UNITAT 5: ELS CONJUNTS INSTRUMENTALS

ELS GRUPS DE CAMBRA

Els grups de cambra toquen una interpretació solista de les parts d’una obra, és a dir, a cada veu li correspon un sol instrumentista.

Els grups de cambra reben noms diferents segons els instruments que els formen: duet, trio, quartet, quintet i altres formacions, des del sextet fins al nonet.

L’expressió de cambra (da cambra) prové del s. XVII. En aquesta època els grups de cambra actuaven en petites sales o a les cambres dels palaus. Aquestes reunions constituïen tant un fet musical com social.

Durant el s. XIX, les dificultats tècniques de la partitura augmenten i calen músics professionals per poder interpretar la música.

GRUPS DE CAMBRA MÉS COMUNS:

• Duet: Violí i piano.

• Trio: Piano, violí i violoncel.

• Quartet (de corda): Violí, violí, viola i violoncel.

• Quintet (de corda): Violí, violí, viola, violoncel i contrabaix.

• Quintet (de fusta): Flauta, oboè, trompa, clarinet i fagot.

• Quintet (de metall): Trompeta, trompeta, trompa, trombó i tuba.

LES AGRUPACIONS ORQUESTRALS

Les agrupacions orquestrals fan les interpretacions corals de les parts d’una obra. A cada veu li correspon més d’un instrumentista. Les agrupacions orquestrals més importants són:

• Orquestra de corda.
• Orquestra simfònica.
• Banda de música.

L’ORQUESTRA:

L’orquestra és una de les agrupacions més comunes i evolucionades. La paraula orchestra té el seu origen en el teatre grec. El concepte d’orquestra neix durant el Barroc (s. XVII), però és al llarg del Classicisme (s. XVIII) que es consolida de manera més o menys definitiva.

L’ORQUESTRA DE CORDA:

L’orquestra de corda va néixer al Barroc (s. XVII). Està formada per 14 o 15 músics. Està formada per instruments de corda: violins, violes, violoncels, contrabaixos i clavicèmbal. De vegades, s’incorpora algun instrument aeròfon com a solista (flauta travessera, oboè, trompeta piccolo, etc.)

L’ORQUESTRA SIMFÒNICA:

L’orquestra simfònica va néixer al Classicisme (s. XVIII). La formen instruments de corda fregada, aeròfons, membranòfons i idiòfons. La seva col·locació a l’escenari es fa segons principis d’equilibri tímbric i sonor:

• Agrupar els instruments de mateixa sonoritat.
• Allunyar del públic els instruments de so més potent.
• Separar i contrastar els aguts i els greus.

LA BANDA DE MÚSICA:

La banda de música és una agrupació molt antiga. Està formada bàsicament per instruments aeròfons (vent-fusta i vent-metall), membranòfons i idiòfons. A la Comunitat Valenciana és on hi ha més tradició de bandes de música.