brown. L'estil està lligat per altre costat al Jazz, el Rock i el Blues. El terme "funk" significa "brut" i fa referència a l'ús freqüent de les notes blue, a la distorsió dels instruments, i a l'estil altament sincopat. La música Funk apareix abans que la disco, a principis dels 1970's i serà la seva major influència. Rítmicament, el Funk és altament irregular, al contrari que la música disco: entretallats accents rítmics de la percussió acompanyant a una línia de veu rítmica i altament puntuada. A més a més de Brown, Jimi Hendrix i George Clinton creen polirítmies complexes amb harmonies pròpies del jazz. Les tècniques inclouen totes les del Pop tot i que també poden ser provocatives i de caràcter sexual.
AUDICIÓ: I got you (I feel good), James Brown
ELS ANYS 1980'S I 1990'S
1. NEW WAVE:
A finals dels 1970's, sorgeix un nou moviment Pop en Anglaterra, l'anomenada New Wave o Nova Ola, que es prolongarà durant els 1980's, i s'estendrà a altres països. El corrent està relacionat inicialment amb el moviment Punk, per la seva proposta creativa oberta i en contra del mercat musical, però aviat deixarà enrere la seva ideologia política o anti-sistema: la influència Punk sols estarà present en la recerca de noves formes creatives, l'experimentació i mescla d'estils, fora de dogmes.
En comparació amb el Punk, la New Wave proposa cançons més elaborades, de major duració i temps més lents, melodies més cuidades, major presència de la veu, per damunt de les guitarres o dels nous sintetitzadors que s'uneixen en ocasions a la banda, i sobre tot, d'un menor soroll.
Amb la New Wave apareixen dos nous formats musicals: un ja conegut tot i que absent en els 1970's, el single, que farà que les bandes es concentren més en la creació de cançons "apegaloses" amb potencial comercial.
L'altre mitjà serà el vídeo musical, o video-clip, un nou element d'expressió imprescindible en la promoció de les noves cançons, expandint-se a la vegada les possibilitats artístiques dels grups i creadors. Una nova emissora de televisió la MTV, que comença en 1981, és el nou canal que fa possible la difusió d'aquestes creacions. Com conseqüència de l'arribada d'aquest nu format les bandes presten una major atenció a la seva imatge. La imatge no sols serà important per a la difusió d'una determinada banda, sino que s'utilitzarà per a caracteritzar tota una corrent musical (rock sinistre, mods, nous romàntics, heavy, after-punk, tenen la seva pròpia forma de vestir).
El model musical a imitar és el Pop dels 1960's, més melòdic, sincer i directe, i serà el punt de partida cap a les noves creacions.
Estils "Revival" dintre de la New Wave:
- After-Punk: Blondie, The Jesus and Mary Chain i The Police (posteriorment Sting en solitari, més proper al Pop).
- Neo-Pop (Power-Pop): Patti Smith, The Pretenders, The B-52's, Paul Collins, Simple Minds, Pet Shop Boys, The Smiths.
- Neo-Mod (o Punk-Mod, tornada al model de The Who): The Jam, The Chords.
- Neo-Rock: Elvis Costello, Stray Cats, The Cars, The Knacks.
- Neo-Funky: Talking Heads.
- Neo-Soul: Simply Red.
- Neo-Reggae: UB40.
- Neo-Ska: Madness, The Selecter, The Specials, The Beat, Bad Manners.
La New Wave aviat introduirà nous estils propis de la dècada. Entre els estils més rellevants que neixen amb la Nova Ola es troben: la Música Alternativa, el Power-Pop, el Rock Siniestro, la Música Gótica, el Techno (o Cool Wave), i els Nous Romàntics.
2. LA MÚSICA ALTERNATIVA O "INDIE":
En els anys 1980's sorgeix en Anglaterra noves companyies discogràfiques independents o Indies que promocionen noves bandes. Les companyies independents posseeixen poc pressupost per a promoció i són en origen minoritàries, tot i això, la seva importància es clau en l'apertura d'estils i aparició de noves corrents dintre de la Nova Ola.
Així, sorgeixen nous grups en Manchester (Simply Red o The Smiths), Liverpool (Frankie goes to Hollywood, o OMD), Escòcia (Simple Minds o The Jesus and Mary Chain) o Irlanda (U2 o The Pogues). Totes aquestes bandes són considerades com "alternatives" en quant al seu origen independent, a pesar de practicar estils diferents i, en ocasions, acabar signant amb multinacionals amb posterioritat.
En EEUU la New Wave tarda una mica més en començar i les companyies independents no neixen fins al final de la dècada. Al final de la dècada dels 1980's es produeix també música independent dintre de l'anomenat Nou Rock Americà, nou moviment amb influències del Hardcore, Punk i Grunge. El moviment tindrà en Nirvana com a la seva banda més important, sent aquesta una de les bandes de major influència en els 1990's.
El moviment Alternatiu tindrà també una conseqüència en el panorama musical internacional: l'obertura del mercat discogràfic a nous països. Així, en aquests anys apareixen Björk i The Sugarcubes (Islàndia), Mano Negra i Manu Chao (França) o Nick Cave (Austràlia).
AUDICIÓ: Once in a lifetime, Talking Heads
3. GRUPS MÍTICS: THE POLICE, REM:
- El trio The Police es converteix en una de les referències de la New Wave en Anglaterra. Amb influències tan dispars com el Jazz, el Reggae o el Punk, la banda aconsegueix tenir un gran èxit comercial. El líder de la banda, Gordon Summer: Sting ("aguijón", pseudònim que sorgeix per el seu paregut amb una abella al vestir amb freqüència samarretes a ratlles) va seguir posteriorment la seva carrera en solitari. Els tres intèrprets de The Police posseeixen una gran tècnica i domini de l'instrument després de la seva formació en el Jazz. El Reggae està present en cançons com Roxanne; el Pop més clàssic en el seu gran èxit Every breath you take. Sting ha continuat component en solitari i col·laborant en projectes i festivals benèfics per els drets humans amb gran èxit, com el seu disc Nothing like the Sun (1987).
- U2 estan més pròxims a la música independent i al moviment de Revival del Rock autèntic, U" és una de les bandes Irlandeses que sorgeix en els primers 1980's i acabaran marcant una època en el Pop Internacional. La banda té 2 líders: Bono (Paul Hewson, veu) i The Edge (David Evans, guitarra), i s'ha caracteritzat per escriure una música compromesa amb els problemes del seu temps des del seu primer gran single Sunday Bloody Sunday, un al·legat contra la violència religiosa en Irlanda, o poc després Pride (in the name of love), un homenatge a Martin Luther King. Bono ha sigut proposat al Premi Nobel de la Pau i ha col·laborat en causes humanitàries.
AUDICIÓ: Sunday bloody Sunday, U2
- REM és una de les bandes Índies (alternatives) que formaran part de l'anomenat Nou Rock Americà i finalitzaran tenint gran èxit internacional. El nom de la banda, REM, prové de les sigles de Rapid Eye Movement (moviment ràpid dels ulls que es produeix durant un somni profund). Compromesos amb els problemes socials, com altres bandes alternatives, les seves temàtiques tracten amb freqüència la política o l'ecologia.
AUDICIÓ: Loosing my religion, REM
4. ROCK ALTERNATIU: PUNK ROCK (ANYS 80's I 90's):
El Rock gòtic es va desenvolupar a començament dels 80 en el Regne Unit, destacant en aquest estil els grups pioners: Siouxsie and The Banshees i The Cure, que van aconseguir l'èxit internacional a finals dels 80.
Com a representants de l'Índie rock i l'Índie pop britànic a començament dels 80, foren The Smiths, els qui aconseguiren grans vendes mentre influïen a tota una generació de grups. La seva utilització de la guitarra elèctrica en una època dominada per els sintetitzadors, es veu com el final de la New Wave en el Regne Unit.
El grunge fou un subgènere del rock alternatiu que va néixer en la ciutat de Seattle a mitjan dels anys 80 i que va sintetitzar el hard rock dels primers 70 i el hardcore punk mitjançant l'ús de guitarres distorsionades i acoples. L'any 1991 va ser un any clau en el rock alternatiu en general i en la grunge en particular degut a la publicació de Nevermind, el segon i més conegut àlbum de Nirvana, així com dels àlbums de Pearl Jam, R.E.M. o Red Hot Chili Peppers.
- Nirvana és una de les bandes de major èxit en els primers 1990's. Creadors junt a Pearl Jam o Smashing Pumpkins de l'estil Grunge o mescla de Rock Dur i Punk. arriben a les llistes d'èxits en 1991 amb un disc Nevermind i, tot i la seva curta carrera (trencada per el suïcidi del seu líder el cantant Kurt Cobain), serien molt influent en les noves bandes americanes. L'estil agressiu amb excés de soroll i so de guitarres sense mesura, caracteritzen a la banda.
El protagonisme del rock alternatiu començà a declinar per varis motius, entre ells la mort de Kurt Cobain en 1994 i el litigi de Pearl Jam contra la promotora de concerts Ticketmaster.
AUDICIÓ: Boys don't cry, The Cure
AUDICIÓ: Smells like teen spirits, Nirvana
El Punk Pop està representat per grups com Green Day i Offspring, els dos foren etiquetats com alternatius en l'època, van continuar gaudint de grans vendes a mitjans de la dècada.
El grunge americà dominà l'escena alternativa i la premsa britànica en els primers anys de 1990; en canvi, sols uns pocs grups alternatius britànics, com Radiohead o Bush, foren capaços d'aconseguir repercussió en EEUU.
4. LA MÚSICA DISCO EN ELS 1980's i 1990's:
A principi dels 1980's la música disco agafa un gran protagonisme en Anglaterra al temps que les discoteques es posen de moda.
Wham! és un dels grups que realitzen un Pop més ballable pensat per a les sales de balls. El seu líder, George Michael, inicia en 1986 una carrera en solitari que es sustentarà en la seva imatge de sex-symbol.
En Estats Units la música disco té encara un major impacte convertint-se en l'estil dominant del Pop. Michael Jackson, Prince o Madonna es converteixen en ídols del Pop en aquesta dècada, prolongant tots ells la seva creació fins avui en dia.
Altres artistes Disco que sorgeixen amb la Nova Ola són: Grace Jones, Tina turner, Cher o The Communards.
- Michael Joseph Jackson inicia la seva carrera en els Jackson Five en els 1970's, on canta amb els seus quatre germans música Funky. La seva carrera en solitari es consolida amb Thriller (1982) amb música disco i rítmes poderosos recolzats per coreografies innovadores i vídeos musicals de promoció que faríen del disc el més venut de la història del Pop.
- Roger Nelson, Prince, comparteix amb Madonna o George Michael temàtiques polèmiques al voltant del sexe o la religió, tenint problemes amb la censura americana. La seva música està influïda per el Funk, el Techno, la música negra i el Pop. La seva veu aguda utilitza el falset, de forma similar a els Bee Gees en els 1970's. La seva feina no sols es límita a cantar, també compon, toca diversos instruments i produeix els seus propis discos.
AUDICIÓ: Purple rain, Prince
- Louise Veronica Ciccone, Madonna, arriba a l'èxit comercial amb el seu segon disc Like a Virgin (1984) que ven 11 milions de còpies i la converteix en una icona del Pop, a la vegadaque model entre les adolescents. La seva música sempre ballable, introdueix amb freqüència noves influències o instruments (l'electrònica en els últims anys) i les seves lletres i vida personal solen incitar a la polèmica: polèmiques religioses, sexuals, canvis d'imatge...
AUDICIÓ: Lile a Virgin, Madonna
- Whitney Houston és la primera cantant Pop que inicia un estil virtuos vocal que després seguirien Mariah Carey o Christina Aguilera. La seva música està influenciada per el Rhythm & Blues o el Gospel i els seus discos han venut més de 130 milions d'unitats. Ha gravat a més a més un disc de Gospel, banda sonora d'una pel·lícula, i ha participat com actriu (component la cançó principal de la banda sonora) en la pel·lícula "El guardaespaldas". En aquesta mateixa línia han seguit les artistes Mariah Carey, Celine Dione, Christina Aguilera, Sheryl Crow, Britney Spears o més recentment Beyoncé. Una variació del model de la diva del Pop ho constitueix Tracy Chapman o Suzanne Vega, amb temàtiques més quotidianes o intimistes.
5. EL HIP HOP:
El Hip-Hop neix en els anys 1970's en els barris negres de Nova York i gaudirà de la major popularitat en les següents dècades. Musicalment existeixen dos estils dintre del Hip-Hop: el Rap i la pràctica de les mescles amb discs (Djing).
El Rap consisteix en el recitat o cantat de llargs textos rimats, acompanyats d'un ritme sincopat base que es repeteix. En ocasions el Rap s'acompanya amb efectes percussius realitzats amb la boca (beatboxing).
El Djing en canvi fa ús de giradiscs, taula de mescles, caixes de rítmes i altaveus en el lloc de la creació, les discoteques. En general, el Djing (pràctica del DJ, disc-jockey) és una interpretació en viu que no es sol gravar, en la que sol ser específica del moment i improvisada a partir de rítmes base, rasgant els discs, o fragments de cançons, a mode de collage musical.
La música té com a principal funció incitar el ball a la vegada que denunciar la marginació. El ball, el Breakdance, és una part important d'aquest moviment cultural. Així, el Hip-Hop posseeix una indumentaria característica que facilita la disposició per al ball, la roba esportiva ampla sense cinturons, aparentment imitant el model de vestir dels presos en les presons americanes, subrayant així línici marginal del moviment.
AUDICIÓ: Don't Believe The Hype, Public Enemy
6. LA MÚSICA ROCK I EL HEAVY DELS ANYS 1980's i 1990's:
En Estats Units el Rock urbà suposa una continuació més que un revival del Rock dels 1970's. Entre els autors de Rock de major projecció en la dècada es troba Bruce Springsteen.
- The Boss "El jefe", nom apelatiu de Bruce Springsteen, representa a l'home del carrer i narra els problemes de les classes mitjanes, a més a més de les decepcions i la lluita dels perdedors del sistema.
- Altra banda de gran influència en el Rock de la dècada es Dire Straits. La seva música està arrelada en la tradició del Rock Simfònic dels 1970's en quant a la importància que es dona a la guitarra solista com instrument dominador, en aquest cas tocada per Mark Knopler que també canta.
AUDICIÓ: Money for Nothing, Dire Straits
La guitarra solista recorda la densitat i virtuosisme de Hendrix; la veu introdueix el recitat de frases sense alçades, com ho feia Lou Reed en els 1970's.
Durant els 1980's noves bandes Heavy continuen amb l'estil començat en la dècada anterior. Es tracta dels grups: Metallica, Sepultura, Anthrax i Guns N'Roses. La dècada portarà un nou sub-estil, el Thrash Metal, més ràpid, amb més soroll i dinànim que el heavy original, on el rítme es converteix en l'element principal.
AUDICIÓ: November rain, Guns N'Roses
AUDICIÓ: Enter sandman, Metallica
7. EL POP INTERNACIONAL EN ELS ANYS 1990's:
Els anys 1990's han suposat una expansió d'estils Pop encara major que en les dècades precedents. Les mescles o mestizatges d'estils, rítmes, i fins i tot tradicions culturals han conduït a una major especialització de bandes i públic i, sobre tot, a una apertura del mercat anglosaxó cap a músiques d'altres països. A les tradicions Afro-Americana (negra) i Europea s'han unit nous rítmes del Carib, Amèrica del Sud, Àfrica o Àsia. Els 1990's han vist com artistes Hispanes triomfen en Estats Units a partir de mescles entre tradicions llatines i el Pop. Entre elles, Gloria Estefan canta "salsa", orientada a aquest nou mercat americà.
AUDICIÓ: Hoy, Gloria Stefan
La mescla cultural es des dels 1990's cada vegada més freqüent, en consonància amb un món més globalitzat, i les mescles d'estils i "revivals" de les dècades anteriors fan que el Pop s'haja convertit en un fenòmen més especialitzat, davant la gran diversitat de bandes, estils i públics.
Com a mostra de la cohesió d'estils i mestizatge musical de la dècada podem citar els següents grups:
- Rock Dur + Punk (= Grunge): NIRVANA
- Heavy Metall + Rap: THE BEASTIE BOYS
- Hip-Hop + Rock: MANO NEGRA
- Surg + Hardcore + Pop: PIXIES
- Salsa + Punk: LOS FABULOSOS CADILLAC
El Pop dels 1990's és una de les manifestacions més clares del món globalitzat actual, on el idioma Anglés es converteix en la llengua dominant que, al mateix temps, posa en contacte les distintes cultures. El Pop està associat al desenvolupament de la indústria discogràfica i al mercat musical, tot i que en aquesta dècada es produeix per primera vegada una pérdua d'influència sobre el públic de les llistes d'èxit o ràdio-fórmules. L'aparició durant els 1980's de companyies independents i l'abundància d'estils i nous grups, ha tingut com a conseqüència que el mercat musical s'ha expandit a la vegada que el públic s'ha diversificat.
Al mateix temps, sorgeix amb certa freqüència bandes amb una finalitat purament comercial, com va ocórrer amb les Spice Girls a començament de 1990's.
En els 1990's encara es pot observa la influència de la New Wave, en quant a la seva filosofia oberta cap a noves propostes o fins i tot "revivals". A més a més d'estils diversos, reaparéixen cada vegada amb més freqüència estils del passat recent, com per exemple el Revival Punk de offspring, Green Day o Bad Religion o el New American Rock de REM.
- Lenny Kravitz és altre exemple d'artista proper a la música dels 1970's i 1980's amb un gran interés en el Rock Clàssic, el Rock Dur o el Heavy Metal.
AUDICIÓ: Rebel, rebel, Lenny Kravitz & Iggy Pop
8. EL POP ESPANYOL EN ELS ANYS 1980's i COMENÇAMENT DELS 1990's:
El Pop espanyol, com el Internacional, s'ha identificat moltíssim des dels anys 1980'2. El panorama de la música nacional inclueix a grups i solistes (cantautorus) que cobreixen la majoria de les tendències i estils del Pop Internacional, amb influències afegides de la música tradicional i el folklore Espanyol (especialment el flamenc).
La llista de bandes Pop, des dels 1980's fins a finals dels 1990's es extensa. Cal destacar el fenòmen musical madrileny, la "Movida dels 80", amb grups com: Mecano, Alaska i els Pegamoides (després Alaska i Dinarama), Nacha Pop, Radio Futura, La Unión, Los Secretos, Gabinete Caligrari, Los Elegantes, Hombres G, Duncan Dhu, Tequila, Danza Invisible, Ilegales, Loquillo, El último de la Fila...
Altres grups destacats dels 90: Héroes del Silencio, Los Nikis, Celtas Cortos, Los Rodríguez, Los Ronaldos, La Frontera, Seguridad Social, La Oreja de Van Gogh, Tam Tam Go, Presuntos Implicados, Revólver, Jarabe de Palo, Dover...
Entre els cantautors destaquen: Serrat, Aute, Joaquín Sabina, Miguel Ríos, Ramoncín, Ana Belén, Víctor Manel, Manolo Tena, Marta Sánchez, Miguel Bosé, Alejandro Sanz, Luz, Antonio Flores, Rosario, Manolo García, Rosana,...
Estils com el Heavy Metal estan representats des de finals dels anys 1970's amb Leño (després Rosendo en solitari), Burming, Barón Rojo, Topo, Obús o Barricada.
El moviment Punk inclueix a Kaka de Luxe (anteriors a Alaska i los Pegamoides), Parálisis Permanente i Siniestro Total.
La música techno es tractada per Azul y Nero i Aviador DRO.
