viernes, 11 de diciembre de 2009

EL ROMANTICISME MUSICAL

A continuació us passo un enllaç sobre una activitat JClic. Per poder-la visualitzar correctament heu de tenir intal·la't el programa JClic.

El Romanticisme musical


Una vegada has realitzat aquestes activitats, respon a les preguntes que et formularà el teu professor i lliura-li-les.

viernes, 20 de noviembre de 2009

XVI TROBADA DE CORALS DE CATALUNYA (LLEIDA)

A continuació us passo les partitures que cantarem en la XVI Trobada de Corals de Catalunya que aquest any es celebrarà a Lleida. També us passo les audicions i un nou format que han creat aquest any que és en versió de Karaoke.













domingo, 8 de noviembre de 2009

ACTIVITATS EL BARROC MUSICAL

Per realitzar les següents activitats heu de tenir instal·lat el programa JClic. Heu de realitzar les activitats proposades i després respondre a les preguntes que us formularà el vostre professor. Recordeu que li heu de lliurar aquestes activitats.

ACTIVITATS FITXES I APUNTS SOBRE EL BARROC

En el següent enllaç podreu trobar una sèrie de fitxes i apunts sobre l'època del Barroc i els seus compositors més importants. Llegiu atentament l'apart de "Fitxes i apunts" i després realitzeu les següents activitats:
  • Pràctica.
Si vols saber tot el que has aprés, pots realitzar l'apartat avalua't sense mirar els apunts.

Fitxes i apunts

Has de realitzar les següents activitats en la teva llibreta i lliurar-les al teu professor.

viernes, 23 de octubre de 2009

FANTASIA, JOHN DOWLAND

El compositor anglès John Dowland va compondre moltes obres per a llaüt, entre les quals hi ha la Fantasia, de naturalesa improvisada.

GUÁRDAME LAS VACAS, LUIS DE NARVÁEZ

El villancet tradicional castellà Guárdame las vacas, també una romanesca, va ser el motiu popular més utilitzat pels teclistes i violistes del Renaixement espanyol per compondre diferències.

GREEN SLEEVES, ANÒNIM

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa. Segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII (1491- 1547) per la seva amada i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l'esmentada dama en la ment pública.
Va circular probablement en forma de manuscrit, com la majoria de les músiques populars. La primera versió impresa va ser dipositada en 1580, sota el nom de A New Northern Ditty of the Lady Greene Sleeves. Cap còpia d'aquesta impressió no ha sobreviscut.

viernes, 2 de octubre de 2009

ACTIVITAT EL RENAIXEMENT MUSICAL

A continuació us passo uns apunts sobre el Renaixement musical, llegiu-los amb atenció i contesteu a les preguntes que us formularà el vostre professor:

MISTERI D'ELX, Anònim

El Misteri d'Elx és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que es celebre a Elx des de l'Edat Mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.

L'obra es divideix en dos actes, i s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la Basílica de Santa Maria, en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del s. XV, contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulmà (1265) i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el 29 de desembre de 1370, en la propera localitat costanera de Santa Pola.

Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part del Concili de Trento. Va ser el Papa Urbà VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butlla, el permís per a continuar amb aquesta representació en concret.

Tots i cadascun dels personatges són representats per barons; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del Misteri d'Elx, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencià; i la música és una amalgama d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'Edat Mitjana, del Barroc i del Renaixement.

ACTE PRIMER

També anomenat "Vesprà", té lloc el 14 d'agost. Comença amb Maria i sis àngels presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'orgue de l'esglèsia. L'arxipreste i els Cavallers recorren el cadafal cap a l'escenari i la Maria entona un cant d'ajuda, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu fill. Després ascendeix, acompanyada del seu sèquit, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una espècie de Viacrucis, la Passió de Crist.



Una volta dalt, s'agenolla de nou mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen dempeus al seu costat. La mare de Déu torna a expressar el desig de reunir-se amb el seu fill. Més tard, les portes del cel s'obren i, dins d'una esfera granada i daurada, anomenada com la "magrana", un àngel descendeix per a entonar un cant en què saluda a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la un palmell. Ella el pren i el fa saber el seu desig de veure's acompanyada pels apòstols en el moment de la seva mort. L'àngel asecendeix de nou al cel garantint l'anhel de la Mare.

Sant Joan, vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'Evangeli. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan el palmell que li va concedir l'àngel. Ell el rep i entona, més tard, un cant de tristesa.

Pujant cap el cadafal, l'apòstol Sant Pere, portant-hi les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al jaç de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aquest moment, tres apòstols (que entren a l'esglèsia per tres portes diferents9 se saluden entre ells i canten sorpresos per aquesta coincidència. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de Sant Tomàs) entonaran una Salve a la Mare de Déu.

Finalment el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri que tanca tota aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren en la Vall de Josafat. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant en què esperen la suea resurrecció.



Les portes del cel s'obren i cinc àngels (araceli) descendeixen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que ascendeixen de nou entonant els mateixos càntics del començament. L'arxipreste de Santa Maria i els Cavallers pugen al cadafal i besen els peus del cos difunt de la Mare. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el palmell daurat. D'aquesta manera es clou el primer acte.



ACTE SEGON

També anomenat "Festa", té lloc a l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'arxipreste i els Cavallers pujant per la rampa i besant els peus de la Mare. Després d'ells, els apòstols, es van situant al seu voltant. Maria Salomé, Maria Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols ascendeixen junts fins al cadafal.
Sant Pere recull el palmell que descansa sobre el cos de la Mare i, dirigint-se a Sant Joan, li'l fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, un moment després, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el salm In exitu Israel d'Egipte, propi de la litúrgia de exèquies. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de jueus apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap el cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.
El Gran Rabí, que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueux, llavors, comencen a pujar cap el cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacril·legi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un dells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la virginitat de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen ser batejats, cantant així als apòstols, que reconeixen a Maria com la Mare del fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la Mare. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
L'orgue de l'església sona en aquest moment i les portes del cel s'obren. L'araceli torna a baixar, portant-hi l'ànima de la Mare i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers tornen a l'església acompanyant Sant Tomàs. Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant a la Mare el seu perdó.
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la Santíssima Trinitat, comença a baixar. Aquest, portant en les seues mans una corona daurada, la deixa caure posant-se suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salv de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació clamant Visca la Mare de Déu!.
La Santíssima Trinitat i l'araceli han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el Gloria Patri.

jueves, 17 de septiembre de 2009

UT QUEANT LAXIS, GUIDO D'AREZZO

Ut queant laxis o Hymnus in Ioannem és un himne a Sant Joan Baptista escrit per Paulus Diaconus. És notable de remarcar que la primera síl·laba de cada vers dóna nom a cada nota de l'escala diatònica, fet realitzat per Guido d'Arezzo (s. XI). El text és el següent:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes.

Avui en dia Ut ha estat freqüentment substituit per do degut a qüestions sonores, probablement inspirat per la paraula Dominus (Senyor).



martes, 15 de septiembre de 2009

ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS MUSICALS DURANT L'EDAT MITJANA

En la següent activitat, anem a descobrir quins eren els instruments de l'Edat Mitjana. Per realitzar la següent activitat, heu d'instal·lar el programa JClic.

Els instruments de l'Edat Mitjana

Una vegada heu realitzat aquestes activitats, de segur que us és molt fàcil respondre a les qüestions que us formularà el vostre professor.

ACTIVITATS LA MÚSICA EN L'EDAT MITJANA

A continuació us passo la direcció d'una webquest. La webquest és un tipus d'activitat didàctica que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalment procedents d'Internet.

El tema principal d'aquesta webquest és la música en l'Edat Mitjana, per tant heu de fer una recerca sobre les qüestions que ens formulen.

La direcció és la següent: La música en l'Edat Mitjana.

De totes aquestes activitats sols heu de fer les següents:

2. Primera etapa de la música en l'Edat Mitjana: La Monodia.
2.1. Introducció.
2.2 Monodia religiosa (activitats 5 i 6).
2.3 Monodia profana (activitat 8).

3. Segona etapa de la música en l'Edat Mitjana: La Polifonia.
3.1 Aparició i desenvolupament de la polifonia (activitats 10, 11 i 12).

Aquestes activitats les heu de realitzar en un full i lliurar-les al vostre professor.

jueves, 3 de septiembre de 2009

LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES LA', SI' I DO''

En el següent power point, us presento les notes LA', SI i DO''. Aquestes notes són molt agudes i normalment a l'aula no les solem utilitzar, però us passo les digitacions per si trobeu alguna partitura amb aquestes notes i la voleu tocar, pugau interpretar-la sense cap problema.

LA FLAUTA DOLÇA: LES ALTERACIONS

Fins ara hem vist com es realitzen un munt de digitacions amb la flauta, però de vegades apareixen, en les partitures, unes alteracions accidentals i hem de realitzar una digitació diferent.
Aquestes alteracions poden ser:
  • Bemoll (b): abaixa un semitó el so de la nota.
  • Sostingut (#): apuja un semitó el so de la nota.
Les digitacions que estudiarem a continuació pertanyen a les següents notes: SIb, FA#, FA'#, DO'#, MI'b i SOL#. Aquestes són les més utilitzades.

LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES MI', FA' I SOL'

En el següent power point us mostra les digitacions de les notes MI', FA' i SOL'. També teniu un exercici tècnic per a pràcticar l'enllaç d'aquestes notes amb les notes que ja haviem treballat. En aquest exercici es treballaran les notes DO', RE', MI', FA' i SOL'.

miércoles, 2 de septiembre de 2009

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA DO

En el següent power point, veurem com es realitza la nota DO (greu), és molt fàcil ja que hem de tapar tots els orificis de la flauta. Després realitzarem una activitat tècnica en la que treballarem totes les notes estudiades fins ara: DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI, DO' i RE'.

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA RE

En el següent power point, treballarem la nota RE (en aquest cas el RE greu). A continuació, realitzarem l'exercici tècnic en el que treballarem les notes RE, MI, FA, SOL, LA, DO' i RE'.

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA MI

En el següent power point treballarem la digitació de la nota MI, i després realitzarem un exercici tècnic en el que treballarem totes les notes estudiades fins ara, o sigui: MI, FA, SOL, LA, SI, DO' i RE'.

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA FA

En el següent power point, ens mostra la digitació de la nota FA i després realitzarem un exercici tècnic en el que treballarem l'enllaç de la ma dreta amb la ma esquerra. Les notes que treballarem en aquest exercici seràn FA, SOL i LA.

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA RE'

Us passo un power point amb la posició de la digitació de la nota RE' i un exercici tècnic per a pràcticar les notes estudiades fins ara: SOL, LA, SI, DO' i RE'.

martes, 1 de septiembre de 2009

LA FLAUTA DOLÇA: LES NOTES SI I DO'

Us passo un power point amb les possicions de les notes SI i DO' i un exercici tècnic treballant les notes SOL, LA, SI i DO'.

lunes, 31 de agosto de 2009

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA LA

Us passo un power point amb la digitació de la nota LA i dos exercicis tècnics: un sobre la nota LA i un altre sobre les dues notes ja treballades, SOL i LA.

LA FLAUTA DOLÇA: LA NOTA SOL

Us passo un power point amb la posició de la nota SOL i un exercici tècnic.

domingo, 30 de agosto de 2009

TÈCNICA DE LA FLAUTA DOLÇA I DIGITACIONS

Aquesta pàgina web que us passo a continuació és perfecta per a recordar-nos com hem de tocar la flauta. Ens expliquen la posició del cos i de les mans, la respiració i l'emissió del so.


Una vegada que ja hem recopilat una mica d'informació fonamental per a començar a tocar la flauta, continuarem amb una sèrie de consells sobre el manteniment i utilització de la nostra flauta dolça.

Manteniment de la flauta i utilització de la flauta.

Bé, fins ara hem pogut veure una sèrie d'informació sobre la flauta, la seva utilització, el manteniment i la seva tècnica. A continuació us passo les digitacions de la flauta, espero que us sigui d'utilitat.
Digitacions

Podreu veure que hi ha dues octaves, per saber com se fa una digitació tan sols heu de clicar damunt de la nota i us apareixerà la digitació i el so d'eixa nota.

En aquest enllaç, heu pogut veure i escoltar les diferents notes de l'escala musical realitzades en la flauta dolça, però a continuació us passo també un power point on també podeu consultar les digitacions més utilitzades.

sábado, 29 de agosto de 2009

BREU PAS PER LA HISTÒRIA DE LA FLAUTA

LA PREHISTÒRIA:


A la Prehistòria, els primers homes van descobrir, ara per casualitat ara per curiositat, les possibilitats sonores d'un tub buit, així es van crear els primers xiulets i les primeres flautes, fabricades amb tots els materials que tenien al seu abast: fusta, pedra, canya, fang, os, banyes, cargols marins, ullals, carabasses...

ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS:


Als jaciments arqueològics s´han trobat, dins de les tombes, gran quantitat de flautes, ja que aquestes per a l'home primitiu tenien un poder màgic i espiritual. Per exemple, una de les troballes més antigues i importants és la flauta d'Istúriz (als Pirineus) feta fa 22000 anys amb un os d'animal.

L'ANTIGUITAT:




Shakuhachi


A l'Antiguitat, totes les civilitzacions tenien el seu propi disseny de flauta: a l'Àsia, les feien de bambú i allargassades (per exemple el Shakuhachi). Al centre i sud d'Amèrica, eren de terrissa en forma de vas (per exemple l'Ocarina). A l'Àfrica, els agradava fer-les amb corns de gasela, puntes de carabassa, ullals d'elefant...

L'EGIPTE:



A Egipte, en feien servir de moltes classes. Per a ells les flautes tenien un caràcter festiu i religiós. Els fenicis empraven l'anomenada Flauta corva. Els àrabs tocaven una flauta obliqua que s'anomenava Ney.


ELS INDÍGENS:




És molt curiosa la forma amb la qual els indígens de les illes de Tahití i Fiji (Pacífic sud) tocaven la flauta de nas. Com el seu nom indica bufaven per l'orifici nasal creient que així l'aire que expulsaven provenia del cervell, de l'ànima i per tant era més espiritual i pur, ja que l'aire provinent de la panxa, que eixia per la boca, era tan material i impur com aquella part del cos.

L'ANTIGA GRÈCIA:


A l'antiga Grècia (flautes: Athenas, Sirius, Aulos).
Conta la llegenda mitològica com es va crear la flauta de Pan o Siringa: Pan era un Déu meitat home i meitat cabra enamorat de la nimfa Siringa. Ella li tenia por i un dia, quan estava a punt de ser segrestada per Pan, demanà ajut als altres Déus que, per tal d'amagar-la, la convertiren en canya de riu. Però, de sobre, el vent bufà i Pan endevinà en aquell so la veu de Siringa. Va tallar les canyes i va construir una flauta a fi de tornar a escoltar la veu de la seva amada. Encara a les nits de lluna plena, Pan es consola inventant melodies per a la seva estimada.

ELS ROMANS:


Els romans tocaven a les comèdies una flauta anomenada Tíbia (fístula), nom que recorda l'os de la cama d'un animal amb el qual es feien les premeres flautes. Aquesta flauta solia ser de doble tub i les notes d'ambdós cilindres eren concordants.

EDAT MITJANA:


A l'Edat Mitjana, a l'Europa feudal (s. XII), prengué gran importància la flauta dolça que provenia d'Àsia i que construïen d'una sola peça de fusta amb set forats davant i un darrere. Es tocava juntament amb violes, llaüts, panderos... Els joglars i trobadors les utilitzaven per tal d'acompanyar les veus en les seves cançons als palaus i monestirs.

RENAIXEMENT:


Al Renaixement (s. XV - XVI), a Itàlia, es va desenvolupar la música instrumental i es van ampliar molt les famílies d'instruments, la missió dels quals ja no era tan sols acompanyar les veus sinó interpretar músiques alegres per a les danses que els nobles i la burgesia gaudien de ballar als palaus en banquets socials i altres festes. A aquesta època la família de la flauta dolça ja tenia cinc tamanys.

EL BARROC:




Al Barroc (s. XVII). s'escrivien gran quantitat d'obres per a flautes dolces (Teleman, Bach, Händel...) amb acompanyament de corda. Les flautes contralts i les sopranos (a vegades la sopranino) eren les més emprades, i van caure en desús la tenor i la baixa.
En aquest moment es desenvolupa finalment la construcció de la flauta dolça (tres peces), la qual cosa va fer que millorara l'afinació i l'extensió (dues escales més una nota).

EL CLASSICISME I EL ROMANTICISME:




Cap a la segona meitat del s. XVIII, amb el Classicisme de Haydn i Mozart, i posteriorment amb el Romanticisme de Beethoven, la flauta dolça deixà d'utilitzar-se fins als s. XIX - XX, i va tenir més relleu la flauta travessera.

EL SEGLE XX:


A partir del s. XX es torna a utilitzar la flauta dolça perquè és un instrument aprofitable per a l'ensenyament popular, col·lectiu i escolar per la seva facilitat d'aprenentatge.
Així doncs, tens a les teves mans una vella amiga amb molta història, tracta-la bé i et compensarà amb belles melodies.

martes, 21 de julio de 2009

SHINE




Títol


Shine

Nacionalitat


Austràlia

Any


1996

Duració


105 minuts

Director


Scott Hicks

Guió


Scott Hicks
Jan Sardi

Música


- Polonesa heroica en La bemol Op. 53, F. Chopin.
- Concierto para piano nº 3, S. Rajmáninov.
- La Campanella, F. Liszt.
- Fast zu ernst- Scenes from childhood Op. 15, R. Schumann.
- Rapsodia húngara nº 2, F. Liszt.
- El vuelo del moscardón, N. Rimsky-korsakov.
- Gloria rv 589, A. Vivaldi.
- Sospiro, F. Liszt.
- Nulla in mundo pax sincera, A. Vivaldi.
- Funiculí, funiculá, L. Denza.
- Preludio nº 2 Op. 3 en do sostenido menor, S. Rajmáninov.
- Sinfonía nº9 Op. 125 en re menor, L. van Beethoven.
- Sonata “Appassionata” Op. 57 nº 23 en fa menor, L. van Beethoven.

Intèrprets


Geoffrey Rush (David Helfgott- adult)
Noah Taylor (David Helfgott- adolescent)
Armin Mueller- Stahl (Peter)

Sinopsis



Basada en la vida de David Helfgott, un noi prodigi, Shine examina la seva tortuosa vida, des de la seva infància dominada per el seu estricte pare, fins arribar a les seves crisis nervioses quan és adult. Quan es acceptat en una prestigiosa escola de música en Londres, la Royal College of Music, David es sent capaç de fugir del seu pare i arriscar tot per la seva única passió, la música. Però el rebuig del seu pare i les pressions del seu treball, acaben sumint-li en una malaltia mental. Sols l’amor d’una dona que el compren de veritat, pot salvar-lo i retornar-lo a la societat per a que aquesta gaudi amb la seva música. La pel•lícula critica les injustícies familiars i professionals.



viernes, 17 de julio de 2009

EL PIANO




Títol


El piano

Nacionalitat


Nova Zelanda, Austràlia i França

Any


1993

Duració


121 minuts

Director


Jane Campion

Guió


Jane Campion

Producció


Jan Chapman

Música


Michael Nyman

Intèrprets


Holly Hurter (Ada McGrath)
Anna Paquin (Flora)
Sam Neill (Alistair Stewart)
Harvey Keitel (George Baines)

Sinopsis



El piano narra la història d’una dona escocesa, Ada McGrath (Holly Hurter). El seu pare la va vendre en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Sam Neill), i va ser enviada junt amb la seva jove filla Flora (Anna Paquin) i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit cap paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, i la seva filla fa de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge dels signes.
Ada i Flora arriben a Nova Zelanda, i són abandonades junt amb les seves pertinències per la tripulació del vaixell en el que han arribat des d’Escòcia. El seu nou marit obliga a Ada a abandonar el piano en la platja. Més endavant, el ven a George Baines (Harvey Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, qui li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d’aquí, comença una relació entre Ada i George, que marcarà l’esdevenir de la història.





jueves, 28 de mayo de 2009

CONCERT DE PRIMAVERA

El passat 19 de maig la coral del centre va realitzar el seu concert de cloenda del curs escolar. Aquest ha sigut un any molt especial, per una banda la celebració del 25è aniversari del centre i per altra banda, el 5è any de la creació de la coral IESGF. Des de la direcció de la coral volíem que fora un concert especial, per aquest motiu, vam rebre en la nostra casa a la coral de l'IES Pallaresos.

En la biblioteca vam realitzar la presentació de les dues corals i vam assajar Alegria d'Antonia Font que era la cançó del cant comú.

Després, la nostra coral va sortir al vestíbul del centre per assajar la resta del programa que interpretaríem en el concert.


El primer concert, va ser al gimnàs del centre, el públic, els nostres companys i companyes de 1er d'ESO i les veus, els cantaires de les corals IES Pallaresos i IESGF.





Una vegada vam finalitzar el primer concert davant dels nostres companys de 1er d'ESO, vam agafar forces menjant una mica.

El segon concert, era per als pares i el vam fer a la biblioteca del centre. Mentre acabaven d'arribar els pares, vam descansar una mica.


Es va fer l'hora de començar i la Laura va presentar el concert. Aquest any la Coral IESGF celebrava el seu 5è any i aquest era el 4t Concert de Primavera que se celebrava.

Primer va actuar la Coral IESGF acompanyades per dos guitarristes: la Laura i la Sandra. Vam interpretar: Se canto (popular occitana) i La rumba del Mar (Albert Galzerà).

Després van actuar els cantaires de la Coral IES Els Pallaresos. Van interpretar Cançó de bressol per una princesa negra i Siyahamba.

A continuació, va tornar a actuar la Coral IESGF però aquesta vegada amb un acompanyament instrumental format per un grup de noies de 1er d'ESO C i E. Aquesta vegada vam interpretar La família Addams (BSO de la pel·lícula) i Boig per tu (Sau).


Ja per finalitzar, les dues corals, en senyal de germanor vam fer un cant comú. Vam cantar Alegria (Antònia Font). Però abans de començar, vam obsequiar als nostres convidats unes samarretes, que ells se ficaren de seguida.

Va ser una tarda meravellosa, on la música va ser partícip d'una nova amistat amb els nostres nous amics de la Coral IES Els Pallaresos.

Si us voleu descargar totes les fotos cliqueu aquí: Concert de Primavera

domingo, 24 de mayo de 2009

REBELDES DEL SWING














































Títol


Rebeldes del swing

Nacionalitat


Estats Units

Any


1993

Duració


112 minuts

Director


Thomas Carter

Guió


Jonathan Marc Feldman

Producció


Mark Gordon / John Bard Manulis

Música


James Horner

Intèrprets


Robert Sean Leonard (Peter Müller)
Christian Bale (Thomas Berger)
Frank Whaley (Arvid)
Barbara Hershey (Frau Müller)
Tushka Bergen (Evey)

Sinopsis


Aquesta pel•lícula està situada en l’Alemanya nazi de 1939, abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, narra els enfrontaments entre el règim totalitari de Hitler i els anomenats “Chicos Swing”, un moviment cultural i estètic de joves alemanys amants de la música swing americana sorgida durant els anys 30.
Peter Müller (Robert Sean Leonard), viu junt amb la seva mare (Barbara Hershey), el seu germà Willi (David Tom) i la seva àvia. Peter és fill d’un professor universitari que va morir desprès d’haver estat durant 4 mesos en un camp de concentració per defendre als seus companys jueus, és un d’aquests “Chicos swing”, junt amb els seus amics Thomas (Christian Bale), Arvid (Frank Whaley) i Otto (Jayce Bartok). El seu odi al sistema fa que acabi tenint problemes amb les autoritats, quan Thomas i ell decideixen robar una ràdio que un nazi havia agafat a una persona que havien detingut, per a regalar-li-la a Arvid. Estant obligats a entrar, Thomas decideix allistar-se per a que no estigi sol, en les Joventuts Hitlerianes. Un dia, mentre Arvid tornava de comprar un disc, membres de les Joventuts Hitlerianes li peguen una palissa, un d’ells és un antic amic d’ell, Peter, Thomas i Otto, anomenat Emil (Noah Wyle). Quan es varen assabentar, Thomas decideix donar-li a Emil una palissa, però sense molt d’èxit. Thomas, finalment, acaba contagiant-se de l’esperit nazi d’Emil, convertint-se finalment en un nazi, i una nit, acaba discutint amb Arvid i amb Peter. Aquesta nit, Arvid es suïcida, preferint morir a convertir-se en un nazi. Una tarda, quan arriba a casa, Peter troba a Thomas en sa casa, i acaba tenint altra disputa. Altra nit, Peter torna a un cafè a on es balla música swing, i els nazis irrompen en el local. Thomas troba a Peter i comença la baralla. En aquesta baralla acaben sortint al carrer i Thomas li diu que marxi ja que si el troben l’enviaran a un camp de concentració. Finalment, acaben agafant a Peter i el pugen a un camió. Abans de que el camió arranqui, Thomas fa el salut dels “Chicos swing” a Peter, fent veure que en realitat ell no era un nazi, però finalment Peter es portat al camp de concentració, mentre el seu germà Willi corre darrere del camió. Willi troba un paraigua i fa també el salut dels “Chicos swing”, convertint-se també en un de la nova generació.

ACTIVITATS EL JAZZ

La següent activitat ens ajudarà a aproximar-se de forma general a la música jazz, podrem trobar els següents punts:
  • Inicis.
  • Estils.
  • Autors.
  • Instruments.
Per realitzar la següent activitat haureu de tenir el programa JClic instal·lat en el vostre ordinador.

El jazz

Una vegada heu realitzar les activitats interactives de l'animació del jazz, responeu a les preguntes que us formularà el vostre professor i no oblideu de lliurar-li-les.

jueves, 21 de mayo de 2009

XV TROBADA DE CORALS DE CATALUNYA

El passat 29 d'abril, la coral IESGF va participar en la XV TROBADA DE CORALS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE CATALUNYA. Aquest any es va celebrar a Barcelona.


La trobada consistia en dues parts:

La primera part, eren concerts individuals, on les diferents corals estavem repartides per diversos llocs de la ciutat de Barcelona, com per exemple: al Palau Sant Jordi, a INEFC, a la CAIXAFORUM, a l'Institut Cartogràfic, al CREDAC, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, al Museu Etnològic, a l'ONCE, a l'Institut del Teatre i a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona.

La nostra coral va actuar a l'Institut del Teatre, en la sala 3, junt amb dues corals més: la de l'IES Torredembarra i la de l'IES Gaudí.



video

video

video

Coral IES Gaudí (Reus)

video

video

Coral IES Torredembarra (Torredembarra)

Nosaltres vàrem interpretar el Se canto (popular occitana) i La família Addams (Marc Shaiman), aquesta última amb l'acompanyament d'un grup instrumental.


video

Coral IESGF (Reus)

Una vegada vàrem finalitzar el concert individual, ens varen donar unes samarretes i vàrem fer camí cap al Palau Sant Jordi, on anavem a realitzar el cant comú.


La segona part, vam realitzar una actuació conjunta de totes les corals amb l'acompanyament de les orquestres i grups de cambra de l'IES Fort Pius de Barcelona, l'IES Antoni Martí i Franquès de Tarragona, l'IES Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat, l'IES Joaquim Bau de Tortosa i del Conservatori de Música de Barcelona.


El repertori que vàrem cantar en el cant comú és el següent:
  1. Canticorum jubilo (G.F. Haendel)
  2. Alegria (Antònia Font)
  3. La rumba de Barcelona (Gato Pérez)
  4. Els segadors - Himne Nacional de Catalunya (E. Guanyavents)
  5. El cant de la trobada (J. Prats i C. Sotelo)
  6. L'hora dels adéus - Popular escocesa (C. Sotelo)





A continuació, us adjunto la carta d'agraïment des de l'organització de la trobada:

"Des de la comissió organitzadora de
la XV Trobada de corals d’Educació Secundària
volem agrair la vostra participació i col·laboració,
així com la gran tasca que heu realitzat amb els vostre alumnes
en els vostres centres per fer-la possible."

Per altra banda, us facilito un enllaç per poder visualitzar el que va sortir a l’info k de TV3.


Si voleu veure més fotos o descargar-vos-les sols heu de clicar el següent enllaç: fotos