Com bé sabeu, la cançó del trineu és popular Nordamericana, llavors la lletra original és en anglés, per tant, us passo un altre vídeo, per a que la pugau cantar en anglés. Per cert, és un Karaoke!!!
Com ja sabeu, el proper 22 de desembre de 2011 fem el nostre tradicional Concert de Nadal, per tant, us passo la nadala que haurem d'interpretar per a que la pugau treballar també des de casa.
Com bé sabeu, aquesta cançó nadalenca és popular d'alemanya, llavors us fico un altre vídeo per a que pugau cantar-la amb alemany. Si us fixeu, es un Karaoke, espero que us agradi:
El moviment d'una cançó o d'una obra se sol indicar amb la velocitat del metrònom (pulsacions per minut) o amb termes, generalment italians, que ens diuen com ha de ser el tempo.
El metrònom és un aparell que mesura la velocitat de la pulsació.
Les indicacions de moviment són mots escrits a la partitura que suggereixen un moviment. Podem trobar:
Indicacions de moviment regular: si el tempo no varia fins al final de l'obra.
Indicacions de moviment variable: si hi ha un canvi progressiu de la velocitat de l'obra.
MOVIMENTS REGULARS:
Lents: Lento o Largo i Adagio.
Moderats: Andante i Moderato.
Ràpids: Allegro i Vivace.
MOVIMENTS VARIABLES:
Ritardando: disminució progressiva de la velocitat.
Accelerando: augment progressiu de la velocitat.
EL CARÀCTER:
El caràcter és la intenció i el sentiment d'una obra musical. Hi ha tantes indicacions de caràcter com matisos vulguem donar a una obra:
Misteriós.
Fúnebre.
Scherzando (juganer).
Apassionat.
Amorós.
Romàntic.
Mogut.
EL COMPÀS: El compàs és la unitat de mesura de les pulsacions. La regularitat dels accents s'anomena mètrica i acostuma a ser de dos, tres o quatre pulsacions i rep el nom de binària, ternària o quaternària, respectivament.
El numerador indica el nombre de pulsacions de cada compàs.
El denominador indica la figura que pertany a cada pulsació.
Per saber quina figura pertany, haurem de veure el quadre següent:
ELS COMPASSOS SIMPLES I COMPOSTOS: Els compassos poden ser simples o compostos segons la subdivisió de la pulsació.
Els compassos simples tenen dues, tres i quatre pulsacions. Cada pulsació té el valor d'una negra i la divisió natural de cada pulsació és de dues subdivisions.
Els compassos compostos tenen dues, tres i quatre pulsacions. Cada pulsació té el valor d'una negra amb punt i la divisió natural de cada pulsació és de tres subdivisions.
Anàlisi dels compassos:
LA SÍNCOPE I EL CONTRATEMPS:
La síncope i el contratemps són efectes rítmics que alteren els accents mètrics normals. Quan la pulsació no coincideix amb una nota, es produeix un efecte rítmic.
La síncope es produeix quan una nota que no coincideix amb la pulsació s'allarga amb una lligadura.
El contratemps es produeix quan una nota que no coincideix amb la pulsació és precedida per un silenci.
L'EXPRESSIÓ GRÀFICA DE LA MELODIA
LA MELODIA:
La melodia és una successió de sons d'altura i durada determinades. Hi ha quatre aspectes que intervenen en la composició d'una melodia:
El compàs.
Els intervals.
Les escales.
Els acords.
ELS INTERVALS:
Un interval és la distància que separa dues notes. Per analitzar els intervals, hem de tenir un compte:
La distància: comptarem les notes de l'interval, hem de tenir en compte les dues notes extremes.
La direcció: podrà ser de dues formes:
Ascendent: si la segona nota de l'interval és més aguda que la primera.
Descendent: si la segona nota de l'interval és més greu que la primera.
Podem distingir intervals majors i menors, segons el nombre de tons i semitons que tingui.
En el primer i segon exemples, seran uns intervals de 3ª Major perquè els intervals estaran formats per 2T i en el tercer exemple, serà un interval de 3ª menor, perquè l'interval estarà format per 1T i 1 ST.
LES ESCALES:
Les escales són sèries de notes ordenades de manera ascendent o descendent. Entre una nota i la següent hi ha una diferència pel que fa a l'altura del so. Aquesta diferència pot ser d'un to o d'un semitò.
Els tipus d'escala depenen dels tons i semitons que hi hagi entre les notes successives. Les escales més importants són les majors, les menors i la cromàtica.
Do Major:
La menor:
Cromàtica:
ELS GRAUS TONALS:
La posició de cada nota rep el nom de grau tonal, i la indiquem amb un número romà i un nom.
Els graus tonals més importants són la tònica = I, la subdominant = IV, la dominant = V i la sensible = VII.
LA TONALITAT:
La tonalitat d'una obra la determina l'escala principal. L'armadura ens indica les alteracions fixes de la partitura. Escriurem l'armadura al principi de l'obra, just després de la clau i abans del compàs.
Per anul·lar l'efecte d'una alteració farem servir el becaire.
L'EXPRESSIÓ GRÀFICA DE L'HARMONIA
ELS ACORDS:
Un acord són tres o més notes diferents que sonen a la vegada. Un dels acords més comuns és el que està format per la nota fonamental, la tercera i la quinta, i s'anomena acord triada.
Podem distingir acords majors o menors segons l'interval de tercera que utilitzin.
Si entre la fonamental i la 3ª hi ha una distància de 2T, serà un acord major.
Si entre la fonamental i la 3ª hi ha una distància d'1T i 1ST, serà un acord menor.
És un himne gospel d'Estats Units que agafa elements de la música folklòrica. El seu origen exacte es desconegut, i també és música espiritual. Avui en dia es tocada per bandes de jazz.
Boig per tu és una cançó de rock català composta per Pep Sala i lletrada pel mateix Sala, Carles Sabater i Joan Capdevila, que va ésser popularitzada pel grup SAU amb Carles Sabater com a cantant. Va ésser publicada per primer cop l'any 1990 en la vuitena cançó del tercer disc del grup vigatà SAU, Quina Nit. El Boig per tu s'ha convertit en la cançó més coneguda del grup i en una de les més reeixides de la música en català en general.
La temàtica de la lletra estricta és la declaració d'amor a la Lluna, encara que aquesta també es pot entendre que fos dedicada a una persona.
Pep Sala, en una entrevista a TV3, No me la puc treure del cap, va revelar que la seva estrofa:
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.
Està inspirada en un fragment de la pel·lícula Blade Runner on Batty diu a Deckard: "Tots aquests moments en perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir."
Titànic és una pel·lícula nord-americana produïda i dirigida per James Cameron el 1997 sobre l'enfonsament del vaixell RMS Titanic.
Està protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet com Jack Dawson i Rose DeWitt Bukater respectivament, membres de diferents classes socials que s'enamoren durant el viatge inaugural del vaixell el 1912. La pel·lícula està coprotagonitzada per Billy Zane que interpreta el paper de Caledon Hockley, promès de Rose, Bill Paxton que interpreta a Brock Lovett, cap d'una expredició de recerques submarines de l'època actual i Gloria Stuart, que interpreta la Rose de l'any 1995.
Els mitjans de comunicació han contribuït a la difusió de la música. Els mitjans més importants de la primera meitat del s. XX són:
La ràdio.
La televisió.
El cinema.
LA MÚSICA I LA RÀDIO:
La ràdio va néixer durant els anys 20. Les emissores de ràdio van començar a emetre programes en què la música era la protagonista.
La música té diferents funcions a la ràdio:
Funció programàtica: es produeix quan la música és el principal objectiu del programa. Són programes especialitzats en diferents tipus de música (moderna, rap, clàssica...) L'objectiu principal del programa és escoltar música.
Funció descriptiva i ornamental: Utilització de certs convencionalismes com músiques populars per situar-nos en un país o una regió o un estil de música per a cada estat d'ànim.
Funció publicitària: hi ha melodies associades a productes comercials.
Funció sintactico-gramatical: la música s'utilitza per ordenar i distribuir els continguts d'un programa. La música que se sent es pot presentar de diferents maneres:
Sintonia: ens permet identificar el programa o la cadena que escoltem.
Cortines o ràfegues: la seva funció és separar els continguts o apartats del programa.
Cops musicals: solen ser molt breus i separen notícies o continguts d'una mateixa temàtica (com diferents notícies d'esports).
LA MÚSICA I LA TELEVISIÓ:
La televisió va néixer durant la dècada dels anys 30. Va conduir cap a una nova era de la informació i la comunicació de masses, va transformar el món de l'espectacle i va influir en l'evolució del mercat musical.
LA MÚSICA I EL CINEMA:
La música és un element molt important en la història del cinema. Hi ha dos tipus de música de cinema:
Música de fons: ambienta escenes cinematogràfiques en què l'escena que visionem, no hi ha cap orquestra, músic ni cantant.
Música de pantalla: està integrada en l'escena, hi apareix representada visualment.
La banda sonora ens ajuda a entendre més el significat d'una pel·lícula.
LA MÚSICA I LA PUBLICITAT:
La publicitat dels mitjans de comunicació fa servir la música per potenciar-ne el missatge. La música a la publicitat es presenta de diferents maneres. Aquests són alguns exemples:
Jingle: és cantat i l'anunciant posa música al text.
Logo musical: és molt més curt i pot ser cantat o instrumental.
Música incidental: música que surt a l'anunci i que té relació amb el que s'anuncia (una samba al Brasil per anunciar una agència de viatges).
La publicitat té una sèrie de recursos que fan destacar l'aspecte musical dels anuncis:
La invenció d'un motiu melòdic associats al producte.
Ús de la música composta anys enrere.
La invenció de sons que exagerin l'efecte visual de les escenes.
La intervenció de cantants famosos que augmentin l'atractiu del missatge
Associació del tipus de música amb el públic a qui va dirigit l'anunci.
MÚSICA I TECNOLOGIA:
Edison va inventar el fonògraf el 1877. Va ser el naixement del so enregistrat.
fonògraf
Més endavant, va sorgir el gramòfon, s´hi va incorporar l'electricitat i van aparèixer els tocadics, el magnetòfon, el casset, el CD, el DAT, el minidisc, el DVD i els aparells de reproducció d'arxius de música comprimida, com els MP3 i MP4.
gramòfon
tocadiscs
magnetòfon
casset
CD
DAT
Minidisc
DVD
MP3 i MP4
L'ENREGISTRAMENT I LA REPRODUCCIÓ DEL SO:
El so es pot enregistrar i reproduir de dues maneres:
So analògic: l'origina un senyal enregistrat en un suport físic que gairebé no es pot modificar i que es malmet amb el temps.
So digital: l'origina la codificació numèrica d'un senyal que es pot modificar fàcilment per millorar la qualitat de l'enregistrament.
Als CD s'hi llegeixen unes lletres que ens indiquen si el procés d'enregistrament (mescla i realització de l'original del qual es fan les còpies) ha estat analògic (A) o digital (D).
LA MÚSICA ELECTRÒNICA:
Des de 1960 la música electrònica té un paper molt important en el desenvolupament tant de la música clàssica contemporània com de la música pop, el cinema o la publicitat.
Entenem que la música electrònica és aquella que generen instruments electrònics com els sintetitzadors o més recentment, l'ordinador.
El sintetitzador es va inventar a la dècada dels 50, però es va popularitzar amb l'ús d'aquest a la música pop i el cinema. Amb un sintetitzador es poden fer dues coses:
Imitar el so d'altres instruments tradicionals.
Dissenyar nous sons canviant els paràmetres que es vulguin del so.
sintetitzador
El descobriment dels samplers (mostra) va ajudar a imitar a altres instruments tradicionals. La seva concepció és senzilla:
D'una mostra d'àudio d'un instrument, el sampler et reprodueix d'una forma quasi perfecta aquell so. També pot modificar a voluntat el timbre i produir-ne un de nou.
Podem trobar els sintetitzadors en forma de teclat o de targeta de so per a l'ordinador.
sampler
L'EVOLUCIÓ DE LA INFORMÀTICA MUSICAL:
L'ordinador és un element excepcional per manipular i editar material sonor. Amb els mitjans idonis podem fer:
Introduir notes i manipular-les canviant-los les qualitats del so.
Variar la instrumentació i combinar-la segons els canals o pistes de què disposem.
Desar la informació en un suport petit com el CD.
Afegir-hi efectes sonors.
EL MIDI:
El 1983 es va inventar el MIDI (musical instrument digital interface). El MIDI és un protocol mitjançant el qual, tots els instruments electrònics es podien comunicar entre si. Totes les marques es van posar d'acord a posar els instruments en els mateixos canals. D'aquesta manera un fitxer MIDI es pot compartir, manipular, enviar... com un altre tipus de document informàtic.
Què podem fer amb un ordinador? La veritat és que gairebé de tot.
EL SO I EL SOROLL: Tant el so com el soroll es produeixen per la vibració d'un cos. Quan aquest cos vibra, emet unes ones que es transmeten per l'aire.
Per escoltar un so cal que hi hagi tres elements:
Un emissor.
Un canal de transmissió: normalment l'aire.
Un receptor.
Quina diferència hi ha entre les ones d'un so i les ones d'un soroll?
En un so les vibracions solen ser ordenades i regulars.
En un soroll les vibracions solen ser desordenades i irregulars.
EL SILENCI:
El silenci és l'absència de so o de soroll. El silenci és el que hi ha abans de que una ona s'iniciï o s'acabi. El silenci és quan no es dona cap tipus de vibració.
LES QUALITATS DEL SO:
Les qualitats del so són quatre:
L'altura.
La durada.
La intensitat.
El timbre.
1. L'ALTURA:
L'altura és la qualitat del so que ens diu si un so és greu o agut.
La direccionalitat del so pot ser:
Ascendent: si el so va de greu a agut.
Descendent: si el so va d'agut a greu.
Estable: si l'altura del so no varia.
El so també pot ser:
Continu.
Discontinu.
EL PENTAGRAMA I LES NOTES MUSICALS:
El pentagrama (del grec penta, "cinc", i gramma, "línia") és el lloc on s'escriuen les notes i tots els altres signes musicals.
La clau és un símbol que s'escriu al principi del pentagrama i ens permet identificar les notes musicals.
Hi ha diferents tipus de claus:
La clau de sol es fa servir per a melodies agudes.
La clau de fa es fa servir per a melodies greus.
Les línies addicionals són unes línies curtes que afegim al pentagrama quan volem cantar o tocar notes molt agudes o molt greus.
Clau de sol:
Clau de fa:
Línies addicionals:
LES ALTERACIONS:
Les alteracions són els signes que modifiquen l'altura dels sons. Les més utilitzades són:
El sostingut: apuja un semitò l'altura del so.
El bemoll: abaixa un semitò l'altura del so.
El becaire: anul·la l'alteració anterior.
2. LA DURADA:
La durada és la qualitat del so que ens permet diferenciar un so llarg d'un de curt.
La pulsació és el batec de la música. La fem servir per establir la durada de cada figura rítmica.
LES FIGURES MUSICALS:
Les figures musicals i les seves pauses corresponents són les grafies que fem servir per representar la durada de les notes i la dels silencis.
3. LA INTENSITAT:
La intensitat és la qualitat del so que ens indica si el so és fort o fluix. La dinàmica és la gradació de la intensitat del so en una obra musical.
ELS REGULADORS:
Els reguladors són indicacions de dinàmica que marquen un augment o una disminució gradual de la intensitat.
4. EL TIMBRE:
El timbre és la qualitat del so que ens permet diferenciar el so de les veus i dels instruments.
Els factors que determinen el timbre són:
El material: amb què està fet el component que fem vibrar.
La forma: si és allargat, gruixut, estret...
La grandària: si és gros o petit.
La manera: com fem sonar l'instrument o l'objecte sonor: percudint, bufant, fregant...
LA INSTRUMENTACIÓ:
La instrumentació o orquestració és l'art de combinar els timbres dels diferents instruments musicals. Tradicionalment els instruments han estat agrupats en: corda, vent-fusta i percussió.
"Músiques del món" se centra en el folklore del Sàhara Occidental i, a més, repassa algunes característiques del seu territori i dels seus habitants. El Sàhara Occidental és una regió situada entre el Marroc i Mauritània a prop de les illes Caràries. Tot i ser nòmada, el poble saharaui semplre ha reclamat com a propi aquest territori. Aquesta regió va ser una antiga colònia espanyola. El Sàhara Occidental té uns recursos minerals molt importants, com ara el fosfat i el ferro, però l'economia es basa en la ramaderia de cabres, ovelles i camells. El folklore d'aquest poble està molt lligat a la dansa i la poesia, dues disciplines que són inseparables. El cant de les dones quan dansen són la principal peculiaritat de la seva música tradicional. Un dels artistes destacats d'aquesta regió és el cantant Nayim Alal, un músic que amb les seves cançons recupera l'autoestima del seu poble. Després de veure el següent visionament, respon a les preguntes que et formularà el teu professor:
Armènia té una cultura musical rica i mil·lenària. "Músiques del món" dedica el capítol a aquest país i al músic i compositor Haig Yazdjian. La República d'Armènia està situada a l'Orient Mitjà, entre Turquia, l'Iran, Georgia i l'Azerbaidian. Forma part de la Confederació d'Estats Independents, que agrupa la majoria de les antigues repúbliques de la Unió Soviètica. És un país muntanyós on l'altitud sempre supera els 1000 metres. En algunes d'aquestes zones, el sòl és d'origen volcànic i no hi és rar la presència de moviments sísmics. Armènia té una cultura musical rica i mil·lenària. La música tradicional d'aquest país té lligams amb altres cultures, com ara la turca, la persa, la kurda o la gitana. També conserven un repertori de cants i poesia molt antics. Un dels seus instruments, el duduk, una combinació de flauta i oboè, és un dels més antics de la Terra. Haig Yazdijan és un músic i compositor que sap eixamplar les fronteres geogràfiques i estètiques del so que ve d'Orient. Visiona el següent vídeo i respon a la pregunta que et formularà el teu professor:
La música tradicional veneçolana és una barreja d'estils com el caribeny o l'africà. "Músiques del món" posa com a exemple els ritmes del grup "Huracán de Fuego". La República de Veneçuela és l'estat situat més al nord de l'Amèrica del Sud. A la selva verge d'aquest país es poden trobar pobles indígenes que encara mantenen l'estil de vida ancestral. Aquests pobles indígenes estan protegits per lleis governamentals. A la regió de la Guaiana, en el riu Churun hi ha la cascada més alta del món: "el Salto del Ángel", de 810 metres, descoberta l'any 1927 per dos catalans. La música tradicional d'aquest país té la marca de la influència espanyola i dels avantpassats de l'oest de l'Àfrica. El conjunt Huracán de Fuego barreja estils veneçolans i caribenys amb els ritmes dels tambors anomenats "cumacos". Després de visionar el següent vídeo, respon a les preguntes que et formularà el teu professor:
Les reivindicacions socials han estat molt presents a la història més recent de Sud-àfrica i també a la seva música, com la de Lucky Dube, el protagonista d'aquesta edició de "Músiques de món". La República de Sud-àfrica ocupa gairebé tota la punta sud del continent africà. Indis i descendents dels colonitzadors europeus s'afegeixen a la diversitat de pobles africans que conviuen en aquesta terra. convivència que no sempre ha estat justa ni pacífica. Sud-àfrica va ser el primer estat africà que va desenvolupar una indústrica musical amb editores discogràfiques i estudis de gravació. El ventall de convivència de diferents cultures, tribus i ètnies ha derivat en una gran varietat d'estils musicals des dels més ancestrals fins als més moderns. Les veus femenines d'estil gospel sós les que tenen més reconeixement internacional i les seves arrels cal buscar-les en els cants mixtos del poble zulu.ç Lucky Dube és un conegut intèrpret de música reggae. Les seves cançons parlen de reivindicacions socials amb una dosi de fina ironia. Després de visionar el següent vídeo, respon a les preguntes que et formularà el teu professor:
