miércoles, 11 de febrero de 2009

MEDITERRANI

MEDITERRANI

1ª part

El nostre mar, el Mare Nostrum, niu de saviesa i d'experiència que ha anat adquirint al llarg de tants mil·lenis de grans i petites civilitzacions, a través de tants segles de prestar les seves aigües com a vincle d'unió entre llengües i creences, de tants anys aportant tots els rics recursos que posseeix als sus inquilins... està ja cansat de tantes disputes i baralles entre els pobles que viuen a les seves costes i que el tractin tan malament, explotant al límit els seus recursos, rebent les escorrialles i les sobres dels humans com si fos un gran abocador.
Per tant, vist que no hi ha cap resposta per part dels seus pobles, ha decidit donar ell el primer pas. Ha enviat ampolles ben tancades a tots els territoris on arriben les seves aigües amb un missatge a dins que hi diu:

"Jo, el vostre mar, que us acullo des de fa milers d'anys, us cito a la platja més gran que hi ha al sud de Melita, una illa situada al bell mig de les meves aigües, el vint-i-setè jorn després de la desena lluna plena. És urgent. Us espero, fins aviat."

Van passar dies fins que les ampolles arribaren a les platges. I com que als humans ens costa molt posar-nos d'acord, no va ser fins passat uns tres bons mesos que no aparegué la primera vela al lluny de l'horitzó.

- Capità, capità!!! Terra a la vista!!! - va cridar el grumet.
- Ja hi hem arribat, ja hi som capità!!! - Tota la tripulació va guaitar per proa per veure l'illa on el mar els havia citat.

Però, d'on venia aquella embarcació? I aquells mariners?



Doncs sí, els egipcis han sigut els primers en arribar. Van atracar a la platja més gran del sud de l'illa i començaren a plantar les seves tendes en una clariana envoltada de pins des d'on es podia veure la platja i divisar l'horitzó del mar.
Però poc va tardar la segona embarcació en arribar a les platges de Melita. Un dels mariners egipcis va veure una vela des de la platja i a corre- cuita va avisar els seus companys. Tots els mariners van deixar les seves tasques i es posaren arran d'aigua per donar la benvinguda al vaixell donant salts i movent els braços.


Dodi Li- Israel



Tots els mariners es saludaren i es donaren la benvinguda. S'explicaven com havia anat el viatge, els dies que portaven a bord des de que salparen d'un port d'Israel, el temps que els hi ha fet durant la travessia, com havien vist el mar... Vaja, coses de mariners.
Després de les presentacions i les benvingudes, començaren a muntar el campament al costat dels egipcis. Les tendes ocuparen gairebé tota la clariana. Aviat allò semblaria un càmping de Miami en ple agost.
El sol no tardà gaire més en marxar i les estrelles van aparèixer a poc a poc al cel. Una brisa fresca va començar a bufar des del mar, les fogueres il·luminaren la platja i els mariners les rodejaren per escalfar-se i menjar alguna cosa. Veient que avui ja no vindria cap més embarcació, van fer petar la xerrada una estoneta i se n'anaren a dormir a les seves tendes.
Ben entrada la matinada, amb el mar pla i calmat, amb poca claror de lluna, i el sol que començava ja a perfilar les ombres, una petita llum parpadejant va sorgir de la foscor. Era una altra embarcació que s'estava acostant lentament a l'illa. En arribar, el sol ja il·luminava bona part de la platja i van veure els dos vaixells ancorats. Varen atracar al seu costat i començaren a desembarcar els tragalets sobre la fina sorra. Els cants d'aquells mariners no van tardar en arribar mentre feinejaven.



Els mariners que dormien a l'illa van sortir de les seves tendes despertats pels cants que venien de la platja. Tots s'hi van acostar per saludar i ajudar els mariners arribats.

- Hem arribat fa no res- va dir el seu capità. - Ahir per la tarda ens va agafar una forta tempesta que ens ha fet perdre unes quantes hores i hem hagut de navegar de nit. Sort que és una lluna nova i les estrelles es veien molt clares. Elles ens han guiat fins aquí.

Aquells mariners venien de les costes de la Provença, terra de trobadors i de bons joglars. Ells també seguiren les instruccions de la carta que el mar els envià. Ja hi començava a haver-hi força gent a l'illa. Aviat podrien començar a parlar i discutir.

- No anàvem pas sols. - Digué el capità. - Els italians estaran a punt d'arribar. Ahir, abans de la tempesta, navegàvem plegats, a uns dos-cents nusos de distància. No crec que tardem en veure la seva vela a l'horitzó.

I efectivament, una vela blanca s'apropava aprofitant el vent que bufava de mestral. Els italians van treure els rems i van començar a remar i ràpidament van arribar a la platja. Al veure tanta gent que els esperava, van treure els instruments a corre-cuita i es posaren a tocar una bonica tarantel·la. Els altres mariners no tardaren en moure els peus i ballar al so de la melodia.

Tarantel·la Pugliese (Itàlia)

No hay comentarios: