LA TEXTURA MUSICAL:
La textura
és el resultat de combinar les diverses veus amb la seva harmonia o
acompanyament. Les textures
musicals més característiques són:
- L’homofònica.
- La contrapuntística.
- La de polaritat melodia-baix.
- La melodia acompanyada.
La textura homofònica
és aquella en que totes les veus tenen el mateix ritme.
La textura contrapuntística
és aquella en què cada veu té independència melòdica i rítmica.
La textura de
polaritat melodia-baix és la que combina dues veus independents: la més
aguda i la més greu. Els acords els formen les veus centrals.
La textura melodia
acompanyada és la que té una veu independent: la melodia. La resta de veus
se supediten a la formació dels acords que acompanyen la melodia.
ELS GÈNERES MUSICALS.
1. LA MÚSICA POPULAR I LA MÚSICA CULTA:
La música popular:
té el seu origen en la tradició oral.
La música culta: ha
estat creada per un compositor utilitzant la notació musical.
2. LA MÚSICA RELIGIOSA I LA MÚSICA PROFANA:
La música
religiosa: està vinculada a la litúrgia i als rituals eclesiàstics.
3. LA MÚSICA DESCRIPTIVA I LA MÚSICA PURA:
La música
descriptiva: està inspirada en algun motiu extramusical.
4. LES OBRES PODEN SER:
Vocals: si són interpretades només amb la veu.
Instrumentals: si són interpretades només amb els instruments.
Vocals-instrumentals: si són interpretades amb la veu i amb els instruments.
LES FORMES MUSICALS.
La forma musical
és l’estructura d’una composició, i està determinada per la repetició o
el contrast dels seus elements melòdics.
Les formes musicals
simples poden ser:
- Binàries: dues frases que es repeteixen o contrasten.
- Ternàries: tres frases que es repeteixen o contrasten.
1. LA FORMA BINÀRIA:
La forma binària
són les composicions formades per dues frases musicals. Les més característiques
són:
- La segona frase és una repetició de la primera: A-A’.
- Les dues frases són diferents: A-B.
2. LA FORMA TERNÀRIA:
La forma
ternària són les composicions formades per tres frases musicals. La més
característica és:
Anomenada lied
o cançó: A-B-A’.
Altres:
A-B-C A-B-B’ A-B-A
LES FORMES MUSICALS.
Les obres musicals
tenen una estructura o forma que ens permet saber-ne les característiques. Els principals
procediments formals són:
- Les repeticions.
- Els contrastos.
- Les variacions.
- El desenvolupament dels temes.
- Les imitacions…
1. LA FORMA RONDÓ:
El rondó es
basa en l’alternança: tornada- estrofes. Podem trobar rondós
de 5 o 7 seccions.
A-B-A-B-A A-B-A-C-A A-B-A-C-A-B-A
2. EL TEMA AMB VARIACIONS:
El tema amb
variacions és una composició basada en la repetició d’un sol tema. Cada repetició
presenta el tema amb un element modificat o més.
3. LA FUGA:
La fuga és
una forma musical de l’època barroca. Les seves característiques són:
- Obra instrumental d’un sol moviment.
- Textura contrapuntística.
- Tècnica imitativa (composta per diferents veus de melodies independents i basada en la imitació d’un tema principal al llarg de l’obra).
Durant el s. XVI, a
la majoria d’obres compostes per a instruments, excepte les que eren per a
teclat, se’ls aplicava el terme de sonata. Les obres per a
teclat s’anomenaven tocata. La majoria d’obres
pensades per ser cantades, cantata.
Al llarg del s. XVIII, el terme sonata pren un significat diferent:
- Es denominen d’aquesta manera les obres de dos a quatre moviments i que són interpretades per un o dos instruments.
- Neix la forma musical més prolífera de totes les èpoques: la forma sonata. Aquesta forma s’aplica a totes les grans obres: simfonies, concerts, obertures i sonates.
No hay comentarios:
Publicar un comentario