Una vegada que ja hem recopilat una mica d'informació fonamental per a començar a tocar la flauta, continuarem amb una sèrie de consells sobre el manteniment i utilització de la nostra flauta dolça.
Digitacions
 | ||
Títol | Shine | |
Nacionalitat | Austràlia | |
Any | 1996 | |
Duració | 105 minuts | |
Director | Scott Hicks | |
Guió | Scott Hicks Jan Sardi | |
Música |
- Polonesa heroica en La bemol Op. 53, F. Chopin.
- Concierto para piano nº 3, S. Rajmáninov. - La Campanella, F. Liszt. - Fast zu ernst- Scenes from childhood Op. 15, R. Schumann. - Rapsodia húngara nº 2, F. Liszt. - El vuelo del moscardón, N. Rimsky-korsakov. - Gloria rv 589, A. Vivaldi. - Sospiro, F. Liszt. - Nulla in mundo pax sincera, A. Vivaldi. - Funiculí, funiculá, L. Denza. - Preludio nº 2 Op. 3 en do sostenido menor, S. Rajmáninov. - Sinfonía nº9 Op. 125 en re menor, L. van Beethoven. - Sonata “Appassionata” Op. 57 nº 23 en fa menor, L. van Beethoven. | |
Intèrprets | Geoffrey Rush (David Helfgott- adult) Noah Taylor (David Helfgott- adolescent) Armin Mueller- Stahl (Peter) | |
Sinopsis | Basada en la vida de David Helfgott, un noi prodigi, Shine examina la seva tortuosa vida, des de la seva infància dominada per el seu estricte pare, fins arribar a les seves crisis nervioses quan és adult. Quan es acceptat en una prestigiosa escola de música en Londres, la Royal College of Music, David es sent capaç de fugir del seu pare i arriscar tot per la seva única passió, la música. Però el rebuig del seu pare i les pressions del seu treball, acaben sumint-li en una malaltia mental. Sols l’amor d’una dona que el compren de veritat, pot salvar-lo i retornar-lo a la societat per a que aquesta gaudi amb la seva música. La pel•lícula critica les injustícies familiars i professionals. | |
 | ||
Títol | El piano | |
Nacionalitat | Nova Zelanda, Austràlia i França | |
Any | 1993 | |
Duració | 121 minuts | |
Director | Jane Campion | |
Guió | Jane Campion | |
Producció | Jan Chapman | |
Música | Michael Nyman | |
Intèrprets | Holly Hurter (Ada McGrath) Anna Paquin (Flora) Sam Neill (Alistair Stewart) Harvey Keitel (George Baines) | |
Sinopsis | El piano narra la història d’una dona escocesa, Ada McGrath (Holly Hurter). El seu pare la va vendre en matrimoni a un home, Alistair Stewart (Sam Neill), i va ser enviada junt amb la seva jove filla Flora (Anna Paquin) i el seu piano a viure amb ell a Nova Zelanda. Ada no ha dit cap paraula des dels sis anys, substituint la seva veu per la música del piano, i la seva filla fa de traductora en la seva comunicació a través del llenguatge dels signes. Ada i Flora arriben a Nova Zelanda, i són abandonades junt amb les seves pertinències per la tripulació del vaixell en el que han arribat des d’Escòcia. El seu nou marit obliga a Ada a abandonar el piano en la platja. Més endavant, el ven a George Baines (Harvey Keitel), veí de Stewart i entusiasta de la música de piano, qui li demana a Ada que li imparteixi classes de piano. A partir d’aquí, comença una relació entre Ada i George, que marcarà l’esdevenir de la història. | |
En la biblioteca vam realitzar la presentació de les dues corals i vam assajar Alegria d'Antonia Font que era la cançó del cant comú.
Després, la nostra coral va sortir al vestíbul del centre per assajar la resta del programa que interpretaríem en el concert.
El primer concert, va ser al gimnàs del centre, el públic, els nostres companys i companyes de 1er d'ESO i les veus, els cantaires de les corals IES Pallaresos i IESGF.
Una vegada vam finalitzar el primer concert davant dels nostres companys de 1er d'ESO, vam agafar forces menjant una mica.
El segon concert, era per als pares i el vam fer a la biblioteca del centre. Mentre acabaven d'arribar els pares, vam descansar una mica.
Es va fer l'hora de començar i la Laura va presentar el concert. Aquest any la Coral IESGF celebrava el seu 5è any i aquest era el 4t Concert de Primavera que se celebrava.
Primer va actuar la Coral IESGF acompanyades per dos guitarristes: la Laura i la Sandra. Vam interpretar: Se canto (popular occitana) i La rumba del Mar (Albert Galzerà).
Després van actuar els cantaires de la Coral IES Els Pallaresos. Van interpretar Cançó de bressol per una princesa negra i Siyahamba.
A continuació, va tornar a actuar la Coral IESGF però aquesta vegada amb un acompanyament instrumental format per un grup de noies de 1er d'ESO C i E. Aquesta vegada vam interpretar La família Addams (BSO de la pel·lícula) i Boig per tu (Sau).
Ja per finalitzar, les dues corals, en senyal de germanor vam fer un cant comú. Vam cantar Alegria (Antònia Font). Però abans de començar, vam obsequiar als nostres convidats unes samarretes, que ells se ficaren de seguida.
Va ser una tarda meravellosa, on la música va ser partícip d'una nova amistat amb els nostres nous amics de la Coral IES Els Pallaresos. | ||
Títol | Rebeldes del swing | |
Nacionalitat | Estats Units | |
Any | 1993 | |
Duració | 112 minuts | |
Director | Thomas Carter | |
Guió | Jonathan Marc Feldman | |
Producció | Mark Gordon / John Bard Manulis | |
Música | James Horner | |
Intèrprets | Robert Sean Leonard (Peter Müller) Christian Bale (Thomas Berger) Frank Whaley (Arvid) Barbara Hershey (Frau Müller) Tushka Bergen (Evey) | |
Sinopsis | Aquesta pel•lícula està situada en l’Alemanya nazi de 1939, abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, narra els enfrontaments entre el règim totalitari de Hitler i els anomenats “Chicos Swing”, un moviment cultural i estètic de joves alemanys amants de la música swing americana sorgida durant els anys 30. Peter Müller (Robert Sean Leonard), viu junt amb la seva mare (Barbara Hershey), el seu germà Willi (David Tom) i la seva àvia. Peter és fill d’un professor universitari que va morir desprès d’haver estat durant 4 mesos en un camp de concentració per defendre als seus companys jueus, és un d’aquests “Chicos swing”, junt amb els seus amics Thomas (Christian Bale), Arvid (Frank Whaley) i Otto (Jayce Bartok). El seu odi al sistema fa que acabi tenint problemes amb les autoritats, quan Thomas i ell decideixen robar una ràdio que un nazi havia agafat a una persona que havien detingut, per a regalar-li-la a Arvid. Estant obligats a entrar, Thomas decideix allistar-se per a que no estigi sol, en les Joventuts Hitlerianes. Un dia, mentre Arvid tornava de comprar un disc, membres de les Joventuts Hitlerianes li peguen una palissa, un d’ells és un antic amic d’ell, Peter, Thomas i Otto, anomenat Emil (Noah Wyle). Quan es varen assabentar, Thomas decideix donar-li a Emil una palissa, però sense molt d’èxit. Thomas, finalment, acaba contagiant-se de l’esperit nazi d’Emil, convertint-se finalment en un nazi, i una nit, acaba discutint amb Arvid i amb Peter. Aquesta nit, Arvid es suïcida, preferint morir a convertir-se en un nazi. Una tarda, quan arriba a casa, Peter troba a Thomas en sa casa, i acaba tenint altra disputa. Altra nit, Peter torna a un cafè a on es balla música swing, i els nazis irrompen en el local. Thomas troba a Peter i comença la baralla. En aquesta baralla acaben sortint al carrer i Thomas li diu que marxi ja que si el troben l’enviaran a un camp de concentració. Finalment, acaben agafant a Peter i el pugen a un camió. Abans de que el camió arranqui, Thomas fa el salut dels “Chicos swing” a Peter, fent veure que en realitat ell no era un nazi, però finalment Peter es portat al camp de concentració, mentre el seu germà Willi corre darrere del camió. Willi troba un paraigua i fa també el salut dels “Chicos swing”, convertint-se també en un de la nova generació. | |
Coral IES Gaudí (Reus)
Coral IES Torredembarra (Torredembarra)
Coral IESGF (Reus)
El repertori que vàrem cantar en el cant comú és el següent:
